Picasso Litògraf

A les sales de gravats del museu es presenta una selecció de litografies realitzades per Picasso entre el 1945 i el 1956, quan l'artista, que havia treballat ocasionalment amb aquesta tècnica, s'hi implicà intensament.

Com sempre que descobria un nou llenguatge artístic, va fer servir tot tipus de planxes -pedra, zinc, paper de report- i va provar moltes tècniques tradicionals -llapis gras, ploma, aiguada-, alhora que introduí nous materials que van portar a la renovació de les antigues pràctiques de l'ofici.

Una de les característiques del seu treball litogràfic és la sèrie d'interpretacions i variacions que proposa sobre diferents temes. Algunes litografies van arribar a tenir divuit proves d'estat, és a dir, la imatge representada experimentà divuit mutacions.

El museu té una col·lecció exhaustiva de la producció litogràfica de Picasso. En aquesta presentació es mostren 40 estampes distribuïdes en tres sales. A la primera trobem diferents exemples de les tècniques picassianes. A la segona, una tria de les litografies que van servir per als cartells dels moviments de la pau, al costat de les representacions de la joie de vivre. A la darrera sala podem veure com Françoise Gilot, la seva companya durant aquests anys, i els seus fills, Claude i Paloma, es van convertir en els models preferits d'aquest període.

Litografia

Tècnica d'impressió plana, inventada el 1796, en què el dibuix es traça amb llapis o tinta grassa sobre una pedra especial, porosa, de gra fi i regular. A continuació, s'acidula tota la superfície: la imatge queda fixada i les zones no dibuixades, atacades per l'àcid, mantenen la humitat. Quan es procedeix a l'entintatge per a la impressió, la tinta grassa només queda dipositada sobre la imatge dibuixada, ja que la humitat de les altres zones la repel·leix. Es col·loca al damunt un full de paper i es pressiona amb la premsa. La pedra es pot substituir per una planxa de zinc o d'alumini granejat.