Nascut al Congo, Samba va començar pintant cartells, com es pot veure en l’ús que fa de la imatge i del text. Les seves peces parlen de l’Àfrica urbana i de París en un sentit moral i cautelar, com a Mosali Nzela (1991, col·lecció privada de Jean Pigozzi, Ginebra). Expert en la representació naturalista, de vegades exagera característiques, subratllant-ne així la lliçó moral. Els seus quadres habitualment estan poblats de diverses figures en moviment, com a Grace na tata Mobutu (1986). Els autoretrats són freqüents en la seva obra, i la seva paleta és lluminosa i alegre. Fa servir el francès, l’anglès, el lingala i un dialecte del francès per narrar les seves imatges, sovint en gran part de les seves superfícies. “Els textos que introdueixo en els meus llenços tradueixen els pensaments de la gent que represento en una situació determinada. És una manera de no donar llibertat d’interpretació a la persona que contempla la meva obra. Per a mi, la meva obra està incompleta si no hi ha cap text; simbolitzen la fantasia”, afirma l’artista.

Font: Museum of Modern Art www.moma.org/collection/artist.php?artist_id=25299

El tríptic de Samba Quel avenir pour notre art? (Quin futur per al nostre art?) és la seva reflexió més complexa sobre la situació dels artistes africans contemporanis [...]. Té com a tema explícit el llegat de Picasso. Cada tela combina escenes pintades de forma realista amb textos (en dos casos, extensos comentaris sobre l’escena representada). Com molts artistes africans, Samba es decanta més pel realisme que per l’abstracció, tant perquè és de lectura més fàcil per a públics diversos com perquè als països africans l’art abstracte s’acostuma a relacionar amb la formació artística del final de l’època colonial. La vinculació de Samba amb Picasso és sobretot conceptual. [...]

La seva intenció en aquesta obra és anar més enllà de l’actitud individual de Picasso, i plantejar la posició de l’art africà en la cultura global. L’elecció del tema reflecteix la imatge que se sol tenir alhora de Picasso com a capdavanter dels artistes moderns occidentals i com a pioner en el diàleg amb les cultures no occidentals, especialment les africanes.

Font: Catàleg de l’exposició “Post-Picasso. Reaccions contemporànies”, Michael FitzGerald