Museu Picasso 31 de maig / 19.00 h.

José Luis Ortiz Nuevo

Historiador i còmic a lo flamenco

Fragments: Situacions Flamenques per mor al Diner

Situacions flamenques per mor dels diners, escollides, enllaçades i dites per José Luis Ortiz Nuevo. Tretze situacions en les quals el flamenc i els diners travessen les seves vides. Seqüències biogràfiques d’artistes sobre qüestions monetàries, cròniques de la misèria i cobles al voltant del calé maleït (a mode de monòleg, despullat i sentimental).

1. La palanca de la queixa. Tirallongues
2. El truc de Fuente Amarga segons Pericón de Cádiz
3. A Sevilla al final del procel·lós
4. Er cariño, versió Carrete
5. Succeïa el 1892: cròniques de la fam
6. Les crisis obreres a Andalusia, 1907
7. Comía pa toa tu vía, li van dir al Borrico de Jerez
8. Consol sonor efímer
9. Que no em quedi ni una llauna de galetes viva!

Segona de Juan Martínez

10. De l’entranya de la mina
11. Per mor de vint duros, relat de Pepe el de la Matrona
12. Així com està el món
13. Epíleg tràgic jocós: El Tango de la Pesseta

Museu Picasso
Centre de Coneixement i Recerca del Museu
Plaça Sabartés, 1. 08003 Barcelona

El Dorado 31 de maig / 20.00 h.

Niño de Elche Artista

El loop del lumpen-proletariado

A Lumpen, marginació i argot, Alfonso Sastre ret compte dels múltiples préstecs del basc per a la germania caló, el llenguatge secret dels gitanos. De fet, la misteriosa entesa entre Carmen i don José es produeix després d’unes paraules en basc que la gitana adreça al militar: llacuna, ene bihotzarena (company del meu cor). Era lògic que una llengua tan diferent de la castellana proporcionés eines a l’argot d’una classe que necessitava el secret per a la pròpia supervivència. La qüestió política latent, la de les llengües sense Estat, té en aquesta digressió sobre el basc i la germania caló una suggestió rellevant a les observacions d’Agamben sobre el text de Becker-Ho. I és que el territori que crea aquests argots és fonamental per entendre l’interès dels situacionistes i altres experimentalismes moderns pels flamencs. La importància tants cops rellevant del llenguatge estranger per a la creació del que és nou –estrangers al París de les avantguardes; Kafka, Becket, etc. No es tracta solament de llengües estrangeres, es tracta de mantenir l’estrangeria de tota llengua. “Si les llengües són els argots que cobreixen l’experiència pura del llenguatge, així com els pobles són les màscares més o menys aconseguides del factum pluralitatis, la nostra tasca no pot consistir, doncs, en la constitució d’aquests argots en gramàtiques, ni en la recodificació dels pobles en identitats estatals. Al contrari, només trencant en un punt qualsevol la cadena existència del llenguatge – gramàtica (llengua) – poble – Estat, el pensament i la praxi estaran a l’altura dels temps. Les formes d’aquesta interrupció, en què el factum del llenguatge i el factum de la comunitat sorgeixen per un instant a la llum, són múltiples i varien segons els temps i les circumstàncies: reactivació d’un argot, trobar clus, llengua pura, pràctica minoritària d’una llengua gramatical...”, conclou Agamben. És evident que sense la vida bohèmia, literalment vida d’estil gitano, no es pot entendre la modernitat estètica –recordàvem abans les definicions de Marx de lumpenproletariat, doncs bé, a El 18 brumari de Lluís Bonaparte s’hi refereix així: “llibertins arruïnats, expresidiaris, vagabunds, macarrons, amos de bordells, embrutapapers, tocadors d’orguenets, jugadors, esclaus que han fugit de les galeres, estafadors, carteristes i lladregots, saltimbanquis, drapaires, afiladors, calderers, captaires; en resum: tota aquella massa informe, difusa i errant que els francesos anomenen la bohème”–.

El Dorado
c/ Buenaventura Muñoz, 21
08018 Barcelona
Tel. 93 309 29 67
eldorado.sfb@gmail.com
www.eldorado-sfb.com