Picasso va viure a Barcelona uns anys fonamentals: els del seu període de formació. Amb Barcelona va establir i va mantenir uns forts lligams per tota la seva vida. A Barcelona hi va voler tenir el seu museu.
Així va ser com el 1960, i per voluntat expressa del mateix Picasso, el seu amic i secretari personal, Jaume Sabartés, proposa a l’Ajuntament de Barcelona la creació d’un museu dedicat a la seva obra. El 1963 el museu era una realitat i obria portes al palau Aguilar, al número 15 del carrer de Montcada.
El fons del museu l’integren en aquell moment la col·lecció personal de Sabartés i la col·lecció d’obres de Picasso dels museus d’art de Barcelona (bàsicament l’Arlequí, la Col·lecció Plandiura, el llegat de dibuixos del col·leccionista Lluís Garriga i Roig, la sèrie de gravats per a Les metamorfosis d’Ovidi i diverses litografies i cartells).