Museu Picasso de Barcelona

Retrat de Jaume Sabartés amb gorgera i barret
Signat Picasso i datat Royan 22.10.39 a la part inferior dreta
Oli sobre tela
46 x 38 cm
Col·lecció Sabartés
MPB 70.241

El retrat de Sabartés fet a Royan el 1939 representa una fita en la iconografia de Sabartés en l’obra de Picasso. En el moment de dur a terme el retrat, les seves vides s’havien tornat a ajuntar, i en aquell instant, no només els uneix l’amistat, sinó que, a més, Sabartés s’ha convertit en el seu secretari personal i en el testimoni més discret i fidel de la biografia picassiana.

Aquest darrer retrat a l’oli significa la materialització d’una antiga aspiració de Sabartés. Ell mateix fa una minuciosa descripció del moment en què fou creat: “Per distreure’l o perquè sí, és a dir sense solta ni volta, quan em sembla que es cansa de sostenir un soliloqui i per fer-li sentir que me l’escolto, m’agafa per dir-li: ‘M’agradaria fer-me un retrat amb una gorgera, a la manera dels senyorassos del segle xvi, i barret amb ploma per cobrir el cap’. ‘Ja te’l faré’, em contesta despreocupadament”. Aquesta escena té lloc el 1938, i el desig de Sabartés de veure’s com un gentilhome dels temps de Felip II, culmina amb aquest retrat realitzat a Royan el 1939, un retrat ple d’ironia, d’aquella ironia, barreja de burla i afecte, que era la base de la seva amistat.

Els dibuixos de l’any anterior (Retrat de Jaume Sabartés amb gorgera ,MPB 70.230, i Sabartés, de gentilhome de l’època de Felip II, MPB70.231) són un brou de cultiu idoni perquè la caracterització desitjada per Sabartés prengui cos definitivament en aquest esplèndid i interessant retrat del seu amic. És una obra que se cenyeix a les pautes del moment de l’artista: la distorsió dels trets, el tractament del nas, l’aparent dislocació facial que no es desvia gens ni mica de les senyes d’identitat que formen la fisonomia i el caràcter del vell amic, a qui farà constants al·lusions en la seva obra tant d’una forma literària com gràfica.

Ubicació

Espai Sabartés