PABLO PICASSO, PAUL ELUARD.
UNA AMISTAT SUBLIM

8.11.2019 - 15.3.2020
Paul Eluard va ser el millor amic de Picasso a partir de 1935. Després de la desaparició d'Apollinaire, va ser l'únic poeta amb qui Picasso va poder dialogar, intercanviar o compartir idees. El poeta surrealista aviat quedà literalment captivat per l'artista demiürg «que s'obstina a veure-ho tot, a projectar a la pantalla de l'home tot allò que pot comprendre, admetre o transformar, figurar i transfigurar... A partir de Picasso, els murs s'ensorren». Només la mort d’Eluard, el 18 de novembre de 1952, posaria fi a aquesta fraternitat.

Pablo Picasso
Paul Eluard
Llapis de grafit sobre paper, 1936. Musée d’art et d’histoire Paul Eluard – Saint-Denis. Cliché :Irène Andréani © Successió Pablo Picasso, VEGAP, Madrid 2019

Exposició

  • GUERRA CIVIL

    Henriette Theodora Markovitch (Tours, 22 de novembre de 1907—París, 16 de juliol de 1997), coneguda com Dora Maar, fou una fotògrafa surrealista, ideològicament propera a l’extrema esquerra. Coneix Picasso l’any 1936, per mediació de Paul Eluard, i aviat es converteix en la seva companya i model, i influeix en la politització de l’artista.  Quan esclata la Guerra Civil espanyola, Eluard, Maar i Picasso prenen partir pel govern legítim i la causa republicana. Commogut pels bombardejos de l’exercit franquista sobre Madrid, Eluard escriu el seu poema de caire manifestament polític, «Novembre 1936», que serà publicat a L’Humanité el 17 de desembre d’aquell mateix any. El text inspira en Picasso els gravats de Somni i mentida de Franco, el gener de 1937. L’any 1938, «Novembre 1936» torna a publicar-se en forma de llibre amb el títol de Solidarité, acompanyat d’aiguaforts de diversos artistes.

    Pablo Picasso
    Retrat de Dora Maar
    París, 1937. Oli sobre tela. 92 x 65 cm (sense marc). MP158. Musée national Picasso-Paris © Successió Pablo Picasso, VEGAP, Madrid 2019

  • LES VACANCES I NUSCH

    Eluard coneix Nusch (Maria Benz, 1906—1946) a París, l’any 1930, després de separar-se de Gala, i es casen el 1934. Còmplice i musa del poeta, Nusch li inspira diverses antologies de poemes. també posa per a fotògrafs surrealistes com ara Man Ray, Lee Miller i Dora Maar. Nusch es converteix en un tema d’investigació estètica i en protagonista de molts retrats de Picasso, sobretot entre el 1936 i el 1941. En aquests anys, l’amistat, l’admiració i l’emulació recíproques entre Picasso i Eluard els duen a compartir les vacances durant tres estius consecutius a l’hotel Vaste Horizon de Mougins, juntament amb d’altres amics. Allí, Picasso realitza diversos retrats de Nusch, de Maar i de la filla d’Eluard, Cécile, així com un retrat críptic de Paul Eluard disfressat d’arlesiana, conegut com Arlesiana alletant un gat.

    Pablo Picasso
    Retrat de Nusch
    1937. Oli sobre tela. 55 x 46 cm. Staatlichen Mussen zu Berlin, Nationalgalerie, Museum Berggruen. NG MB 54/2000 © Successió Pablo Picasso, VEGAP, Madrid 2019

    Dora Maar
    Retrat de Nusch Eluard
    París, 1935. Fotografia amb sals de plata. 23,8 x 17 cm. APPH1457. Musée national Picasso-Paris

  • L’OCUPACIÓ

    L’esclat de la guerra allunyarà Eluard, mobilitzat, de Picasso, que alterna la seva residència a París amb estades a Royan. El retrobament s’esdevé a la capital francesa a les acaballes de l’agost de 1940. En aquella època es reuneixen de forma freqüent, amb d’altres amics, com ara Michel i Louise Leiris, Apel·les Fenosa, Óscar Domínguez i Robert Desnos, al restaurant Le Catalan, situat davant del taller de Picasso a la rue des Grands-Augustins.
    L’any 1942, Eluard s’adhereix de nou al Partit Comunista francès i ha de passar a la clandestinitat, fet que fa que sovint hagi de marxar de París. Tanmateix, ell i Picasso continuen en contacte i es troben al taller de Picasso, a Le Catalan o a casa de Christian i Ivonne Zervos.

    Llegir (+)

    El neguit causat per la guerra i la precarietat econòmica inspiren a Picasso una sèrie d’obres d’un expressionisme descarnat que es converteix en una crònica al·legòrica de les seves dures condicions de vida. Ambdues preocupacions també rauen a l’origen de la seva primera obra de teatre, Le désir attrapé par la queue.

    Tant Eluard com Picasso col·laboren a La main à plume, una publicació col·lectiva posada en marxa durant l’ocupació alemanya de França en què participen molts artistes surrealistes. Eluard escriu el poema «Liberté», que esdevé un cant de lluita i esperança per a la resistència francesa.

    Pablo Picasso
    Retrat de Paul Eluard (nº7)
    1941. Llapis negre sobre paper. 26,9 x 20,9 cm (sense marc). Saint-Denis - musée d´art et d´histoire Paul Eluard. 66.05.02© Successió Pablo Picasso, VEGAP, Madrid 2019

    Document
    Eluard, Paul
    Liberté (dedicatòria Madame Jeanne Boitel), 14 x 11,5 cm. Museu Picasso, Barcelona. Centre de Coneixement i Recerca

  • POST-GUERRA I COMPROMÍS POLÍTIC

    El 4 d’octubre de 1944, després de l’alliberament de París, Picasso s’adhereix al Partit Comunista francès, en un acte al qual assisteixen Paul Eluard i Louis Aragon. L’endemà, l’adhesió és anunciada a L’Humanité, en un reportatge il·lustrat amb tres fotografies, un dibuix de L’home del xai i un text d’Eluard.

    Picasso i Eluard col·laboren amb els moviments i congressos per la pau i en l’elaboració del llibre Le Visage de la paix. Els coloms de Picasso són utilitzats per als cartells dels congressos i esdevenen un símbol pacifista. L’any 1948, els dos amics assisteixen al Congrés Mundial d’Intel·lectuals per la Pau a Wroclaw (Breslau, Polònia), on Picasso pronuncia un breu discurs. En aquest viatge visiten Auschwitz.

    Pablo Picasso
    Massacre a Corea
    Valauri, 18 de gener de 1951. Oli sobre tela. 110 x 210 cm. MP203. Musée national Picasso-Paris © Successió Pablo Picasso, VEGAP, Madrid 2019

  • Eluard mor el 18 de novembre de 1952 a causa d’un infart de miocardi. Picasso, acompanyat dels seus amics i camarades del Partit Comunista, vetlla el cos del poeta i dibuixa un colom, amb la inscripció «pour mon cher Paul Eluard».

    El 22 de novembre és enterrat al cementiri de Père-Lachaise, a la divisió 97, dins del recinte per als comunistes i allunyat de Nusch. Atès que el govern es va oposar a celebrar un funeral nacional i al seguici fúnebre pels carrers de París, una multitud d’amics, camarades i gent anònima es van reunir a les portes del cementiri per retre el darrer homenatge a l’autor de «Liberté». Els discursos fúnebres són pronunciats per  Vercors (Jean Bruller), Louis Aragon, Laurent Casanova, André Delacour i Jean-Charles Gateau.

    Picasso, visiblement emocionat, assisteix a les exèquies acompanyat de Cécile Eluard i Elsa Triolet, per acomiadar-se per darrera vegada del seu gran amic.

    Enterrament de Paul Eluard
    Museu d'Art i Història Paul Eluard - Saint-Denis

    Cliché : Irène Andréani





Activitats

This line is the present, a càrrec d’Emily Mast

Col·laboració amb la Fundació Joan Brossa.

Divendres 8 de novembre de 2019, a les 20.00 h

Més info



«Liberté!»

Lectura contínua del poema de Paul Eluard.

Dissabte 16 de novembre de 2019, de les 12.00 a les 24.00 h

Més info



Taller familiar: «Ens sobren les paraules!»

Taller familiar

Dissabtes 30 de novembre i 21, 28 de desembre de 2019. Dissabtes 4, 25 de gener i 15, 29 de febrer de 2020

Més info



Simposi: «Au rendez-vous des poètes a Catalunya»

Dijous 28 de novembre de 2019

Més info



Lectura de poemes: Amor i llibertat

Amb Biel Mesquida, Enric Cassasses, Vicenç Altaió, Dolors Miquel, David Caño i Blanca Llum Vidal.

Dijous 23 de gener de 2020

Més info



La restauració del Guernica

Conferència a càrrec de Pilar Sedano, conservadora cap emèrita del departament de Conservació i Restauració del Museo Nacional Reina Sofía.

Dijous, 6 de febrer de 2020

Més info



Catàleg

  • Pablo Picasso, Paul Eluard. Una amistat sublim

    Pablo Picasso va mantenir una amistat indefectible amb Guillaume Apollinaire (1880-1918) i Paul Eluard (1895-1952) i no va consolar-se mai de la mort prematura d’aquests dos immensos poetes.

    El 1935 Eluard esdevé amic íntim de Picasso, al mateix moment en què una discrepància sobre l’apreciació de l’estalinisme comença a allunyar-lo d’André Breton. Durant tot el llarg període, enardit i turmentat, que encadena la Guerra Civil espanyola, l’Ocupació, l’Alliberament i l’adhesió al Partit Comunista, Eluard i Picasso formen una mena de bloc, un autèntic duo, semblen voler compartir visions i comportaments comuns. El poeta i l’artista s’uneixen en el terreny de l’art i la creació, sense oblidar l’orientació política.

    Eluard i Picasso van conèixer i experimentar la poderosa interrelació entre la pintura i la poesia, entre l’amor i la sexualitat, entre la creació i el món, entre la història i la societat. I van aconseguir preservar «la dura necessitat de durar» de la seva sublim amistat.

  • Autors: Philippe Blanc, Nicole Boulestreau, Sylvie Gonzalez, Malén Gual, Stépahen Guégan, Emmanuel Guigon, Guillaume Ingert, Brigitte Léal, Manon Lecaplain Johan Popelard, Juliette Pozzo i Georges Sebbag.
    Any: 2019
    Pàgines: 232 p.
    Llengües: català, castellà i francès
    Format: 21 x 27,5 cm
    Editor: Fundació Museu Picasso de Barcelona
    Preu: 39 €

  • ISBN
    català 978-84-120462-6-7
    castellà 978-84-120462-5-0
    Francès 978-84-120462-7-4





Informació pràctica

Horaris

  • Dilluns tancat
  • De dimarts a diumenge de 9 a 19 h
  • Els dijous de 9 a 21.30 h (portes obertes de 18 h a 21.30 h)

Més informació

Com arribar-hi

Preus

  • Entrada col·lecció: 12 €
  • Entrada combinada, col·lecció + exposició temporal: 12 €
  • Entrada a les exposicions temporals: 6,50 €

Més informació

Compra d’entrades

Premsa

Per sol·licitar el dossier de premsa poseu-vos en contacte amb: museupicasso_premsa@bcn.cat