El taller
compartit

Picasso
Fín
Vilató
Xavier

26.10.17 - 28.01.18
Aquesta exposició explora el «lligam de l’estampa» que uneix quatre artistes d’una mateixa família: Picasso, J. Fín, Vilató i Xavier. Tots ells van convertir l’estampa en una zona ineludible de la seva obra i van compartir un mateix interès per les diverses tècniques i també unes mateixes ganes de dedicar-s’hi.

Per a l’artista, fer gravat, litografia o linogravat és un moment en què el temps canvia. Ha de sortir del seu taller per anar a treballar amb algú altre. Ha d’esperar el temps necessari perquè la tècnica faci el seu efecte. Finalment, ha d’esperar que l’artesà, amb qui treballa en aquest taller col·laboratiu, acabi la impressió. D’aquestes col·laboracions neixen obres úniques i singulars, impossibles sense aquest «pas de dos».

El 1939, J. Fín i Vilató formen part dels refugiats polítics espanyols que van a parar a la platja d’Argelers després de la desfeta de la Guerra Civil. El seu oncle Picasso els fa sortir del camp de concentració per portar-los a París amb ell. Hi passen uns quants mesos, abans de la declaració de la Segona Guerra Mundial. Durant aquesta estada, Picasso els porta al taller de Lacourière i és allà que aquests dos joves artistes descobreixen la tècnica de la talla dolça que ja no deixaran mai més. Cadascun d’ells hi fa el seu primer gravat. Només el de Vilató (del qual només n’hi ha una prova, que es presenta aquí) es coneix avui dia, ja que el de Fín es va perdre. Aquest gust per l’estampa, pel temps compartit i pel saber fer d’aquests artistes magistrals, també va ser transmès i compartit amb Xavier, el fill de Vilató i tercera generació d’aquesta família d’artistes.

Exposició

  • Al taller Lacourière-Frélaut

    Al taller Lacourière-Frélaut comença la història d’aquesta exposició. No va ser el primer taller on Picasso va gravar, però va ser allà on va dur els seus nebots, Fín i Vilató, el 1939, per iniciar-los en la tècnica del gravat. També va ser al taller Lacourière-Frélaut que Vilató va dur el seu fill Xavier per iniciar-lo en el gravat.

    Avui desaparegut, el taller Lacourière-Frélaut continua sent per a moltes generacions d’artistes el temple del gravat a París, lloc mític d’on han sortit veritables obres mestres. Les obres dels quatre artistes que es presenten aquí van ser totes realitzades o impreses al taller Lacourière-Frélaut.

    Crèdits de la imatge:
    Jacques Frélaut. París, c. 1950
    Fotografia amb sals de plata
    Col·lecció particular

  • Gravats de Fín

    Tot i que és difícil saber exactament on Fín va gravar les seves planxes, sabem, sense cap mena de dubte, que les edicions es van imprimir al taller Lacourière-Frélaut.

    En efecte, se sap que Fín gravava sovint al seu taller de La Ruche, o a casa seva o fins i tot a casa del seu germà Vilató. Aquí descobrim la virtuositat i la riquesa de la tècnica de Fín en el gravat. De vegades en reserva i d’altres amb un tret delicat, sovint treballava una planxa fins al límit de les seves possibilitats amb el burí, l’aiguatinta, el rascador, i hi tornava contínuament.

    Crèdits de la imatge:
    Francesc Mèlich. Barcelona, 19 de setembre del 1945
    J. Fín al taller de Francesc Mèlich
    Fotografia amb sals de plata
    Arxiu Foto Mèlich, Barcelona

  • Gravats de Vilató

    Vilató presenta un profund domini de les diferents tècniques del gravat i ens ofereix unes planxes d’una immensa delicadesa en què el temps sembla estar suspès. Impressor sense igual, a Vilató li agradava gravar tot sol i només anava al taller per fer executar els tiratges. També li agradava molt imprimir i molts dels seus gravats van ser impresos per ell mateix.

    Crèdits de la imatge:
    París, 1955
    Vilató al seu taller del carrer Édouard Jacques
    Fotografia amb sals de plata
    Arxius J. Vilató, París

  • Gravats de Xavier

    Xavier es va posar a fer gravats de ben jove i, aviat, va començar a gravar al taller Lacourière-Frélaut. Molt ràpidament n’aprèn les diferents tècniques i, gràcies a l’ensenyament familiar i la virtuositat dels impressors amb qui treballa, ens fa arribar una obra molt important i densa. Es representen veritables moments d’universos familiars i imaginats, o moments de taller dels quals som testimonis privilegiats, en el qual l’artista està sol davant de la seva obra o amb els impressors al taller.

    Crèdits de la imatge:
    París, 1993
    Xavier al taller de Frank Bordas
    Fotografia amb sals de plata
    © Pierre Berna

  • El taller compartit

    El treball en un taller és, abans que res, una història d’intercanvis. S’hi comparteix temps, coneixements, un espai. S’hi interactua amb el passat, la història, una tècnica, amb homes i dones que imprimeixen i treballen amb l’artista per crear una obra múltiple i única. Ens agradaria explicar dues històries d’intercanvis. La primera va tenir lloc a Barcelona i la segona, a París.

    A Barcelona...

    Al setembre del 1939, França entra en guerra contra Alemanya. Fín i Vilató es veuen obligats a tornar a Espanya. Després d’uns quants anys de servei militar obligatori i punitiu, Fín i Vilató retroben a Barcelona el seu amic del front Francesc Mèlich, que treballa en una impremta, i el convencen per obrir un taller de gravat. Aquest taller, en el qual els germans comparteixen amb altres artistes la seva passió per la talla dolça, es converteix en una referència a Barcelona. Fín hi desenvolupa una de les seves sèries més importants: Los Mathxullamas, univers personal molt ric, amb un nom i una cosmogonia el significat dels quals només pertany a l’artista, com passaria més tard també amb El Fafarreo.

    A París...

    El 1950, Vilató, a París, troba una premsa al mercat dels encants de Montreuil. Picasso li dóna els diners necessaris i, a partir d’aleshores, Vilató treballa al seu aire i pot fer les proves d’assaig ell mateix. Picasso va a casa de Vilató a fer proves d’assaig i es dediquen proves mútuament. El taller es converteix en un lloc d’intercanvis íntim, i l’estampa, en un mitjà per compartir afecte i respecte. El 1951, Picasso té una aventura amb Geneviève Laporte i els gravats que fa de la seva jove amant, i que ha d’amagar a la seva companya Françoise, s’imprimeixen a casa de Vilató. El taller també és el lloc dels secrets compartits. La tradició familiar que es desenvolupa d’aquesta manera al llarg dels anys s’instal·la, i tota la família intercanvia i es dedica proves.

  • Homenatge a l’estampador

    En aquesta secció, volem retre un homenatge especial als estampadors, virtuosos del seu ofici, apassionats absoluts i humils mags.

    Aquesta tria d’obres mostra la immensa diversitat de les possibilitats de l’estampa i com, gràcies a una col·laboració reeixida entre un artista i un impressor, han pogut néixer veritables obres mestres. Volem honorar-los tots aquí i donar-los les gràcies.

    Crèdits de la imatge:
    Lucien Clergue
    Picasso i els germans Crommelynck
    Fotografia amb sals de plata
    Museu Picasso, Barcelona © Atelier Lucien Clergue

Activitats

El gravat com a llegat familiar

Dijous, 26 d’octubre de 2017, a les 19 h

Més info

Xavier entre pedres i coures

Classe magistral de gravat, de la mà de l’artista Xavier

Dijous, 23 de novembre de 2017, a les 19 h

Més info

Un original i moltes còpies

Taller familiar

Dissabtes 4, 11, 18 i 25 de novembre de 2017, a les 17 h

Més info

Visites guiades a l’exposició

Dissabtes 4 i 18 de novembre, 2, 16 i 30 de desembre, 13 i 27 de gener

Més info

Catàleg

  • El taller compartit. Picasso, Fín, Vilató, Xavier

    Amb l’organització de l’exposició «El taller compartit», el Museu Picasso vincula de nou el treball de l’artista amb el d’altres membres de la seva família: els seus nebots J. Fín i Vilató i el fill d’aquest darrer, Xavier.

    J. Fín i Vilató van créixer envoltats d’art i el seu oncle, figura permanentment present, els va ajudar a canalitzar la seva vocació creativa, acompanyant-los en la seva iniciació dins el món del gravat. El catàleg que acompanya l’exposició pren com a eix principal el desconegut univers dels tallers d’estampació en els quals van treballar els quatre artistes, en especial el Lacourière-Frelaut a París. Els artesans estampadors de la capital francesa, i també els de Barcelona, són els veritables protagonistes d’aquesta història. A través de la seva mestria podem descobrir la personalitat i les peculiaritats de l’obra gravada de cadascun dels artistes de la família Picasso i com van ajudar-los a desenvolupar el seu talent. Les pàgines d’aquest llibre fan palès l’amor que tots ─artistes i artesans─ sentien per l’estampa, en qualsevol de les seves múltiples manifestacions, i la profunda complicitat que es va establir entre ells.

  • Autors: Marta-Volga de Minteguiaga-Guezala, Eduard Vallès, Cécile Pocheau Lesteven
    Any: 2017
    Pàgines: 224
    Llengües: català/anglès, castellà/francès
    Format: 28 x 24 cm
    Editor: Fundació Museu Picasso de Barcelona
    Preu: 34€

  • ISBN
    Català/anglès 978-84-947539-5-4
    Castellà/francès 978-84-947539-4-7

Informació pràctica

Horaris

  • De dimarts a diumenge: de 9 a 19 h (festius inclosos, excepte dilluns festius)
  • Dijous de 9 a 21.30 h
  • Dilluns: tancat (incloent els dilluns festius)

Com arribar-hi

Preus

  • Entrada combinada, col·lecció + exposició temporal: 11 €
  • Entrada a l'exposició temporal: 6,50 €

Més informació

Comprar entrades