Museu Picasso de Barcelona

Ajuntament de Barcelona

Menú del lloc

Vés al contingut

 

Els 156 gravats

26 de maig - 4 de setembre

Entre 1963 i 1972, Picasso retornà al gravat calcogràfic o gravat en metall. En aquest període va treballar amb els germans impressors Piero i Aldo Crommelynck. El resultat d’aquesta col·laboració són, entre d’altres, les dues grans sèries que particularitzen el darrer Picasso gravador, amb més de cinc-cents vint gravats: els 347 gravats, que portà a terme entre el 16 de març i el 5 d’octubre de 1968, i els 156 gravats, que realitzà entre el 24 d’octubre de 1968 i el 25 de març de 1972.

En la mostra presentem les estampes que configuren la sèrie dels 156 gravats, editada per la Galerie Louise Leiris.

Les estampes que integren aquesta sèrie continuen l’esperit desenfrenat d’abordar l’erotisme puixant de la sèrie anterior. Un gran nombre de personatges les protagonitzen, i s’hi representa un món aparentment ociós, divertit i alegre, on la malenconia del desig frustrat i la virilitat perduda hi són subjacents. El desig incontrolat de la ment que no permet al vell pintor desenvolupar les seves fantasies eròtiques més enllà de l’acte de crear.

Les al·lusions als mestres del passat són fluides en el darrer Picasso. Els gravats dels darrers anys són curulls en citacions: Rembrandt, Velázquez, Goya, Ingres, Delacroix, Manet... i, sobretot, Degas gaudeixen del favor del malagueny en moltes de les estampes de la sèrie. En els 156 gravats, Picasso ret un particular homenatge a Degas amb la sèrie d’estampes dedicades al conte La Maison Tellier de Guy de Maupassant.

Comissariat: Claustre Rafart