Àmbit 1. Rineke Dijkstra

Des de principis dels anys noranta, Rineke Dijkstra ha produït un complex conjunt d’obra fotogràfica i de vídeo, cosa que dóna un efecte contemporani al gènere del retrat. Les seves fotografies en color a gran escala de subjectes joves, típics adolescents, evoquen la pintura holandesa del segle XVII per la seva escala i agudesa visual. Els detalls contextuals mínims que hi ha en les seves fotografies i vídeos ens conviden a centrar-nos en l’intercanvi entre fotògraf i subjecte i en la relació entre observador i observat.

Font: Solomon R. Guggenheim Museum www.guggenheim.org/new-york/exhibitions/past/exhibit/4424

El pas de l’interès per la dimensió històrica d’una obra a l’interès per la recepció del públic és patent en el complex i fascinant vídeo de dotze minuts de Rineke Dijkstra titulat Veig una dona que plora, que mostra nou alumnes preadolescents d’un mateix curs opinant sobre una reproducció del quadre de Picasso Dona que plora. Com que les tres càmeres que graven el grup estan posades de cara a ells, igual que el quadre, el quadre no es veu en cap moment del vídeo. Les converses gravades es projecten en tres pantalles contigües; cada filmació conté zooms i panoràmiques dels estudiants, i tant pot ser que se superposi amb alguna de les altres filmacions com que els plans de totes tres formin una imatge conjunta de tot el grup.

En referència al fet que hagués triat Dona que plora per a la seva obra, Dijkstra va relacionar aquest sistema de personatges fragmentats i perspectives múltiples amb el precedent del cubisme: «Vist a posteriori, està bé que hagi resultat ser un quadre en què encara es percep la influència del cubisme, amb la Dora Maar representada per facetes des de diferents angles, perquè al capdavall Veig una dona que plora no és sinó un calidoscopi de perspectives.»

Font: Catàleg de l’exposició “Post-Picasso. Reaccions contemporànies”, Michael FitzGerald