Museu Picasso de Barcelona

Retrat del pare de l'artista
Barcelona, 1896
Aquarel.la sobre paper
25,5 x 17,8 cm
Donatiu de l’artista, 1970
MPB 110.331

José Ruiz Blasco (1838-1913) professor de l’Escola de Belles Arts i pintor, és un dels models preferits del jove Picasso fins a l’any 1899. En aquests períodes de formació, la relació entre pare i fill és molt estreta. El pare impulsa la seva vocació artística i tutela les passes del procés d’aprenentatge.

De fet, la personalitat del pare li deixa a Picasso una forta empremta. L’any 1943 confessa a Brassaï “cada vegada que dibuixo un home, penso, sense voler, en el meu pare (...) Per a mi, l’home és don José i serà així tota la meva vida”.

Quan pinta aquest retrat, Picasso té quinze anys. Com observa John Richardson, “Els retrats que Pablo va fer de don José són alguna cosa més que rutinaris estudis d’un model. Comuniquen sentiments contradictoris com l’amor filial, l’orgull, la llàstima i la barreja de culpabilitat i redempció que qualsevol alumne adolescent sensible sent per l’estimat i vell professor a qui supera” (a Picasso. Una biografia, vol I, 1881-1906, p.82).

El museu conserva nombrosos retrats del pare de l’artista: dibuixos primerencs de la Corunya de 1894-95 (MPB 111.419, 111.500R, 111.504, 111.508, 112.482); dibuixos fets a Màlaga o a Barcelona de 1895 (MPB 110.245, 111.181R, 111.187R, 111.188R); de Barcelona entre 1895 i 96 (MPB 110.307, 111.127, 111.155, 111.160); retrats fets a Barcelona de 1896 i 97 (dibuixos MPB 111.048, 111.076, 111.102, 111.108, una aquarel·la en tons blaus, MPB 110.281, i un oli, MPB 110.027) i dibuixos de 1898 i 1899 (MPB 110.026, 110.576, 110.726, 111.582R ), a més de diversos croquis i apunts.

El pare va ser el model per a la figura del metge de Ciència i caritat.

Ubicació

Sala 1