Sabartés per Picasso per Sabartés

23.11.18 - 24.02.19

Cinquanta anys després de la mort de Jaume Sabartés (Barcelona, 10 de juny del 1881 - París, 13 de febrer del 1968), fundador, amb Pablo Picasso, del Museu Picasso de Barcelona, l’arxiu personal que custodia el Museu podrà ser consultat pels investigadors. Aquest esdeveniment és el punt de partida de l’exposició que li dedica el Museu Picasso de Barcelona i que vol reivindicar la figura de Jaume Sabartés no només com l’amic i confident de tota la vida del pintor més determinant del segle XX, sinó també com a agent de tota una trajectòria personal: biògraf, escriptor, traductor, professor i intel·lectual compromès políticament amb el seu temps.

Picasso va fer el primer retrat de Sabartés l’any 1900 i, al llarg dels més de seixanta anys d’amistat, va seguir dibuixant-lo, tot sovint en forma de caricatura. Sabartés va escriure més de vint textos sobre Pablo Picasso, amb un treball, sostingut en el temps, d’estudi i divulgació de la biografia i dels processos de treball de l’artista, i amb la ferma convicció que Pablo Picasso era i seria en el futur el geni més gran i polièdric del segle XX.

El títol de l’exposició es refereix a aquest cercle que dibuixen les trajectòries de Sabartés i Picasso: escrits pictòrics i retrats literaris de tota una vida compartida.

Exposició

  • BARCELONA, AFINITATS ELECTIVES

    Jaume Sabartés i Pablo Picasso van néixer el mateix any, el 1881. Es van conèixer a Barcelona l’any 1899. Tal com ho explica Sabartés en el seu llibre de memòries Picasso, retratos y recuerdos, la sintonia amb el jove Picasso va ser immediata.

    Llegir (+)

    Tots dos estudiants de la Llotja, van ser habituals del cercle artístic barceloní més jove que es trobava a la cerveseria Quatre Gats. Sabartés també va viatjar a París, la tardor del 1901. Pablo Picasso i Mateu Fernández de Soto el van rebre a l’estació d’Orsay. D’aquell viatge iniciàtic fins el 1904, l’any en què Pablo Picasso va marxar definitivament a París i Jaume Sabartés a Guatemala, en va quedar el record de les converses compartides, dels tallers d’estudiants i dels llocs freqüentats a la Barcelona de principis del segle XX. I dels amics, Manuel Pallarès, Sebastià Junyer i Vidal, Ramon (Moni) i Cinto Reventós, Carles Casagemas, Emili Fontbona, Àngel i Mateu Fernández de Soto i Joan Vidal Ventosa, amb alguns dels quals es retrobarien quaranta anys més tard, sempre amb Barcelona i els anys de formació de teló de fons.

    LLUNY DE BARCELONA: DE GUATEMALA A PARÍS

    L’any 1904 serà clau en la biografia dels dos amics: Picasso s’instal·la definitivament a París. Sabartés se’n va a Guatemala, on l’oncle matern tenia un negoci d’ultramarins, La Palmera.

    Llegir (+)

    Allà va viure la dictadura del president Manuel Estrada Cabrera, el govern conservador de Carlos Herrera i el cop d’estat que va portar a la presidència al general José María Orellana, continuador del règim d’Estrada Cabrera. Sabartés es va integrar al cercle d’intel·lectuals i artistes progressistes del país i va participar, amb responsabilitats diverses, a diaris com El Comercio, el Diario de los Altos o la revista Juan Chapín.

    A finals del 1911, va anar a Nova York i en tornar, a principis del 1913, es va instal·lar a la ciutat de Quetzaltenango. Un cop derrocat Estrada Cabrera, va tornar de nou a la capital fins el 1927, quan va abandonar definitivament el país. Del 1928 al 1935, va viure a Montevideo, París i Madrid. Pel que fa a la seva producció literària, va escriure dues novel·les de dictador, traduïdes i publicades a França: Don Julián i Son Excellence.

    Pablo Picasso
    Jaume Sabartés amb pinçanàs
    París, finals del 1901. Oli sobre tela.46 x 38 cm. Museu Picasso, Barcelona Donació Pablo Picasso, 1968. MPB 70.491. Museu Picasso, Barcelona. Fotografia, Gasull Fotografia

    Portada de la revista Juan Chapín, núm. 39. (15 de desembre del 1913), amb una fotografia de Jaume Sabartés com a director del diari. El Comercio, de Quezaltenango. Museu Picasso, Barcelona. Centre de Coneixement i Recerca

  • PICASSO VIST PER SABARTÉS, SABARTÉS VIST PER PICASSO

    A través de més de vint textos publicats sobre Picasso, Sabartés esdevé un divulgador d’aspectes que difícilment hauríem conegut sense l’òptica del primer pla, del coneixement quotidià. Va col·laborar a la revista Cahiers d’Art, de l’editor i galerista Christian Zervos, o a Verve, la revista d’art de Tériade, que aspirava a ser la més bonica del món.

    Llegir (+)

    Van publicar els seus textos les editorials parisenques Braun, Louis Carré, Maximilien Vox, René Drouin i La Bibliothèque française, entre d’altres. Va fer projectes de bibliofília amb Picasso amb editorials com Cercle d’Art i Au Pont des arts. Un dels seus llibres més coneguts, Picasso, retratos y recuerdos, va ser traduït al francès, a l’anglès, a l’italià, a l’alemany i al japonès. L’activitat de biògraf de Picasso el va portar a fer tasques de documentació familiar que van esdevenir un motiu recurrent en la correspondència amb Picasso.
    Picasso, per la seva banda, va retratar Sabartés al llarg de tots els anys d’amistat valent-se d’una gran diversitat de tècniques: pintura, dibuix, gravat, i també a través dels seus escrits.

    Pablo Picasso
    Jaume Sabartés com un faune tocant l’aulos
    14 d’octubre del 1946. Carbonet sobre paper pintat prèviament de blau cel, 66 x 50,5 cm. Museu Picasso, Barcelona. Donació Jaume Sabartés, 1962. MPB 70.239. Museu Picasso, Barcelona. Fotografia, Gasull Fotografia

  • LA CORRESPONDÈNCIA ENTRE JAUME SABARTÉS I PABLO PICASSO: 1905-1967

    Des que el 1904 Jaume Sabartés i Pablo Picasso van emprendre camins divergents, el primer cap a Guatemala i el segon cap a París, l’hàbit d’escriure cartes va mantenir viva la relació d’amistat iniciada a Barcelona.

    Llegir (+)

    Aquesta relació epistolar es va intensificar a partir del 1935, un cop Jaume Sabartés i la seva companya, Mercedes Iglesias, es van instal·lar definitivament a París. Per a algunes missives d’aquests primers anys de Sabartés com a secretari personal de Picasso no va caldre ni segell, perquè Picasso les passava per sota la porta de l’habitació del seu amic. Ni tan sols el telèfon, del qual Pablo Picasso va disposar ben aviat, va poder substituir la conversa que van sostenir durant quaranta anys de relació epistolar.

    La selecció que es mostra s’ha realitzat entre les prop de set-centes cartes que Pablo Picasso va escriure a Jaume Sabartés i que es conserven al Museu Picasso de Barcelona. Pel que fa a la correspondència de Sabartés a Picasso —més de mil cartes—, es conserva al Musée national Picasso de París.

    PIN-UP GIRLS

    Un dels leitmotivs de la correspondència entre Jaume Sabartés i Pablo Picasso és l’humor. Al llarg dels anys trobem algunes bromes de caire sexual a les quals es refereixen com a «coses de trempar i riure».

    Llegir (+)

    Un humor sexual, barroer en alguns casos, que s’intensifica a finals dels anys cinquanta, quan Picasso i Sabartés s’apropen als vuitanta anys. Picasso incorpora a la correspondència amb Sabartés algunes postals de noies joves, d’aspecte atractiu, o utilitza les pàgines centrals de la revista Ciné-Révelation o anuncis publicitaris de revistes com Vogue, amb fotografies de joves actrius de l’època, com Josette Arno o la nedadora Esther Williams. Escriu damunt de la pàgina impresa i redibuixa la fotografia, incorporant-hi Sabartés en situacions ridícules i posicions caricaturesques d’un home gran que implora el favor sexual de la jove bellesa.

    El terme pin-up el va incorporar Jaume Sabartés a la correspondència amb Picasso arran d’una anècdota en un vol de Niça a París, el 6 de març del 1956, amb una passatgera nord-americana.

    Carta amb dibuix de Pablo Picasso (Canes, 28 de març del 1956) a Jaume Sabartés (París, 7 rue des Grands-Augustins), escrita damunt d’un full de cable de la Western Union

    Pablo Picasso
    Composició humorística. Jaume Sabartés i Jacqueline Pierreux
    c. 1957. Llapis grassos de colors sobre paper imprès de revista. 35,3 x 26,2 cm. Museu Picasso, Barcelona. Donació Jaume Sabartés, 1964. MPB 70.676. Museu Picasso, Barcelona. Fotografia, Gasull Fotografia

  • SABARTÉS VIST COM UN SÀTIR

    Jaume Sabartés va viure fins el juliol del 1962 a l’últim pis de l’edifici del carrer de la Convention, núm. 88, de París. Havia fet amistat amb unes veïnes que, un cop vidu, l’octubre del 1954, l’ajudaven quan ho necessitava.

    De les anècdotes explicades per Sabartés a Picasso se’n van derivar tota una sèrie de bromes que van donar lloc a alguns dels gravats que es poden veure en aquesta sala. Picasso converteix Sabartés en un seductor impertèrrit que té cites amoroses amb les veïnes. Així, podem veure un Sabartés que es presenta nu amb un ram de flors a la mà o oferint una copa a una dona nua que dansa desfermada, o també en una bacanal campestre, vestit de torero al costat d’una Carmen o plasmat en un joc tauromàquic amb la veïna enfilada a un ase.

    Llegir (+)

    En aquesta sala, destaca també la presència de la sèrie completa (set estats) del gravat Sabartés amb dues dones, realitzat entre el 4 de juliol del 1959 i el 31 de març del 1960, així com el dibuix caricaturesc de Sabartés pocs dies després d’haver tornat d’un viatge a Brussel·les per celebrar els seus setanta-cinc anys.

    Pablo Picasso
    Sabartés amb dues dones (I estat)
    Canes, 4 de juliol - 22 d’agost del 1959. Gravat a la punta seca sobre planxa de coure, estampat sobre paper vitel·la, 38,5 x 30,5 cm. FABA Fundación Almine y Bernard Ruiz-Picasso para el Arte

    Pablo Picasso
    Sabartés amb dues dones (VIII estat)
    Canes, 4 de juliol - 22 d’agost del 1959. Gravat a la punta seca sobre planxa de coure, estampat sobre paper vitel·la, 38,5 x 30,5 cm. FABA Fundación Almine y Bernard Ruiz-Picasso para el Arte

  • LA COL·LECCIÓ DE GRAVATS DEDICATS

    Jaume Sabartés va donar la seva col·lecció d’obres de Pablo Picasso a la ciutat de Barcelona, l’any 1962. La formaven inicialment 372 obres, de les quals 238 eren litografies originals. Sabartés va reivindicar en diversos escrits la importància d’aquesta col·lecció donada a Barcelona, que considerava gairebé exhaustiva.

    La selecció d’obres que presentem mostra la feina de Picasso en diferents moments i, com es pot veure a l'exposició, totes estan dedicades a Sabartés. La primera de la nostra col·lecció és del 1925. L’any 1930, Picasso va abandonar el treball litogràfic i no va ser fins a finals del 1945 quan el va reprendre al taller especialitzat de Fernand Mourlot.

    Pablo Picasso
    Retrat de família. I, home amb els braços creuats
    Mougins, 21 de juny del 1962. Litografia. Llapis litogràfic sobre paper report transferit sobre planxa de zinc, estampat sobre paper vitel·la Arches amb filigrana (prova Sabartés). 56,5 x 75,5 cm . Museu Picasso, Barcelona. Donació Jaume Sabartés, 1966. MPB 70.380. Museu Picasso, Barcelona. Fotografia, Gasull Fotografia

  • EL CAMÍ CAP AL MUSEU PICASSO DE BARCELONA

    La relació de Jaume Sabartés amb Barcelona, la seva ciutat malgrat haver-ne marxat l’any 1904, és clau en la fundació del Museu Picasso. A Barcelona es van quedar familiars i molts amics de joventut, i aquests van portar noves coneixences, com els galeristes Miquel i Joan Gaspar, a qui va conèixer a través del seu amic de joventut Joan Vidal Ventosa a finals dels anys quaranta.

    Llegir (+)

    Sabartés els va presentar a Picasso l’any 1955 a Canes i aquesta primera trobada va marcar el principi d’una relació de confiança que va fer possible que la Sala Gaspar organitzés una primera exposició Picasso l’any 1956.

    L’amistat amb els «Gaspares», com els anomenaven amistosament Picasso i Sabartés, es va anar intensificant en els diversos viatges dels galeristes a París i durant les estades de Sabartés a Barcelona, on passava les vacances cada any fins el 1964. Moments viscuts que van constituir el teixit imprescindible per tirar endavant el projecte més ambiciós de Jaume Sabartés: la creació d’un Museu Picasso a Barcelona.

    Un projecte difícil atès el posicionament polític de Pablo Picasso, manifestament contrari a la dictadura del general Franco, però que va ser possible gràcies a les solucions institucionals que van propiciar, entre d’altres, l’alcalde Josep M. de Porcioles i el notari Raimon Noguera; Joan Ainaud de Lasarte, director dels Museus d’Art de Barcelona, i Josep Selva i Vives, director del Museu d’Art Modern.

    PICASSO AGAFA EL RELLEU

    Les prop de tres-centes obres de la col·lecció donada per Jaume Sabartés van arribar a Barcelona el setembre del 1962 amb uns pactes signats que protegien la propietat de Sabartés fins a la seva mort.

    Llegir (+)

    El Museu Picasso de Barcelona va obrir al públic el 9 de març del 1963. A la seva col·lecció s’hi va afegir la col·lecció d’obres de Pablo Picasso propietat de l’Ajuntament de Barcelona que es trobaven al Museu d’Art Modern, però Picasso va continuar donant un exemplar dedicat a Sabartés de tota la seva obra gràfica i, alhora, Sabartés va seguir fent donacions anuals al seu museu, a Barcelona.

    El 13 de febrer del 1968, Jaume Sabartés va morir a París. En homenatge al seu amic, Picasso va donar a la ciutat la sèrie de Las Meninas acompanyada d’un retrat de Sabartés pintat l’any 1901. També va donar les cartes que havia enviat a Sabartés (prop de set-centes) i va prendre el relleu del seu amic fent saber que, a partir d’aquell moment, donaria al Museu Picasso de Barcelona un exemplar de cadascun dels gravats que fes, i sempre dedicats a Sabartés.

    L’any 1970, Pablo Picasso va fer la gran donació a la ciutat de la col·lecció d’obres dels anys de formació que es conservaven al pis de la seva germana Lola, a Barcelona.

    Pablo Picasso
    Variació de Las Meninas en un full del llibre Les Menines et la vie de Jaume Sabartés
    2 de juny del 1960 Ceres de colors sobre paper 32 x 24,2 cm Museu Picasso, Barcelona Adquisició, 2008 MPB 113.223 Crèdit de la foto: Museu Picasso, Barcelona. Fotografia, Gasull Fotografia

    Visita de Joan Vidal Ventosa, Jaume Sabartés, Catherine Hutin-Blay i família Gaspar al Museu Picasso
    Barcelona, s.d.
    Fotografia, desconegut. Museu Picasso, Barcelona. Centre de Coneixement i Recerca

Activitats

Visites guiades a l’exposició

Català: dissabtes a les 11 h / Castellà: dissabtes a les 12.15 h

Més info

Catàleg

  • Sabartés per Picasso per Sabartés

    Sabartés per Picasso per Sabartés vol contribuir a donar a conèixer la vida i el treball de Jaume Sabartés i Gual (Barcelona, 1881 – París, 1968), fundador del Museu Picasso de Barcelona. Amic íntim i confident de Pablo Picasso, del qual fou secretari personal des de novembre de 1935 fins que va morir. Tanmateix, al marge d’aquesta faceta tan coneguda de la seva vida, Sabartés va portar a terme una intensa activitat professional com a escriptor i com a biògraf de Picasso.

    Aquesta monografia recull una àmplia mostra de documents del fons personal de Jaume Sabartés que custodia el Museu Picasso de Barcelona: fotografies, llibres, documents relacionats amb el treball editorial i amb la creació del museu i, molt especialment, una selecció de la correspondència amb Pablo Picasso, que comprèn el període des de 1927 fins a 1967.

  • Autors: Emanuel Guigon, Margarida Cortadella, Margarida Casacuberta, Fatiha Idmhand, Malén Gual, Claustre Rafart, Sílvia Domènech
    Any: 2018
    Pàgines: 241
    Llengües: català, castellà
    Format: 24 x 22 cm
    Editor: Fundació Museu Picasso de Barcelona
    Preu: 34€

  • ISBN
    català 978-84-948685-4-2
    castellà 978-84-948685-5-9

Informació pràctica

Horaris

  • De dimarts a diumenge: de 9 a 19 h (festius inclosos, excepte dilluns festius)
  • Dijous de 9 a 21.30 h
  • Dilluns: tancat (incloent els dilluns festius)

Com arribar-hi

Preus

  • Entrada combinada, col·lecció + exposició temporal: 12 €
  • Entrada a l'exposició temporal: 6,50 €

Més informació

Comprar entrades

Premsa

Premsa

Continguts relacionats

Altres exposicions