Museu Picasso de Barcelona

Ajuntament de Barcelona

Menú del lloc

Vés al contingut

 
  • 1917. Picasso a Barcelona

    • Data del 26 d'octubre de 2017 al 28 de gener de 2018
    • L’exposició vol mostrar com Picasso retorna a Barcelona al 1917 i retroba una ciutat amb un ambient cultural ric, molt diferent de la que va deixar, i com es relaciona amb els seus artistes; quines passejades turístiques hi fa i quines estones de lleure hi passa, i també la seva producció artística, especialment fecunda en aquest període.

      Durant aquest parèntesi barceloní, Picasso, lluny de l’ambient opressiu d’un París en guerra i lluny també dels cercles cubistes, va poder treballar lliurement a la recerca de noves formes d’expressió. És un moment de transició estilística en l’obra de Picasso que s’estendrà al llarg dels anys immediatament posteriors, en què les fonts clàssiques alternen en plena llibertat amb les fites del cubisme.

  • Arthur Cravan. Maintenant?

    • Data del 26 d'octubre de 2017 al 28 de gener de 2018
    • Aventurer, poeta i boxejador, «colós místic», dotat d’un físic imponent, Fabian Avenarius Lloyd (1887-1918) que adopta el pseudònim d’Arthur Cravan quan arriba a París el 1909, és un personatge enigmàtic, «un passavolant singular» amb una vida que es confon amb l’obra, i amb un naixement i una mort que continuen sent tan misteriosos com els seus mitjans de subsistència.

      Cravan, nebot d’Oscar Wilde, es fa famós per la seva revista inconformista Maintenant, de la qual és alhora el director, l’editor i l’únic coŀlaborador. Tant per les mistificacions com pel seu comportament i «sentit de la provocació », Cravan se situa amb tot el dret entre els precursors essencials de l’aventura dadà. ¿Que no són grans proeses d’Arthur Cravan haver pujat a un ring a Barcelona per lluitar contra el campió del món dels pesos pesats, Jack Johnson, haver venut la seva poesia pels carrers de París com un verduler i haver designat les seves nombroses accions amb el terme imperiós i imperatiu de «MAINTENANT»?

  • El taller compartit. Picasso, Fín, Vilató, Xavier

    • Data del 26 d'octubre de 2017 al 28 de gener de 2018
    • Aquesta exposició explora el «lligam de l’estampa» que uneix quatre artistes d’una mateixa família: Picasso, J. Fín, Vilató i Xavier. Tots ells van convertir l’estampa en una zona ineludible de la seva obra i van compartir un mateix interès per les diverses tècniques i també unes mateixes ganes de dedicar-s’hi.

  • Altres artistes a la donació Picasso 1970

    • Data del 6 d’abril al 17 de setembre de 2017
    • El febrer de 1970 Picasso feia donació a la ciutat de Barcelona, en memòria del seu amic Jaume Sabartés, de totes les obres que havia deixat al domicili familiar en marxar a París i que la seva mare Maria i la seva germana Lola i els seus nebots Vilató Ruiz havien custodiat successivament a les seves residències del carrer de la Mercè, 3, el passeig de Colom, 7 i del passeig de Gràcia, 48. La totalitat de la donació consistia en 236 pintures a l’oli, 1.149 dibuixos, 17 àlbums amb dibuixos, dos gravats, quatre llibres de text amb dibuixos marginals i 47 obres d’altres artistes.

      L’exigu conjunt d’obres d’altres artistes és poc homogeni i està format, entre d’altres, per obres de pintors desconeguts i de companys i alumnes del pare de l’artista, com ara Rafael Blanco Merino i Leandro Oroz Lacalle, a banda d’unes poques obres d’amics i col·legues de Picasso, principalment del període d’estudis a la Llotja i dels Quatre Gats, entre els quals destaquen Carles Casagemas, Santiago Rusiñol, Manuel Pallarés, Manolo Hugué i Juli González.

  • Picasso. Retrats

    • Data del 17 de març al 25 de juny de 2017
    • Pablo Picasso va mostrar un interès fonamental en la figura humana, i el retrat sempre va ocupar un lloc destacat en la seva obra. No va treballar gairebé mai per encàrrec, i pràcticament tots els seus retrats i caricatures representaven gent del seu cercle íntim d’aquell moment.

      Lliure de tota pressió externa, va interpretar els seus models d’acord amb la visió i el coneixement que en tenia, i escollia l’estil i el mitjà que considerava més expressiu o apropiat segons l’ocasió. La caricatura va ser una de les seves activitats preferides, i molts dels seus retrats pictòrics de la maduresa van incloure les simplificacions i distorsions pròpies del gènere.

      Les llibertats que Picasso es va prendre amb les aparences naturals i la seva subversió del decòrum van anar, però, de la mà d’un constant i profund compromís amb les tradicions del retrat occidental.