A l’inici de l’època blava, Picasso modifica la representació de la figura femenina. La posició dels cossos i la línia de les espatlles adquireixen més protagonisme que l’expressivitat dels rostres. Les dones solen dur túniques amb plecs verticals i xals, i van amb els peus descalços per accentuar la sensació de misèria. Les que es mostren a l’exposició —paradigmes de la representació de la dona en aquest període de l’artista— mostren postures i actituds semblants a les de les dues principals figures femenines de La Vida.