Fred Wilson va néixer al Bronx (Nova York) el 1954 i viu i treballa a Nova York. En relació amb la seva heterodoxa pràctica artística, Wilson ha dit que, tot i que va estudiar Belles Arts, ja no sent un gran desig de fer coses amb les mans [...]. Així, Wilson crea nous contextos d’exposició per mostrar obres i artefactes que es troben en les col·leccions dels museus —incloent-hi cartells, so, il·luminació i parelles no tradicionals d’objectes. Les seves instal·lacions porten els espectadors a reconèixer que els canvis en el context creen canvis en el significat. [...] Wilson qüestiona (i força l’espectador a qüestionar) la manera en què els comissaris modelen interpretacions sobre la veritat històrica, el valor artístic i el llenguatge expositiu —i quin tipus de tendències expressen les nostres institucions culturals. [...]

Font: PBS Art 21 www.pbs.org/art21/artists/fred-wilson

Per desacreditar l’apropiació que Picasso feia de l’art africà, Wilson va servir-se també de l’apropiació presentant una reproducció fotogràfica de mida natural del quadre de Picasso. A sobre de la representació més explícita d’una màscara africana que hi ha al quadre, Wilson hi va posar una màscara de veritat del poble kifwebe, d’una forma i uns colors que posaven de relleu les seves diferències respecte a la simulació de Picasso. Quan l’espectador observa la màscara kifwebe, la primera cosa que li crida l’atenció són les escletxes dels ulls, que emmarquen una pantalla de televisió on es veu un vídeo que Wilson —que és afroamericà— va fer de si mateix i d’altra gent no europea, incloent-n’hi d’africana, reflexionant sobre les formes en què la modernitat europea està inspirada en motius culturals africans i assenyalant que la història completa de la modernitat encara estava per explicar.

La confrontació que Wilson planteja entre les Demoiselles i les cultures africanes contemporànies és una crítica directa al costum dels artistes europeus de principis del segle XX d’utilitzar l’art africà fora del seu context [...]. Preguntant-se «de qui» eren les regles vigents en aquell moment, Wilson llançava un missatge d’emancipació per als pobles de les cultures no occidentals que veiem a través dels ulls de la màscara kifwebe.

Font: Catàleg de l’exposició “Post-Picasso. Reaccions contemporànies”, Michael FitzGerald