Museu Picasso de Barcelona

Natura morta
Signat –Picasso- a l’angle inferior esquerre
París, 1901
Oli sobre tela
60 x 80 cm
Adquisició Plandiura, 1932
MPB 4.273

Aquesta Natura morta, pintada a París el 1901, és una obra lluminosa, amb colors estridents i amb pinzellades enèrgiques i definides. A la tela, predominantment blava, hi ha un gerro amb flors –un ram mancat de perspectiva com els que fa Matisse–, dues fruiteres – una fruita de colors intensos i cezannians–, un plat amb les deixalles de mitja dotzena d’ostres i una llimona ­–les closques buides de les ostres són de pinzellada pastosa i color delicat–. Tot això en suports de terrissa feta a mà –recordem que Picasso al final dels anys quaranta es convertirà en un gran ceramista. A la dreta hi ha una gerra de cervesa en ceràmica de Quimper, ciutat natal del seu gran amic Max Jacob i de qui probablement provenia l’objecte, segons aportació del Musée des Beaux Arts de Quimper.

Picasso modela les formes dels objectes mitjançant un perfilat hàbil i empra unes pinzellades vigoroses, empastades i imprecises, amb el color estès de manera poc homogènia, amb pinzellades molt fines junt a d’altres amb molt de volum. La seva passió pel color queda ben palesa aquí, amb la confrontació del groc, del taronja i del vermell damunt un fons blau fred i el blanc de les tovalles. Malgrat la coloració viva del conjunt, el blau domina l’atmosfera i anuncia una progressió vers la monocromia que aviat envairà les seves obres.

L’abril de 1902 Picasso exposa a la galeria Berthe Weill de París. Natura morta és l’obra que figura en el catàleg de l’exposició amb el número 1, a la qual es refereix Adrien Fargue en el prefaci dient: “A vegades es deixa portar pel color i llavors ens proporciona aquesta luxuriant natura morta”.

Les natures mortes seran un tema tractat al llarg de tota l’obra de Picasso, especialment al cubisme i a les dècades dels 20 i dels 40. Al museu podeu veure també l’obra de 1924, Copa i paquet de tabac (MPB 70.243).