Eros, tànatos i vida. París 1901

Picasso també va emprar l’autoretrat com a espai de projecció de la seva realitat més íntima. Parlem d’obres de major càrrega biogràfica i sovint sobre suports més modestos. Com a contrapunt a l’arquetip miserabilista del període blau, sovintejaran autoretrats eroticosexuals o bé en bordells amb una celestina. En un registre simbolista, destaquen els autoretrats vinculats a La Vida, l’obra mestra d’aquest període.

Les connotacions narratives d’autoretrats com els dibuixos anecdòtics dels viatges a París, contrasten amb les recerques formals més profundes centrades en el rostre que farà en aquella ciutat. L’any 1901, representat amb quatre obres, presenta una de les seqüències més destacades, que oscil·la de les composicions mundanes, com Autoretrat amb copalta, a d’altres de caire introspectiu, com l’Autoretrat (Yo) del Museum of Modern Art de Nova York. Els anys posteriors, persistirà en l’anàlisi del rostre, que arribarà al zenit durant el bienni 1906-1907.