Museu Picasso de Barcelona

Ajuntament de Barcelona

Menú del lloc

Vés al contingut

 
  • Altres artistes a la donació Picasso 1970

    • Data del 6 d’abril al 17 de setembre de 2017
    • El febrer de 1970 Picasso feia donació a la ciutat de Barcelona, en memòria del seu amic Jaume Sabartés, de totes les obres que havia deixat al domicili familiar en marxar a París i que la seva mare Maria i la seva germana Lola i els seus nebots Vilató Ruiz havien custodiat successivament a les seves residències del carrer de la Mercè, 3, el passeig de Colom, 7 i del passeig de Gràcia, 48. La totalitat de la donació consistia en 236 pintures a l’oli, 1.149 dibuixos, 17 àlbums amb dibuixos, dos gravats, quatre llibres de text amb dibuixos marginals i 47 obres d’altres artistes.

      L’exigu conjunt d’obres d’altres artistes és poc homogeni i està format, entre d’altres, per obres de pintors desconeguts i de companys i alumnes del pare de l’artista, com ara Rafael Blanco Merino i Leandro Oroz Lacalle, a banda d’unes poques obres d’amics i col·legues de Picasso, principalment del període d’estudis a la Llotja i dels Quatre Gats, entre els quals destaquen Carles Casagemas, Santiago Rusiñol, Manuel Pallarés, Manolo Hugué i Juli González.

  • Picasso. Retrats

    • Data del 17 de març al 25 de juny de 2017
    • Pablo Picasso va mostrar un interès fonamental en la figura humana, i el retrat sempre va ocupar un lloc destacat en la seva obra. No va treballar gairebé mai per encàrrec, i pràcticament tots els seus retrats i caricatures representaven gent del seu cercle íntim d’aquell moment.

      Lliure de tota pressió externa, va interpretar els seus models d’acord amb la visió i el coneixement que en tenia, i escollia l’estil i el mitjà que considerava més expressiu o apropiat segons l’ocasió. La caricatura va ser una de les seves activitats preferides, i molts dels seus retrats pictòrics de la maduresa van incloure les simplificacions i distorsions pròpies del gènere.

      Les llibertats que Picasso es va prendre amb les aparences naturals i la seva subversió del decòrum van anar, però, de la mà d’un constant i profund compromís amb les tradicions del retrat occidental.