Àmbit 1. Ibrahim el-Salahi

Antic polític i diplomàtic, mentre exercia de subsecretari adjunt de Cultura al Sudan va ser acusat en fals d’activitats antigovernamentals el 1975 i empresonat sis mesos sense dret a judici. Aquella experiència canviaria significativament la vida i obra de l’artista. Els seus austers dibuixos en blanc i negre donen testimoni de l’empresonament i reflexionen sobre el trauma de l’aïllament. La majoria de les seves obres de les dècades de 1970 i 1980, realitzades després de sortir de la presó i durant l’exili imposat a Doha (Qatar) i Londres (Regne Unit), comencen en un simple full de paper al qual afegeix altres panells al voltant d’un nucli central.

Font: Museum for African Art (Nova York) www.africanart.org/inaugural/12/ibrahim_el_salahi_a_visionary_modernist

Durant els sis mesos del seu empresonament injust el 1975, a la sòrdida presó de Cooper a Khartum, El-Salahi va ocupar el pensament projectant obres revolucionàries. Amb un raspall de dents de mànec esmolat i protegit per altres reclusos, dibuixava a la sorra durant les estones d’exercici i encabat deixava el terra llis i hi enterrava l’eina perquè els guàrdies no descobrissin el que feia (perquè no es permetia l’ús de llapis i paper). Quan va sortir en llibertat va abandonar el país i va haver d’esperar fins al 1984 per poder realitzar l’obra concebuda a la presó. Quan l’any 1985 el govern de Nimeiri va ser derrocat, la seva obra monumental L’inevitable va esdevenir una expressió d’esperança renovada per al país. D’acord amb la seva concepció inicial, la composició està formada per nou panells quadrats de cartolina dibuixats amb tinta xinesa sense cap color afegit. A banda de la influència del Guernica, aquesta restricció al blanc i al negre és un reflex del valor que El-Salahi dóna a la línia com a element primordial del seu art, un principi que agafa de la cal·ligrafia islàmica, els traços sinuosos de la qual modifica per representar la figura humana.

L’inevitable és una escena d’horror contingut superat per la capacitat de resistència humana. Té una escala entre microscòpica i monumental, que passa de l’abstracció a la figuració per mitjà d’una sèrie canviant de formes i masses curvilínies en blanc i negre delimitades pel marc rectilini de cada panell. El-Salahi voldria que L’inevitable passés a ser propietat del poble sudanès, i s’ha negat a permetre que entri al Sudan fins no s’hi hagin restaurat les llibertats civils. La decisió és comparable a la voluntat que Picasso tenia respecte al Guernica, que va acabar traslladant-se a Espanya el 1981, tres anys abans que El-Salahi comencés la seva obra.

Font: Catàleg de l’exposició “Post-Picasso. Reaccions contemporànies”, Michael FitzGerald