L’herència vudú és intrínseca a la feina de Calixte Dakpogan. Nascut en una família de ferrers, va créixer al districte de Goukoumé de Porto Novo, a Benín, un districte dedicat a Ogun, déu del ferro i protector dels cotxes [...]. L’abundància de peces de desballestament a Porto Novo ha proporcionat a Calixte Dakpogan una inesgotable font de materials. Juntament amb el seu germà Théodore, va començar a fer servir peces de cotxe desballestats per crear figures dretes, seguint directament la tradició de les estàtues de Fon fetes de ferralla a principis del segle XIX. [...] Des del 1990, Calixte ha treballat per lliure, fent servir elements reciclats de metall i plàstic per crear figures antropomòrfiques i màscares. [...] Les seves creacions, plenes de talent, humor i anècdotes, estan imbuïdes d’una imaginació contemporània i una inventiva sorprenent.

Font: Contemporary African Art Collection www.caacart.com/pigozzi-artist.php?bio=en&m=42

El debat sobre les Demoiselles, tant estilístic com expressiu, continua implícit en les interpretacions que els artistes africans i altres artistes no occidentals fan de l’element que més ha relacionat Picasso amb l’art africà: la màscara.

[...]Dakpogan agafa parts de cotxes desballestats i les utilitza amb altres objectes de rebuig per fer màscares com La mort a peu dret (Renéixer) i Calla, obres que sovint fan referència a la història i a la mortalitat per mitjà del títol i la utilització d’objectes reciclats: «Treballo amb material recuperat», ha dit Dakpogan, «perquè està senyalat pel temps i transformat per l’ús.»

Aquesta percepció històrica abraça des de la conjuntura immediata de l’artista fins a l’àmbit universal: «Totes les meves escultures parlen del meu país, la meva cultura, el meu entorn i les meves creences, però també de tota la visió que tinc del món.» En certa manera, Dakpogan supera l’apropiació que fa Picasso de les màscares africanes a les Demoiselles i les innovacions de l’escultura moderna per crear les seves pròpies màscares com a crítica de la relació d’Occident amb l’Àfrica.

Font: Catàleg de l’exposició “Post-Picasso. Reaccions contemporànies”, Michael FitzGerald