Museu Picasso de Barcelona

Museu Picasso de Barcelona

Menú del lloc

Vés al contingut

 

Picasso. Els Quaderns

Del 18 de desembre de 2020 al 4 d’abril de 2021


Cartell de Picasso. quaderns

En un acte de generositat sense precedents, el 1970, i segons acta notarial, Picasso va donar a la ciutat de Barcelona dues-centes trenta-sis pintures, mil cent quaranta-nou dibuixos, disset quaderns, quatre llibres de text, dos gravats, quaranta-set obres d’altres artistes i objectes diversos que havien sigut custodiats per tres generacions familiars: la seva mare, Doña María, la seva germana Lola i els seus nebots Vilató-Ruiz. Els disset quaderns d’aquest regal esplèndid, amb un total de nou-cents dibuixos, són, juntament amb el Carnet català adquirit l’any 2000 i el Carnet de La Tauromàquia adquirit el 2018, el motiu i el fonament d’aquesta exposició.

Si per a un artista el quadern de dibuix constitueix una eina fonamental per plasmar els seus dubtes, els seus assajos i les seves solucions, per a Picasso aquests quaderns estan, a més, íntimament lligats a la seva obra i representen el seu particular pols amb la vida; són la part més privada de la seva creació, com un diari íntim en què recull les seves idees i els seus pensaments, un laboratori on planteja —i troba— les solucions plàstiques i compositives que apareixen a les seves pintures.

  • Llegir (+)

    Resulta difícil saber el nombre exacte de quaderns de Picasso, ja que els va tenir sempre amb ell i no era partidari de prestar-los a exposicions. Van ser les joies desconegudes de la immensa producció de l’artista, gairebé fins al final de la seva vida. Al llibre-catàleg de Glimcher Je suis le cahier, es van comptabilitzar 175 quaderns, una xifra que, tot i ser imponent, no reflecteix la totalitat dels quaderns, i actualment se n’han documentat 190.

    D’aquests 190 quaderns en presentem 19 en aquesta exposició, 17 dels quals —tots ells del període d’infantesa i joventut, realitzats a la Corunya, Màlaga, Barcelona, Madrid, Horta de Sant Joan i París— formen part de la generosa donació que l’artista va realitzar a Barcelona l’any 1970, i els 2 restants —el Carnet català i el Carnet Pepe Illo. Tauromàquia— van ser adquirits amb posterioritat i completen la nostra col·lecció.

  • EXPOSICIÓ

    LA CORUNYA / Madrid - Màlaga

    El 1891 la família Ruiz Picasso s’estableix a la Corunya, on el jove Pablo comença els seus estudis a l’institut de segona ensenyança i a l’Academia de Bellas Artes. Els dos primers quaderns de dibuix van ser adquirits a la Corunya, possiblement a la botiga de Manuel Roel, al carrer Real, inaugurada el 1892. L’un i l’altre són gairebé idèntics, amb tapes de cartó recobertes de tela amb una orla motllurada en relleu i la paraula álbum gravada amb tinta daurada. Els dibuixos van ser fets el 1894 i el 1895, si bé només uns quants estan datats. Fonamentalment s’hi representen paisatges, escenes costumistes i retrats de membres de la família.

    El 14 d’abril de 1895, els Ruiz Picasso tornen a Màlaga per passar-hi l’estiu abans d’establir-se definitivament a Barcelona. Durant el viatge s’aturen a Madrid i aprofiten per visitar el Museo del Prado. Picasso copia dues obres de Velázquez als fulls d’un nou quadern, comprat probablement a Madrid, que completa amb dibuixos fets durant l’estiu a Màlaga, sobretot estudis per a l’oli El vell pescador, i acaba amb uns quants apunts acadèmics quan arriba a Barcelona la tardor del mateix any.

  • BARCELONA

    La família Ruiz Picasso arriba a Barcelona el 21 de setembre de 1895 i s’hi estableix definitivament. El primer any té el domicili al carrer Reina Cristina número 3 i la tardor de 1897 es muda al carrer de la Mercè número 3, tots dos immobles ben a la vora de l’Escola de Belles Arts de la Llotja, on Pablo cursa els seus estudis entre 1895 i 1897. Don José serà professor de l’escola fins al 1913. Els cursos a la Llotja constitueixen un període decisiu en el perfeccionament de la seva formació.

    D’aquest període es coneixen sis quaderns de diversos formats i dimensions, realitzats fonamentalment a Barcelona, si bé també trobem alguns dibuixos, més lliures, de la temporada estival a Màlaga, en els quals s’aprecia el procés d’aprenentatge de Pablo. Els dibuixos mostren l’activitat acadèmica, dominada per la còpia de models al natural i pels estudis de composicions històriques i religioses. Paral·lelament, trobem una sèrie de retrats de familiars i paisatges urbans que li serveixen per exercitar la pintura a l’aire lliure i evadir-se de la rigidesa acadèmica.

  • MADRID

    Entre l’octubre de 1897 i el maig de 1898, Picasso s’instal·la a Madrid per ampliar els seus estudis a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando. S’inscriu a les assignatures de dibuix de l’antic i draperia i de paisatge. La manera de portar a terme l’ensenyament li resulta descoratjadora i aviat abandona les classes i es llança al coneixement directe de les obres dels grans mestres al Museo del Prado, tal com explica en la correspondència amb el seu amic Joaquim Bas.

    Els cinc quaderns que el Museu Picasso conserva d’aquest període madrileny fan palès els seus interessos del moment. En primer lloc, l’estudi de la pintura de l’escola espanyola, en especial Velázquez i Goya, de qui copia uns quants caprichos i diverses escenes de tauromàquia. D’altra banda, la seva tendència lliure i espontània de l’observació de l’entorn es reflecteix en nombrosos paisatges del Retiro i la Moncloa, d’alguns passatges del Madrid antic i en els detalls dels seus domicilis, així com d’escenes del carrer i els seus personatges castissos.

    L’estada a Madrid acaba d’una manera fulminant quan cau malalt d’escarlatina i ha de tornar precipitadament a Barcelona.

  • HORTA DE SANT JOAN I GÓSOL

    El juny de 1898, Picasso, convalescent d’escarlatina, s’instal·la a Horta de Sant Joan convidat pel seu amic Manuel Pallarès. L’estada programada d’uns quants dies s’allarga pràcticament nou mesos, fins al gener de 1899. El seu pas per Horta és tan important que sempre més va afirmar: «Tot el que sé ho he après al poble d’en Pallarès.» El 1909 torna a Horta, en plena etapa cubista.

    Durant aquesta primera estada inicia un quadern, que finalitza a Barcelona, en què es barregen l’ambient i els personatges rurals amb d’altres de més urbans. El paisatge, tractat amb un estil molt naturalista, és el gènere més abundant al carnet, en què un seguit de dibuixos documenten una excursió que els amics van fer pels voltants del poble. Altres esbossos són una mena de reportatge de les feines de diversos oficis del camp. Per acabar, una part dels dibuixos de temàtica mundana o estudis per a composicions posteriors van ser fets a la tornada a Barcelona.

    Després d’una breu estada a Barcelona i seguint les recomanacions del Dr. Cinto Reventós i de l’escultor Enric Casanovas, Picasso viatja a Gósol acompanyat de Fernande i s’instal·len a Cal Tampanada des del maig fins a l’agost de 1906. Picasso pinta el paisatge, les cases del poble i la gent, el seu estudi, els objectes tradicionals, i retrata incansablement la seva companya.

    La contemplació de l’art romànic català, en especial la Mare de Déu de Gósol, juga un paper essencial en l’estil cada cop més simplificat; la seva estilització hieràtica, els ulls grossos i oberts i les celles perfilades influeixen en la gradual transformació dels rostres en màscares.

    El carnet de Gósol o Carnet català és un diari íntim en què apareixen molts retrats de Fernande, al mateix temps que una crònica de la vida del poble i el seu paisatge i un testimoni del seu procés creatiu, atès que hi trobem estudis per a grans composicions com ara La Toilette i Dos germans.

  • PARÍS

    En tornar d’Horta el gener de 1899, Picasso entra en contacte amb l’avantguarda artística catalana i freqüenta Els Quatre Gats, una taverna que esdevé un nucli artístic, literari i intel·lectual, on coneix artistes com ara Ramon Casas, Santiago Rusiñol, Joaquim Mir i Hermen Anglada Camarasa. El seu estil s’impregna dels corrents imperants, des del simbolisme fins a l’impressionisme, passant pel prerafaelitisme i l’admiració per El Greco. El mes de febrer de 1900 té lloc a la taverna la primera exposició individual de Picasso, integrada pels retrats dels seus amics, entre els quals destaquen Jaume Sabartés, Carles Casagemas, els germans Fernández de Soto, els Reventós i els Junyer Vidal.

    El treball intens de Picasso entre la tornada d’Horta i la partença a París es reflecteix també en els quaderns. Els primers dibuixos de temàtica modernista pertanyen al quadern iniciat a Horta. Dos més van ser íntegrament realitzats a Barcelona, un conservat al Musée national Picasso-Paris i un altre al nostre museu. La majoria de dibuixos d’aquest últim són esbossos de personatges del carrer i retrats del seu pare, tractats amb tècniques diverses. També trobem uns quants estudis preparatoris per a l’oli ¡Pobres genios! i altres composicions simbolistes.

    Picasso viatja a París per primer cop la tardor de 1900, acompanyat de Carles Casagemas. Uns dies més tard se’ls afegiria Manuel Pallarès. L’excusa era visitar l’Exposició Universal, on Picasso exposava l’obra Darrers moments. Es dediquen a visitar els pavellons de l’Exposició, on poden contemplar de primera mà les obres de Manet i els impressionistes i la mostra paral·lela organitzada per Rodin a la Place de l’Alma. En la divertida correspondència que manté amb els germans Reventós, que s’havien quedat a Barcelona, apareixen descripcions detallades de la vida a Montmartre, de les seves reunions nocturnes i de les passejades per la ciutat. Aquesta primera estada a la capital francesa s’interromp a finals d’any. La producció d’aquest moment mostra l’influx dels corrents d’avantguarda que acaba de descobrir i l’obra culminant n’és Le Moulin de la Galette, un cant a l’animació nocturna.

    El Museu Picasso conserva un dels dos carnets de dibuix fets aquella tardor; és de dimensions reduïdes i constitueix un reportatge deliciós del moviment, els colors i la diversitat dels personatges del carrer, que denoten la curiositat de l’artista i la seva facilitat per captar el moment i la singularitat de les escenes urbanes.

  • TAUROMÀQUIA

    El gener de 1956, l’editor Gustau Gili i la seva esposa Anna Maria Torra van anar a veure Picasso amb la intenció de reprendre i impulsar el projecte que el pare de l’editor havia proposat a l’artista el 1927: il·lustrar La Tauromaquia de Pepe Illo per a Ediciones de la Cometa i que havia caigut en l’oblit. Aquest cop Picasso va acceptar i així es van iniciar una grata collaboració professional i una càlida amistat. Gustau va ser el president de l’Associació d’Amics dels Museus de Barcelona i tant ell com la seva dona van estar molt implicats en el procés de creació del Museu Picasso.

    La tardor de 1957 Picasso va regalar a l’editor un petit quadern, amb una coberta de tela amb estampat floral, ple d’escenes i textos al·lusius a La Tauromaquia de Pepe Illo. Els dibuixos del carnet estan directament relacionats amb el llibre il·lustrat. Les aiguatintes al sucre que l’il·lustren són del maig de 1957, però l’edició final es va fer el 1959. La punta seca de la portada també és de 1959. A diferència del llibre il·lustrat, en què els gravats segueixen el relat de la corrida, al carnet les passades de capa del toreig es van barrejant sense ordre establert.

Obres relacionades

Continguts relacionats