Museu Picasso de Barcelona

La retrospectiva recorre l'atípica trajectòria d'un artista que, compromès amb l'abstracció més absoluta (l'any 1930 va fundar amb Theo van Doesburg, Otto Carlsund i Léon Tutundjian, Art Concret, moviment d'avantguarda que propugnava l'art abstracte més radical), se n'allunya després de la Segona Guerra Mundial, quan l'abstracció triomfava a tot el món. Aquest gir radical, provocat per l'enfonsament de les seves utopies polítiques, el porta a una pintura figurativa oberta a la vida. Les seves escenes quotidianes es converteixen en al·legories de la vida moderna i seran un referent històric, entre d'altres, per al pop art de Jim Dine i, en els anys seixanta, per a una nova generació d'artistes com Gilles Aillaud o Eduardo Arroyo.

L'exposició, realitzada amb la participació excepcional de la Biblioteca Nacional de França i comissariada per Didier Ottinger, conservador del Musée national d'art moderne, inclou vuitanta pintures i una vintena de dibuixos i reuneix, per primera vegada, totes les Composicions abstractes de gran format que durant els últims anys s'han conservat principalment als Estats Units.

L'exposició aplegarà prop d'una cinquantena d'exemplars que evidencien l'estreta relació que es va establir, a partir del 1905, entre l'artista i els poetes i escriptors més rellevants del segle XX, així com el seu treball en l'àmbit de l'edició. Obres com Saint Matorel de Max Jacob (1911), Les métamorphoses d'Ovidi (1931) o Vingt poèmes de Góngora (1948), són alguns dels magnífics títols que es podran veure en aquesta ocasió.