Museu Picasso de Barcelona

Ajuntament de Barcelona

Menú del lloc

Vés al contingut

 
  • Picasso, fotografia i ceràmica

    • Oberta al públic: del 23 de juny al 23 d’octubre de 2016
    • Amb motiu del 47è Congrés de l’Acadèmia Internacional de la Ceràmica, que se celebrarà a Barcelona al setembre i que estarà dedicat a la ceràmica en l’arquitectura i l’espai públic, el Museu Picasso, en estreta col·laboració amb aquest esdeveniment, presenta una selecció de més de 30 fotografies de la nostra col·lecció de rellevants fotògrafs -Chamudes, Duncan, Otero i Villers- que van retratar a Picasso treballant la ceràmica.
    • Picasso va participar en una de les primeres edicions d’aquesta trobada a Canes i es va tractar d’un fet decisiu en el seu desenvolupament artístic com a ceramista, perquè és on va descobrir la tradició de la ceràmica espanyola.
  • Cubisme i guerra. El cristall dins la flama

    • Oberta al públic: del 20 octubre de 2016 al 29 gener de 2017
    • Comissariat: Christopher Green
    • Producció: Museu Picasso
    • L'exposició se centra en la supervivència de l'avantguarda artística europea establerta a París durant la Primera Guerra Mundial (1914-1918), i la seva resposta a l'angoixa, el dolor i el perill que va significar aquest gran conflicte: el desenvolupament d'un moviment artístic que va potenciar una estètica cubista amb elements arquitectònics, basada en l'estabilitat i la integritat.
    • Els artistes centrals de l'exposició són tres estrangers residents a França, que per aquesta mateixa condició d'estrangers no van poder participar de primera mà en la campanya militar: Pablo Picasso, Juan Gris i Diego Rivera. Així mateix, la mostra explorarà l'important paper d'altres artistes en circumstàncies similars, com María Blanchard, Gino Severini i Jacques Lipchitz; i el d'artistes francesos que per diverses circumstàncies no van poder unir-se a la contesa, com Henri Laurens i Henri Matisse, que va realitzar algunes de les seves obres més experimentals durant aquest període.
    • Encara que l'èmfasi de l'exposició estarà en els artistes no combatents i la seva evolució creativa, també s'explorarà la resposta artística dels dos grans cubistes que van sobreviure a l'acció a les trinxeres: Georges Braque i Fernand Léger.
    • L'exposició presentarà una selecció de prop de 80 obres realitzades entre 1913 i 1919. Les clares interconnexions de l'avantguarda al París anterior a la guerra emergiran amb força, així com la consolidació dels descobriments esdevinguts durant la guerra en les obres realitzades després de seva finalització.
    • El període de contesa de 1914-1918 va tenir com a resultat un art producte del patiment dels soldats a les trinxeres però a França un grup d'artistes a la rereguarda van respondre unificant el que havia estat un esclat d'energia, vinculat a l'avantguarda anterior a la guerra. Una resposta altament creativa i positiva a la necessitat de reafirmar el camí cap a la construcció d'un context de mecanització de la guerra - una necessitat la urgència reparadora de la qual va ser intensa i profunda.
    • L'evolució del cubisme a la Gran Guerra, i encara més, del moviment a Paris sota l'amenaça imminent del caos, cap al control, coherència i integritat com a valors predominants en l'art cubista, resulta rellevant encara avui, gairebé un segle després.
  • Mitologies, obra gràfica a la col·lecció del museu

    • Oberta al públic: del 24 de novembre de 2016 al 20 de març de 2017
    • Comissariat: Claustre Rafart
    • Al llarg de la seva vida, Picasso es va sentir atret pel món de la mitologia, tal com testimonia un dels seus primers dibuixos conservats; Hèrcules (1890), heroi mític conegut per la seva força sobrehumana.
    • El Picasso gravador recrea escenes i personatges extrets del fecund món de la mitologia grecoromana. Descriu mites i narra històries que antany fonamentaren una religió o un sistema de creences, i que han perdurat fins als nostres dies, de manera especial en el món de les arts plàstiques. En aquest univers irreal amb pretensió de veracitat, relatat per uns i per altres en el decurs del temps, Picasso, com tants altres artistes, ofereix els seus relats sobre els déus o sobre fenòmens de la natura, més o menys divinitzats, així com llegendes sobre herois i heroïnes; mites que intenten explicar les forces o fenòmens de la natura i les qualitats o realitats morals de l’home individual i de les seves experiències socials, i que representen idees o símbols. L’obra gràfica de Picasso mostra una successió de protagonistes mitològics com Hèrcules, Apol·lo, Calidó, Cèfal, Meleagre, Nèstor, Políxena, Posidó, el Minotaure, Zeus i d’altres éssers fantàstics com ara centaures, faunes i muses, i expliquen fets trivials de vida quotidiana, proeses, plaers, dolor, tragèdia… Mites que protagonitzen un reguitzell d’estampes meravelloses elaborades amb diferents tècniques: aiguafort, aiguatinta, punta seca, litografia, linòleum…
    • En aquesta fusió de narració i historia que esdevé el mite, Picasso aboca tot el seu geni creatiu. Treballa les planxes de coure, zinc, linòleum i pedra amb una llibertat de traç aclaparadora, un vigor expressiu descomunal i un ombrejat excels.
  • Si voleu rebre informació de les exposicions i activitats del Museu, aquí us podeu donar d’alta al butlletí.