Museu Picasso de Barcelona

La mostra evidencia l’estreta relació d’amistat i complicitat entre l’artista malagueny i el fotoperiodista David Douglas Duncan a través de més de 60 fotografies exposades a les sales de la col·lecció permanent del Museu Picasso barceloní i ens apropa a la quotidianitat de Picasso i al seu procés artístic.

«A la primavera del 1956, mentre em traslladava d’un a missió a la frontera russa de l’Afganistan a una altra prop de les tribus berbers de l’Alt Atles, al Marroc, la meva feina com a corresponsal a l’estranger em va fer passar per Canes, a la Riviera francesa, on Picasso vivia. En vint-i-quatre hores, una onada de bona fortuna em va dur fins a la porta de la vil·la de l’artista. La mateixa onada em va obrir, després, la porta d’aquesta casa i, tot seguit, la del seu dormitori, on vaig descobrir el mestre en persona, completament nu, submergit a la banyera i fent-me amb la mà un senyal de cordial benvinguda.» Duncan, David Douglas, Picasso's Picasso. Nova York, Harper & Brothers, 1961. [Duncan, David Douglas, Los Picassos de Picasso. Barcelona, Reuter, 1961]

Així va ser com Duncan va conèixer Pablo Picasso. Robert Capa li havia promès que li presentaria l’artista, però dos anys abans havia mort a la Guerra d’Indoxina sense poder complir la seva promesa. Duncan va trucar a La Californie, la casa de Picasso a Canes, va dir que era amic de Capa i que només volia saludar l’artista, i Jacqueline el va convidar a visitar-los. D’aquesta manera, va començar una estreta amistat amb Picasso i Jacqueline que es va perllongar durant disset anys, fins a la mort de Picasso l’any 1973.

• LA DONACIÓ

  L’any 2013, en motiu del 50è aniversari del Museu Picasso, David Douglas Duncan va fer donació d’un conjunt de 161 fotografies (còpies modernes digitals en paper Inkjet Gold Fibre Silk 50 x 60 cm) seleccionades per ell quesón un bon exemple de l’estreta relació que van mantenir el fotògraf i l’artista, i mostren, d’una banda, escenes quotidianes de Picasso amb la seva família –en especial amb Jacqueline, la seva darrera esposa–i, d’una altra, constitueixen un testimoni excepcional a l’hora de documentar els processos creatius i de treball de l’artista.

  El mèrit d’aquestes fotografies està sobretot en el seu conjunt; són retrats, però a l’hora són reportatges, escenes de la vida de Picasso que es van succeint i acaben narrant una part de la seva existència vista des de l’òptica d’un amic. I aquí rau un altre dels motius pels quals aquesta donació va serespecialment ben acollida, perquè es tracta d’un relat personal sobre l’artista, la crònica fotogràfica de David Douglas Duncan, amic de Picasso i fotògraf de gran prestigi internacional.