Àmbit 1. Maqbool Fida Husain

Maqbool Fida Husain [...] va ser un artista conegut per haver realitzat quadres narratius, intensos i enèrgicament acolorits, en un estil cubista modificat. Va ser un dels artistes indis del segle XX més celebrats i reconeguts internacionalment. El 1935 Husain es va traslladar a Mumbai (Bombai), on va dissenyar i va pintar cartells publicitaris per a pel·lícules de Bollywood. Després d’exposar el seu primer treball important a la Bombay Art Society (1947), se’l va convidar a unir-se a cinc pintors més per fundar el Grup Progressiu d’Artistes. Husain, que va passar a ser conegut com el “Picasso de l’Índia”, va crear obres que podien ser càustiques i divertides i alhora serioses i ombrívoles. Els seus temes —sovint tractats en sèries— inclouen tòpics tan diversos com Mohandas K. Gandhi, la Mare Teresa, els textos èpics indis Ramayana i Mahabharata, l’Imperi britànic i motius de l’escena fílmica de Bollywood.

Font: Enciclopædia Britannica global.britannica.com/EBchecked/topic/1129293/MF-Husain

L’any 1971, l’onzena Biennal de São Paulo va convidar dos artistes a participar-hi fora de concurs: Pablo Picasso i Maqbool Fida Husain. El fet que es triés Picasso va ser conseqüència no només de la seva fama mundial, sinó també de la importància històrica que tenia per a aquest aparador brasiler de l’art contemporani l’exposició realitzada l’any 1953, on es van presentar cinquanta-una de les seves obres, entre elles, el Guernica.

Finalment, en Picasso no va enviar cap obra, però aquest va ser el debut de Husain a l’escena mundial, i ell es va agafar aquell aparellament amb Picasso com un repte crucial. [...]Va triar un tema de la seva pròpia cultura que s’equiparés amb la presència física i els valors humanístics del Guernica. «En el moment de rebre la invitació, el primer pensament que vaig tenir [...] el Mahabharata és el més adequat. Tot seguit vaig pensar en Picasso [...] només Picasso era capaç de fer-ne una cosa digna, [però] no l’havia fet. Ho provaré jo.» [...] Triant el Mahabharata, Husain presentava a la cultura mundial un dels grans poemes èpics hindús. [...] El repte de Hussein era trobar una concepció plàstica capaç de transmetre l’amplitud i la profunditat espiritual de l’epopeia. Els seus quadres no il·lustren fets del Mahabharata tal com ho faria un relat tradicional, sinó que més aviat en plasmen la temàtica en forma d’imatges colpidores. [...]

Font: Catàleg de l’exposició “Post-Picasso. Reaccions contemporànies”, Michael FitzGerald