Forjant-se la imatge del creador

Picasso va cultivar la variant de l’autoretrat com a artista des dels anys de formació i durant la joventut, si bé es tracta d’un tema transversal en la seva obra. Aquest procés d’auto objectivació el va portar a experimentar tota mena de perspectives i positures, a imatge dels grans mestres, per tal d’emfasitzar la condició d’artista. Autoretrat amb perruca i Picasso par lui-même, on apareix caracteritzat de simi, representen la disfressa històrica i el doble híbrid animalitzat, categories destacades de l’autorepresentació picassiana, sovint d’estil caricaturesc. La projecció com a creador es desplegarà en diverses línies; Picasso es retrata com a artista in actu —davant d’una tela— o com a bohemi, acompanyat dels seus amics i vestit amb indumentàries atrevides. En aquest procés promocional, va considerar l’opció de la premsa escrita, no només facilitant autoretrats a diverses publicacions barcelonines sinó també inserint-los a Arte Joven, revista que va codirigir.