Inici Exposició - Sales
 

01 La Cuina Catalana

El 1899 Picasso va començar a freqüentar la taverna Quatre Gats, al carrer de Montsió de Barcelona, activa entre el 12 de juny del 1897 i el 26 de juny del 1903. Els seus impulsors van ser Miquel Utrillo, Santiago Rusiñol, Ramon Casas i Pere Romeu. El patrocini econòmic va anar a càrrec de l’empresari Manuel Girona i de l’industrial Maties Ardèniz.

L’encarregat, Pere Romeu, es va fixar aviat en Picasso i li encomanà diversos treballs gràfics, com el menú i el cartell del plat del dia. El grafisme de la taverna era gairebé exclusiu de Ramon Casas.

La cuina de Quatre Gats no va ser mai gran cosa. Els elements publicitaris de l’establiment i les promocions per atreure clients confirmen l’interès de l’hostaler per difondre’n el vessant gastronòmic. Però, com diria l’escriptor Josep Pla, «les racions foren sempre una pura il·lusió de l’esperit. Més que un lloc de restauració fou una exposició de plats pintats, una culinària en miniatura, per a escola de pàrvuls. Les racions eren ingràvides, d’una lleugeresa extrema».

1

Pablo Picasso
Menú dels Quatre Gats, Plat del dia
c. 1900
Cera i tinta sobre paper
45,5 × 29 cm
The Hunt Museum, Limerick
MG145
© Successió Pablo Picasso, VEGAP, Madrid 2018

2

Ricard Opisso
Interior dels Quatre Gats
1900
Carbonet, tinta i llapis sobre paper
41,9 × 49,1 cm
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
AHCB18162
© Successió Pablo Picasso, VEGAP, Barcelona 2018

Menú dels Quatre Gats, Plat del dia - Pablo Picasso 1
Interior dels Quatre Gats - Ricard Opisso 2
 

02 La Cuina Cubista

«Què hi pot haver de més familiar per a un pintor, per a pintors de Montmartre o de Montparnasse, que la seva pipa, el seu tabac, la guitarra penjada damunt del divan o el sifó damunt la tauleta de cafè?» Així s’expressa Picasso a propòsit de la iconografia del cubisme, nascut al bar i a la cuina. Així doncs, és natural que les coses més senzilles de la vida quotidiana entrin en la seva obra: una cullera de veritat per al got d’absenta, una ampolla d’Anís del Mono o bé el rètol d’un restaurant amb allò que s’hi pot prendre: vi, pernil del país o un bon pollastre ben engreixat. Aquests elements de dessacralització de la pintura i l’escultura —l’alimentació i totes les coses i els espais que hi tenen a veure— donen valor a les pràctiques corrents i arrelen l’art de Picasso en el «sabor del que és real».

1

Pablo Picasso
El restaurant
1914
Oli sobre tela
34 × 42 cm
Fundación Almine y Bernard
Ruiz-Picasso para el Arte, Madrid.
En dipòsit al Museo Picasso Málaga
FABA Photographe inconnu, tous droits réservés
© Successió Pablo Picasso, VEGAP, Madrid 2018

2

Pablo Picasso
Got d’absenta
París, primavera del 1914
Bronze pintat, cullereta d’absenta
de plata
21 × 14 × 7 cm
Fundación Almine y Bernard Ruiz-Picasso para el Arte, Madrid
55158
FABA Photo: Eric Baudouin:
© Successió Pablo Picasso, VEGAP, Madrid 2018

El restaurant - Pablo Picasso 1
Got d’absenta - Pablo Picasso 2
 

03 Estris de La Cuina

Els objectes, segons Picasso, són els vehicles del seu pensament. En un no-res capta la seva capacitat d’evocació. Un cullerot, per la seva forma arrodonida, pot «significar» el cap d’un personatge. En altres ocasions, els coladors fan aquesta funció. El potencial suggeridor de l’objecte segons el context del seu ús permet a Picasso entretenir-se amb el joc de combinacions de la metamorfosi. Pel que fa a les natures mortes, atrapa a l’instant les coses simples: l’esmorzar o el plat de formatge, una costella de xai o un peix amb el seu paper de diari per embolicar. Així afirma la poètica de la vida quotidiana en allò que té de més ordinari.

1

Pablo Picasso
Cap de dona
París, 1929-1930
Ferro, xapa, molles i colador pintats
100 x 37 x 59 cm
Musée national Picasso-Paris. Donació de Pablo Picasso, 1979
MP 270
Fotografia (C) RMN-Grand Palais (Musée national Picasso-Paris) / Mathieu Rabeau
© Successió Pablo Picasso, VEGAP, Madrid 2018

2

Pablo Picasso
Figura
1935
Cullerot, rasclets, fusta, cordill,
claus i ploma
112 × 61,5 × 29,8 cm
Musée national Picasso-Paris.
Donació de Pablo Picasso, 1979
MP31
Photo (C) RMN-Grand Palais (Musée national Picasso-Paris) / Adrien Didierjean / Mathieu Rabeau
© Successió Pablo Picasso, VEGAP, Madrid 2018

Cap de dona - Pablo Picasso 1
Figura - Pablo Picasso 2
 

04 Les Paraules de la Cuina

Els ingredients culinaris i les seves olors, gustos i colors, així com de l’univers domèstic de la cuina, són abundants en els nombrosos poemes i obres de teatre de Picasso. Com que sovint escriu a la taula de la cuina, és d’allò més natural que viandes i paraules es barregin. Tomàquets, pebrots, ous, gaspatxo i xoriço, carxofes i porros formen un conjunt que s’arrela en la quotidianitat domèstica. A El desig atrapat per la cua, una obra de teatre escrita en quatre dies durant l’hivern de 1940, la privació d’aliments es transforma en superabundància i es vincula amb l’erotisme. Unes menges apetitoses evoquen la llar feliç i els records d’infantesa; unes d’immenjables i indigestes (sorbet de bacallà fregit o sopa de claus), a «Somni i mentida de Franco», expressen tota la seva aversió per Franco. Aliments i cuina són en Picasso el millor indicador del vincle permanent entre la seva creació i la vida.

1

Pablo Picasso
Facsímil d’El Desig atrapat per la cua
Acte I, Escena I
1941
Tinta sobre paper
31 × 24 cm
Musée national Picasso-Paris
RMN-Grand Palais (Musée national Picasso-Paris) / Michèle Bellot
© Successió Pablo Picasso, VEGAP, Madrid 2018

Facsímil d’El Desig atrapat per la cua - Pablo Picasso 1
 

05 Cuina i Penúria en Temps de Guerra

Quan el setembre del 1939 es va declarar la guerra, Picasso estava refugiat a Royan, i s’hi va quedar prop d’un any. Va instal·lar el taller en un pis de la casa Les Voiliers, davant del mar, on pinta el Cafè de Royan (datat el 15 d’agost del 1940). El 25 d’agost del 1940 Picasso torna a París, on passarà tota l’ocupació alemanya refugiat al taller de la Rue des Grands-Augustins. Picasso busca les seves referències en temps de guerra, cosa que es plasma en la seva pintura. Elements decoratius, mobles, atuells i aliments, tots ells relacionats amb la cuina, apareixen aquí i allà en les seves natures mortes: gerros i fruiteres, peixos i crustacis, botifarres i carxofes, el ganivet i la forquilla, la taula i la cadira, les estovalles blaves de quadres, la tomaquera del taller. L’aspecte és el d’una mena de can Seixanta en què només menges el que has portat tu. També és l’encarnació d’una abundància fabulosa en temps de penúria, però aquest consum ostentós es mostra com un desafiament a la desgràcia de l’època. «Ves, fins i tot una cassola pot cridar... Tot pot cridar», va comentar Picasso a Pierre Daix.

El bufet de Le Catalan

El 30 de maig del 1943 Picasso va pintar dues versions d’El bufet de Le Catalan. Aquest restaurant, regentat per un català que es deia Arnau, es va convertir en el lloc habitual de menjar de Picasso, que hi va portar alguns dels seus amics, com Georges Hugnet (que en va acabar sent el cronista), Paul i Nusch Éluard, Dora Maar, Pierre Reverdy, Óscar Domínguez, Michel i Zette Leiris, Léon-Paul Fargue, Jacques Prévert, Apel·les Fenosa i d’altres. En un dels últims textos que va escriure abans que els alemanys el detinguessin, Robert Desnos ens proporciona aquest comentari colpidor i il·luminador de Picasso: «Feia mesos que anava a dinar a Le Catalan, i feia mesos que hi mirava el bufet sense pensar en res sinó en el fet que era un bufet. Un dia vaig decidir fer-ne un quadre, i el vaig fer. L’endemà, quan vaig arribar [al restaurant], el bufet no hi era, i el lloc que ocupava era buit. Devia apropiar-me’n sense adonar-me’n mentre el pintava.» Quan Picasso desitja un objecte, se n’apodera, l’arrenca del seu entorn; se n’alimenta, se l’empassa i l’incorpora a l’espai de la tela. Aquest objecte recreat, paït i cuinat existeix de nou, i aquesta vegada per obra del pinzell.

1

Pablo Picasso
Nen amb llagosta
Oli sobre tela
21 de juny del 1941
130 x 97,3 cm
Photo (C) RMN-Grand Palais (Musée national Picasso-Paris) / Jean-Gilles Berizzi
© Successió Pablo Picasso, VEGAP, Madrid 2018

2

Pablo Picasso
La cuina
Novembre del 1948
Oli sobre tela
175 × 252 cm
Musée national Picasso-Paris.
Donació de Pablo Picasso, 1979
MP 200
RMN-Grand Palais (Musée national Picasso-Paris) / Franck Raux
© Successió Pablo Picasso, VEGAP, Madrid 2018

Nen amb llagosta - Pablo Picasso 1
La cuina - Pablo Picasso 2
 

06 Fruits de Mar

Les sípies, les morenes, les garotes, els pops...

Capturen els centaures amb cadenes d’algues.
Les llimones emergeixen de l’escuma.
Venus adormida puja fins al mercat.
Compra formatge de cabra, oli, pa i vi.

— Rafael Alberti. «Picasso Antibes La Joie de vivre»

1

Pablo Picasso
Natura morta amb cistella, tres eriçons de mar i llum
19 d’octubre del 1946
Pintura oleoresinosa i carbonet sobre tela reutilitzada
35,5 × 85,5 cm
Musée Picasso, Antibes
MPA 1946. 1.9
ImageArt, photo Claude Germain
© Successió Pablo Picasso, VEGAP, Madrid 2018

Natura morta amb cistella, tres eriçons de mar i llum - Pablo Picasso 1
 

07 De la Terra, de l’Aigua i del Foc

Terra, aigua i foc són els ingredients imprescindibles de la cuina i de la ceràmica, activitats lligades a l’origen de la humanitat. El 1946 Picasso visità el taller de ceràmica Madoura, a Vallauris, propietat de Suzanne i Georges Ramié. L’any següent hi tornà amb uns projectes modestos. Fou l’inici del Picasso ceramista.

Es va prendre molt seriosament la nova activitat artística i va assimilar les complexes tècniques d’aquest art. En la ceràmica, com en la cuina, els ingredients, els condiments i la cocció en són la base. La relació entre ells és el que marca la qualitat dels plats de ceràmica, en què la cuina també és ben present: sardines, llenguado, ous ferrats, salsitxes…

1

Pablo Picasso
Cursa de braus i peix (revers: Cares)
Canes, [16 d’abril] del 1957
Argila vermella cuita, tornejada, amb un peix sobreposat (argila blanca cuita, impresa amb les espines d'un peix, vidrada, pàtina gris; esquerdat i reparat), decorada amb pàtina i òxid negre, parcialment pintada amb vernís
42 cm (diàmetre)
Museu Picasso, Barcelona. Donació Jacqueline Picasso, 1982
MPB 112.446
Fotografia: Museu Picasso, Barcelona. Fotografia, Gasull Fotografia
© Successió Pablo Picasso, VEGAP, Madrid 2018

2

Picasso a La Californie realitzant Cursa de braus i peix (revers: Cares)
Canes, abril de 1957
Còpia moderna digital per injecció de tinta
50 x 60 cm
Fons David Douglas Duncan
David Douglas Duncan
Arxiu Museu Picasso de Barcelona
FDDD/9/84
Fotografia Arxiu Museu Picasso, Barcelona
© Successió Pablo Picasso, VEGAP, Madrid 2018

Cursa de braus i peix (revers: Cares)  - Pablo Picasso 1
 - Picasso a La Californie realitzant Cursa de braus i peix (revers: Cares) 2
 

08 La Cuina a l’Aire Lliure

«Quan veig el Déjeuner sur l’herbe de Manet, em dic: Dolors per a més tard.» Així s’expressa Picasso, que manté amb el treball de Manet un diàleg permanent. L’artista renova paral·lelament el seu interès per l’aire lliure, sigui al camp o a la vora del mar. Menjar a l’aire lliure no deixa de recordar a Picasso la vida senzilla del camp: el de l’Espanya que es manté en el seu record o el del migdia francès, on viu. Els aliments presents al quadre en primer pla recorden que menjar és una necessitat vital del cos. Picasso, sense sublimar-los, els situa al cor de la natura. Així és com el dinar campestre es fa expressió de l’alegria de viure.

1

Pablo Picasso
Le Déjeuner sur l’herbe segons Manet
3 de març-20 d’agost del 1960
Oli sobre tela
130 × 195 cm
Musée national Picasso-Paris.
Donació de Pablo Picasso, 1979
MP 215
RMN-Grand Palais (Musée national Picasso-Paris) / Jean-Gilles Berizzi
© Successió Pablo Picasso, VEGAP, Madrid 2018

Le Déjeuner sur l’herbe segons Manet - Pablo Picasso 1
 

09 Les Receptes de l’Estampa

Picasso estimà el gravat i la litografia. No en va, va dedicar setanta anys de la seva vida a les arts gràfiques.

En entrar en el món de les impressions originals, Picasso deixà de ser un artista autònom que creava amb immediatesa per integrar-se en un procés laboriós, amb una successió de tasques definida i uns temps que calia respectar.

En aquest art les seves creacions s’integraven en un procés de treball col·laboratiu que presentava una jerarquia inamovible, en la qual Picasso ocupava el primer lloc. L’artista solia delegar les fases tècniques de la preparació o de la impressió als artesans dels tallers, però no acceptava cap intervenció que alterés la seva obra.

Va treballar les tècniques de gravat i d’estampació tradicionals. En el decurs del procés creatiu, el gravador explorava els procediments, les receptes químiques i les operacions necessàries i feia reinvencions constants. La seva obra gràfica va començar essent un tempteig per convertir-se, en moltes ocasions, en una reinvenció. El Picasso gràfic, com el cuiner, experimentava constantment. De les seves recerques neixen receptes particulars en algunes de les tècniques que va treballar, com per exemple el gravat sobre linòleum.

1

Pablo Picasso
El llamàntol
9 de gener del 1949
Litografia. Lavis sobre zinc (prova Sabartés)
56,5 x 76 cm
Museu Picasso, Barcelona. Donació Jaume Sabartés, 1962
MPB 70.104
Fotografia Museu Picasso, Barcelona. Fotografia, Gasull Fotografia
© Successió Pablo Picasso, VEGAP, Madrid 2018

2

Pablo Picasso
Natura morta amb copa sota el llum
Mougins, 19 de març del 1962
Gravat amb gúbia sobre linòleum
(prova Sabartés, V estat i definitiu)
62 × 75 cm
Museu Picasso, Barcelona.
Donació de Jaume Sabartés, 1964
MPB 70.322
Museu Picasso, Barcelona. Reproduccions fotogràfiques de Gasull Fotografia
© Successió Pablo Picasso, VEGAP, Madrid 2018

El llamàntol - Pablo Picasso 1
Natura morta amb copa sota el llum - Pablo Picasso 2
 

Sala Mauri QUÈ ÉS LA CUINA?

En ocasió de l'exposició La cuina de Picasso, Ferran Adrià formula la pregunta Què és cuinar?, convençut que la resposta pot revelar algunes qüestions essencials de l'ésser humà com a ésser creatiu. Per aquest motiu la sala està presidida per un text de Picasso en què explica per què data tota la seva producció: per facilitar el sorgiment d'una ciència que prengui com a fonament la creativitat. Aquest és l'afany de l'equip d'elBulli, que, després de tancar el restaurant l’any 2011, s'ha dedicat fins ara a la cuina d'idees, i ha elaborat una metodologia, anomenada Sapiens, que serveix per comprendre i poder crear, en qualsevol àmbit o sector. Algunes de les fites Sapiens aplicades a la restauració gastronòmica s'allotgen en aquesta sala, des del Catàleg raonat d'elBulli amb els seus 1.846 plats fins al carrusel del sistema funcional del cuinar en les seves tres dimensions: creativa, reproductiva i experiencial. El carrusel presenta diagrames de flux, que són els que connecten aquests tres aspectes i atorguen al comensal un poder creatiu afí al cuiner. Els dibuixos d'Adrià apareixen com a dispositius plàstics de pensament gastronòmic que reflexionen sobre el coneixement de l'ésser humà des de la pregunta que dona títol a la sala, la resposta de la qual ens revela la màgia que alimenta alguns gestos quotidians.

1

Ferran Adrià
Teoria de l’evolució culinària
2013. Publicat al llibre Com va començar la cuina. Teoria de l’evolució culinària. Barcelona, Bullipèdia / CaixaBank, 2015, p. 200-201 i 212-213 © arxiu-elBullifoundation / Pepo Segura © arxiu-elBullifoundation / Pepo Segura

2

Ferran Adrià
Què és la cuina?
Exposició a la Sala Mauri del Museu Picasso. Fotografia: Diego Bustamante.

Teoria de l’evolució culinària - Ferran Adrià 1
Què és la cuina? - Ferran Adrià 2