Picasso 1936. Empremtes d’una exposició

L’any 1935, l’agrupació catalana ADLAN (Amics de l’Art Nou) —fundada el 1932 amb l’objectiu de promoure l’art d’avantguarda— va projectar una exposició de Picasso a Barcelona. La mostra es va poder veure a la Sala Esteva del 13 al 30 de gener del 1936 i, posteriorment, es va portar a Bilbao i a Madrid. Darrere la selecció de les vint-i-cinc obres que la integraven hi havia el criteri de Picasso, i la tria no va ser banal: l’artista sabia exactament què volia ensenyar a la seva terra, i sabia també que no s’havia vist gairebé res d’ell des de principis de segle. L’“Exposició Picasso” del 1936 va reeixir i el públic espanyol va poder conèixer-ne l’obra i copsar el Picasso modern. D’aquesta manera, l’artista va enfortir la seva relació amb Barcelona i, per extensió, amb Espanya.

La proposta de difusió que presentem a “Picasso 1936. Empremtes d’una exposició” reivindica la idea de valorar els documents en els processos artístics. D’acord amb aquesta noció, i partint dels vestigis documentals que han quedat de l’exposició del 1936, el Museu Picasso vol mostrar de quina manera es va fer realitat aquest esdeveniment, tot posant de relleu la significació que va tenir per enfortir la relació de Picasso amb el seu país d’origen.

Cal remarcar que aquesta és una mostra no amb documents i arxius, sinó de documents i arxius, on l’estructura dels documents i les seves relacions narren un episodi de la història; perquè l’arxiu és capaç d’explicar allò que no pot ser narrat de cap altra manera.

Recepció crítica de l’obra de Picasso el 1936

Invitació inauguració exposició Picasso a Sala EstevaBiblioteca de Catalunya

L’exposició del 1936 va ser la primera oportunitat de veure un conjunt d’obres avantguardistes de Picasso a Espanya, ja que fins llavors se’n solia parlar sense gaire coneixement de causa. Va ser, doncs, un gran esdeveniment recollit a bastament a la premsa, des de desembre del 1935 fins a març del 1936. De crítiques a la mostra, en van fer tant els detractors com els defensors de Picasso.

La identificació de les obres de Picasso exposades l’any 1936

Vista general de la sala d'exposició

A l'"Exposició Picasso" presentada a la Sala Esteva el 1936, es van mostrar vint-i-cinc obres de l’artista creades entre 1907-1908 i 1935, vint-i-una de les quals eren propietat d’onze col·leccionistes privats de l’entorn francès i avantguardista de Picasso —Galerie Pierre, Marie Cuttoli, Tristan Tzara, Henri Laugier, Lise Deharme, Jacques Lipchitz, Léon Kochnitzky, Maurice Raynal, Eugenia de Errázuriz, Georges Wildenstein i Christian Zervos—, i les altres quatre pertanyien al mateix artista.

Fotografia original blancnegre d'obra exposada a Sala Esteva Peinture part posterior de foto original amb anotacions i segells Peinture
part posterior de foto original amb anotacions i segells Guitarre Fotografia original blancnegre d'obra exposada a Sala Esteva GuitarreFons Sala Esteva. Museu Picasso, Barcelona

La recerca que ha portat a terme el Museu Picasso ha permès identificar i valorar, per primera vegada, les obres de Picasso que es van exhibir l’any 1936, primer a Barcelona i després a Bilbao i Madrid. Una recerca que s'ha basat, precisament, en els documents fotogràfics que formen part del Fons Sala Esteva —adquirit pel museu l’any 2009— i que ara es poden veure reproduïts en aquest espai. Es tracta de vint-i-quatre còpies impreses amb tintes pigmentàries sobre paper de cotó cent per cent, obtingudes a partir de reproduccions digitals de les fotografies originals.

El discurs de l’arxiu: el factor humà com a base organitzativa

Per fer realitat l’“Exposició Picasso” del 1936, es va anar teixint una xarxa d’intel·lectuals i artistes espanyols i francesos que, gairebé a títol individual —uns a Barcelona, d’altres a Bilbao, Madrid o París—, van aconseguir superar tots els entrebancs per dur a terme el projecte de mostrar l’obra de Picasso al seu país d’origen. Prenent com a base la correspondència de l’ADLAN, el grup organitzador de la mostra, hem volgut mostrar la genèsi dels documents i les seves relacions. Així, fent visible el discurs de l’arxiu, la lectura documental permet conèixer no només els fets que van tenir lloc sinó, sobretot, la manera de fer, la manera de pensar d’aquells que van fer possible l’exposició de Picasso l’any 1936.

Imatge informació Jaume Sabartés

Ontologia: formalització explícita d’un esquema conceptual compartit

L’ontologia que presentem en aquesta sala s’ha elaborat amb la intenció de conceptualitzar i plasmar gràficament l’”Exposició Picasso” l’any 1936, i així entendre la relació de l’artista amb Barcelona i amb Espanya. Aquesta construcció s’ha fet sobre la base de l’experimentació, tot posant en pràctica noves maneres de formalitzar i estructurar la informació i la documentació que ens han permès representar de nou l’esdeveniment i, finalment, generar i compartir nous coneixements sobre Picasso.

Vista ontologia picassoVista ontologia nomsVista ontologia grups