El camí vers la màscara

La producció prèvia al 1907 resulta clau en la carrera de Picasso ja que correspon als anys d’assalt a la modernitat, que simbòlicament es concreta en Les Demoiselles d’Avignon. L’assimilació de nous referents i la constant evolució del seu llenguatge pictòric tindran el seu correlatiu en l’autoretrat. L’autorepresentació com a bohemi o arlequí del període 1904-1905 constitueix la cesura que fixa l’allunyament del sentit imitatiu del gènere. L’any 1906, el procés de primitivització de l’obra i l’interès de l’artista per l’art antic —bàsicament l’ibèric,—es concretarà en la simplificació de les formes i en la mascarització del rostre. Aquest any esdevindrà clau en l’autorepresentació picassiana, amb diverses obres que comparteixen una orientació similar. El procés tindrà com a icona l’Autoretrat del 1907 de la Národní galerie, que anuncia un nou llenguatge pictòric alhora que preludia la desaparició de l’autoretrat tradicional durant els anys següents.