Museu Picasso de Barcelona

Ajuntament de Barcelona

Menú del lloc

Vés al contingut

 
  • Oblidant Velázquez. Las Meninas

    • Data del 16 de maig al 28 de setembre de 2008
    • Exploració dels lligams de Picasso amb la tradició pictòrica espanyola, especialment amb Velázquez, i proposant noves lectures sobre la sèrie Las Meninas a través de les nombroses interpretacions i aportacions que diversos artistes contemporanis n’han realitzat posteriorment.

    • Més informació ...

      Entre l’agost i el desembre del 1957, al seu estudi de La Californie, a Canes, Picasso emprèn una exhaustiva anàlisi de Las Meninas de Velázquez en la línia de les interpretacions d’obres de grans artistes (Manet, Courbet, Poussin, Delacroix, El Greco, Cranach...) que va realitzar a partir del final de la segona guerra mundial. Aquesta sèrie de cinquanta-vuit olis, constituïda per quaranta-quatre interpretacions de l’obra de Velázquez, nou Els colomins, tres paisatges i dues interpretacions lliures, va ser donada íntegra per l’artista al Museu Picasso de Barcelona l’any 1968.

      El mateix Picasso ens va explicar quina va ser la seva actitud de partida a l’hora de realitzar aquesta sèrie, tal com va recollir Sabartés al seu llibre L’Atelier de Picasso, publicat l’any 1952: “Si algú es posés a copiar Las Meninas amb tota la bona fe, posem per cas, en arribar a un cert punt, i si qui copiés fos jo, em diria: I si posés aquest una miqueta més a la dreta o a l’esquerra? I provaria de fer-ho a la meva manera, oblidant Velázquez”.

      No es tracta per tant únicament de projectar-se cap al passat per mostrar les continuïtats i les ruptures de Picasso amb la tradició, sinó també d’estudiar la pervivència del motiu de Las Meninas al llarg de la història de l’art fins al moment present tot recollint les revisions contemporànies existents, que dialoguen ja no només amb l’obra de Velázquez sinó també, i de manera molt evident, amb les creacions de Picasso. Es tracta, per tant, d’una exposició que convida el visitant a redescobrir la col·lecció del museu i la seva exposició permanent sota la llum d’aquesta nova contextualització.

    • Web de l'exposició
  • Picasso i la seva col·lecció

    • Data del 20/12/07 a 30/03/08
    • Col·lecció personal d’obres d’art de Pablo Picasso. Composta per més d’un centenar d’obres –entre les quals figuren prop de quaranta pintures de Renoir, Cézanne, Rousseau, Braque, Matisse i d’altres -, aquest conjunt excepcional és resultat d’una vida, i traça, a la seva manera, un retrat íntim de l’home.

      Poder exposar finalment a Barcelona la col·lecció privada de Picasso acompleix un dels reptes pendents del museu i té un valor especial per Barcelona: res té més sentit que mostrar, juntament amb l’exposició permanent de la seva obra, aquelles creacions d’altres artistes que Picasso va guardar per a si mateix i a través de les quals és ell mateix qui ens parla. És, en definitiva, donar directament la paraula a Picasso mitjançant aquestes obres, les quals sabem que mostrava als seus amics i visites amb entusiasme i devoció.

    • Més informació ...

      Però la naturalesa d’aquesta col·lecció és peculiar. Picasso no té la mania, sovint devoradora i acumulativa, del col·leccionista tradicional. Aquesta col·lecció no és en absolut fruit d’un projecte deliberat. Les obres s’afegeixen al desordre dels estudis successius, escampades per terra, amb marc o sense, enmig dels seus propis quadres o penjades a la paret, sense ordre ni concert i sense cap pretensió de demostrar res. En certa manera, la col·lecció forma part del “fons” del seu estudi.

      Són els meus amics”: Picasso parla així de la seva col·lecció. “Al cap i a la fi, per què no s’ha de poder heretar dels amics?”, confessa un dia al seu marxant Kahnweiler. “En el fons, què és un pintor? Un col·leccionista que vol aplegar una col·lecció fent ell mateix els quadres que li agraden dels altres

      Bernadac, Marie-Laure, Michael, Androula, Picasso, propos sur l’art, París, Gallimard, 1998

      La creació passa abans que la possessió. Picasso manté amb la seva col·lecció una relació de creador a creadors (passats o presents).

      Picasso volia cedir aquesta col·lecció a l’Estat francès, a condició que es mantingués íntegra. Quan va morir, els seus hereus van respectar-ne la voluntat. El Musée Picasso de París acull des d’aleshores el més essencial d’aquesta col·lecció, completada per altres obres cedides posteriorment pels hereus.

      La col·lecció de Picasso fou mostrada a Munic i a París els anys 1998 i 1999 i és la primera vegada que es pot veure al nostre país.

    • Web de l'exposició