Museu Picasso de Barcelona

Ajuntament de Barcelona

Menú del lloc

Vés al contingut

 

Participa

Un collage abans del collage. Del 6.3.12 al 3.6.12

Pablo Picasso va inventar el collage artístic al voltant de la primavera de 1912. Però molt abans d’això, el març de 1899 a Barcelona, ja havia realitzat un dibuix al qual va enganxar una imatge reproduïda tècnicament: el retrat d’una actriu. Ara sabem que aquesta peça encolada és un cromo d’una capsa de mistos, un tipus d’imprès molt popular a finals del segle XIX.

A partir de la particularitat de l’obra, en aquesta exposició de petit format s’explora la nova visualitat de l’època —on dibuix i fotografia convivien en les revistes populars—, la ingent producció seriada d’imatges que inundava la vida quotidiana, i les formes de col·leccionisme que es difonien entre la població.

Home arrepenjat en una paret

Al dibuix Home arrepenjat en una paret, que conserva el Museu Picasso de Barcelona, hi ha, enganxat a la banda dreta de la figura, un petit imprès amb una reproducció fotogràfica. La particularitat del dibuix, datat pel pintor a Barcelona el març del 1899, contradiu la cronologia de la història del collage, que situa l’inici del nou procediment, amb Picasso i Braque de protagonistes, a la segona meitat del 1912. Aquesta exposició s’enfronta a l’anomalia d’ Home arrepenjat en una paret i mira de donar resposta a alguns dels interrogants que planteja.

Home arrepenjat en una paret
Cromo de l'actriu Cavelle enganxat al dibuix

Cromos

A la Barcelona del 1900, les arts gràfiques viuen un moment de gran prosperitat i el cromo n’és una peça important. Gairebé tots estan lligats a productes comercials, però els de més anomenada són els de la xocolata i les capses de mistos. Els cromos es col·leccionen en àlbums temàtics de pàgines sovint estampades amb dibuixos, sobre els quals s’enganxen els petits impresos. Aquesta relació entre imatge dibuixada i imatge fotogràfica reproduïda mecànicament fa pensar força en la que Picasso estableix en el seu dibuix.

Cromo Champagne Codorniu amb l'actriu Marion
Cromo Champagne Codorniu amb l'actriu Anna Beld
Cromo Champagne Codorniu amb l'actriu De Merode
Cromos Xocolata Amatller d'Apel·les Mestres

Fàbrica de dibuixos I

Poc després de dibuixar Home arrepenjat en una paret, Picasso entra en contacte amb l’actiu món de les arts gràfiques de Barcelona. La necessitat de guanyar diners el porta a participar en concursos de cartells, a fer targetes comercials o a dissenyar menús. Un dibuix de l’època, on el pintor escriu repetidament “Fabrica de dibujos Pablo Ruiz Picasso Barcelona”, amb un tipus de lletra que fa pensar en un anunci, reforça aquesta idea. Cap al 1899, el jove Picasso mostra un gran interès per l’“artista de quiosc” Théophile-Alexandre Steinlen; n’escriu reiteradament el nom en un full i el cita de manera indirecta en un retrat del seu pare amb el Gil Blas Illustré, una de les publicacions on col·laborava Steinlen.

Cartell publicitari de la Compagnie Française des Chocolats et des Thés
Dos caps a l’estilo d’El Greco

Fàbrica de dibuixos II

Com Ramon Casas, que dissenya cartells i postals i estampa els seus dibuixos en diaris i revistes, sobretot a Pèl & Ploma, que ell dirigeix, també Picasso desplega una notable activitat com a il·lustrador. La descobrim a les planes de les revistes Joventut, Catalunya artística o Pèl & Ploma. El procés culmina amb Arte Joven, una publicació que dirigeix a Madrid durant uns mesos del 1901. Després encara col·labora al diari El liberal (1902), per al qual havia dissenyat un projecte de cartell, i a diverses revistes populars franceses, com el setmanari Frou-frou, que li publica quatre dibuixos entre 1901 i 1903.

Cartell publicitari de la casa J y M Boada S. C.
Bohèmia madrilenya

El collage, pràctica social

Al final del segle XIX, retallar i enganxar ha esdevingut un costum força estès, una manera d’ocupar l’oci. També en la fotografia, els clixés es retallen i enganxen per tornar-se a fotografiar. Fins i tot, s’apleguen retalls fotogràfics i dibuixos per formar una nova entitat que, en alguns casos, s’imprimeixen com a postals. Aquesta visualitat s’estén als cartells, petits anuncis, programes teatrals o ventalls. Una tendència que pot considerar-se el rerefons del dibuix de Picasso.

Ventall amb fotomuntatge Laurent
Canó disparant un home

Picasso: Retallar i enganxar

Picasso sempre retalla i enganxa. Encara a Màlaga, cap al 1890, ja ressegueix amb tisores els dibuixos, com es pot veure amb el gos que ha sobreviscut. Al llarg dels anys, i amb una finalitat diferent, continuarà amb aquesta pràctica. En molts dels seus dibuixos juxtaposa els estils més oposats. A partir del 1906, insereix en la tradició postrenaixentista bocins d’arts tan desconeguts i aleshores poc valorats com l’ibèric, l’oceànic o l’africà. No és exagerat dir que tot el cubisme s’assenta en aquesta juxtaposició de llenguatges. El procés culmina quan la primavera de 1912 enganxa un tros d’hule a Natura morta del seient de vímet i inventa el collage.

El pintor Casagemas i Picasso empaitant dues noies
Retrat de Lola, germana de l'artista, i altres croquis

De la mà de... Fèlix Fanés Conferència

8 de març, a les 19.30 h
“Un collage abans del collage” explora com Picasso, cap al final del segle XIX, ja introduïa elements de la cultura popular a les seves obres, molt abans de fer els famosos collages de la dècada del 1910. Activitat a càrrec del comissari de l’exposició Fèlix Fanés.

Sales de l’exposició
Carrer Montcada, 23
Entrada lliure, capacitat limitada

Repensar el collage, Valeriano Bozal ACTIVITAT ANUL·LADA

Amb presentació a càrrec de Fèlix Fanés

22 de maig, a les 19 h
Una reflexió sobre el collage en ocasió del centenari de la creació del primer collage picassià, Natura morta amb cadira de reixeta (1912).

Aules del Centre de Coneixement i Recerca
Plaça Sabartés, 1
Entrada lliure, capacitat limitada
En col·laboració amb el màster de la UAB “Repensar Picasso”

Enganxina o sticker? Maja Cecuk Taller infantil

Diumenges 11, 18 i 25 de març, i 15, 22 i 29 d’abril, de les 11.30 a les 13.30 h (sessions indenpendents)
Veniu a crear les vostres enganxines, amb els colors, les formes i els dibuixos que us agradin: per posar el vostre nom a les coses, per enganxar a la finestra de l’habitació, per regalar als vostres amics... Primer observarem com Picasso i altres artistes retallaven i enganxaven per fer les seves creacions, i després ens hi posarem nosaltres.

Aules del Centre de Coneixement i Recerca
Plaça Sabartés, 1
Cost de l’activitat: 2 €
Edat recomanada: de 6 a 11 anys
Reserves: museupicasso_reserves@bcn.cat

Perles fines ben mòltes, Gloria Vilches Taller de collage per a adults

17-18 i 24-25 d’abril, de les 18 a les 21 h total: 12 h
Després d’una primera sessió dedicada a revisar la història del collage i a exposar les diferents tècniques, estils i sentits possibles a partir del comentari d’una sèrie d’obres escollides, es destinaran les tres següents a l’elaboració de collages des de diferents supòsits creatius. Es tracta de crear un espai de coneixement i debat, però sobretot de treballar amb les mans, retallant i enganxant materials diversos.

Aules del Centre de Coneixement i Recerca
Plaça Sabartés, 1
Cost de l’activitat: 9 €
Reserves: museupicasso_reserves@bcn.cat

  • Títol Col·lecció Focus3:
    Un collage abans del collage
  • Autor Fèlix Fanés
  • Any 2012
  • Pàgines 208
  • Llengües català/anglès,
    castellà/anglès
  • Format 16,5 x 23,5 cm
  • Editor Museu Picasso
  • ISBN
    català 978-84-9850-373-9
    castellà 978-84-9850-374-6
  • Disseny Edicions de l’Eixample
  • Preu 15 €
Col·lecció Focus3: Un collage abans del collage

A partir d’Home arrepenjat en una paret, un dibuix que Picasso va realitzar el març del 1899 quan anava a les classes del Cercle Artístic de Barcelona, Fèlix Fanés reflexiona sobre si l’obra es pot considerar un collage o no— ja que, oficialment, els especialistes han establert que el collage com a tal va néixer el 1912— i ens guia en un interessant recorregut a través del context personal i social que envoltava l’artista durant els anys del canvi de segle. Tot llegint les pàgines del catàleg sabrem d’on procedia el cromo que hi ha enganxat a la part inferior dreta del dibuix i, alhora, ens endinsarem en la nova visualitat de l’època —on dibuix i fotografia convivien en les revistes de gran difusió popular—, en la ingent producció seriada d’imatges que inundava la vida quotidiana, i en les formes de col·leccionisme que es difonien entre la població.

  • Organització i Producció Museu Picasso, Barcelona
    Exposició organitzada sota la direcció de Pepe Serra
  • Gerència Núria Fradera
  • Comissariat Fèlix Fanés
  • Coordinació Mariona Tió
  • Conservadora Malén Gual
  • Documentació Margarida Cortadella
  • Conservació preventiva Reyes Jiménez i Ana Vélez
  • Registre Anna Fàbregas i Jesús San José
  • Programes Públics Anna Guarro
  • Activitats Marta Iglesias
  • Internet Mireia Llorella, El Taller Interactivo
  • Publicacions Marta Jové
  • Grafisme todojunto.net