Es van analitzar quatre micromostres preses de les fissures existents, utilitzant la microscòpia òptica i l’electrònica de rastreig.

La primera és una tècnica bàsica per a la caracterització de materials que permet accedir als diferents estrats superposats, dels quals només és visible el més extern, i observar-ne el color, la textura i la forma. L’electrònica de rastreig permet treballar amb augments superiors i obtenir resultats més precisos, així com l’anàlisi química elemental dels pigments.

Les mostres analitzades presenten unes estratigrafies coloristes a les capes internes, que contrasten amb la monocromia del blau exterior, resultat d’una pintura elaborada en diferents fases i amb notables variacions cromàtiques.

Quan Picasso va pintar Terrats de Barcelona, la capa subjacent ja estava seca, fet que confirma que va passar un cert temps entre la realització de totes dues composicions, durant el qual la seva paleta es va transformar de manera radical.

Terrats de Barcelona - Pablo Picasso

Mapa de localització de les mostres

Zona de mostreig 1 Zona de mostreig 2 Zona de mostreig 3 Zona de mostreig 4