Institut de Cultura de Barcelona

Museu de la Música

L'Auditori

Menú principal

Ves al menú de la seccio

Home | El Museu | Història del Museu


Història del Museu

Les arpes a l'àmbit dedicat al romanticisme. ©  Rafael Vargas, 2007

Gènesi (1921-1946)

Tiorba | Magno Dieffopruchar. Venècia, Itàlia. 1600-1625. Col.lecció Floch i Torres-Baget, 1947. © G.Serra, 1990La història de les col·leccions del Museu de la Música de Barcelona s'inicià l'any 1921, quan la Comissió Municipal de Cultura acceptà la donació oferta per un grup de prohoms barcelonins amants de la música per iniciar el projecte d'un nou Museu del Teatre, la Música i la Dansa.

Aquesta primera col·lecció aviat s'incrementà amb noves donacions i el 1931 la major part dels fons es van destinar a l'Institut del Teatre. El 1932 es féu la cessió en dipòsit a la Junta de Museus de Barcelona de la important col·lecció d'instruments de música antics. Aquesta cessió, promoguda per Orsina Baget de Folch, engrandí i enriquí substancialment la col·lecció inicial. Fou aleshores quan la Junta de Museus decidí fundar un petit Museu d'Instruments de Música, ubicat en el que havia estat un pavelló de l'excasa reial d'Espanya al Parc de Montjuïc (Exposició Internacional del 1929), i que per a l'ocasió es va anomenar Pavelló Albéniz, Museu d'Instruments de Música Antics, en record i homenatge permanent al gran músic nascut a Camprodon. (És per aquest llegat històric que avui encara el coneixem com Palauet Albéniz).

Inauguració del Museu al Conservatori (1946-1980)

Parlament  de la sessió que inaugurá oficialment el Museu de la Música de Barcelona, el maig de 1946 © AHCB/AF- Pérez Rozas, 1946L'adveniment de la Guerra Civil espanyola aturà el projecte i fins al 1946 Barcelona no pogué veure el naixement de l'anhelat Museu de la Música, que es va allotjar a l'Escola Municipal de Música, al carrer del Bruc de Barcelona, convertit ja en Conservatori Superior. És, doncs, sota la presidència de l'alcalde Miquel Mateu i Pla i del tinent d'alcalde Tomàs Carreras i Artau que el 29 de maig de 1946 s'inaugurà el Museu, dirigit per l'insigne professor Josep Ricart i Matas.

La decisió d'instal·lar-lo a l'Escola de Música responia als objectius fundacionals del seu plantejament científic i museològic: el museu com a eina complementària en la tasca docent de les aules de música, com a promotor de la Recerca científica entre els estudiosos i com a divulgador del fet musical, tot considerant-lo, amb paraules de Tomàs Carreras i Artau, «un instrument eficacíssim per ajudar a reconstruir les sèries i els processos dels moments musicals, un assumpte de la història de la música, la qual en cap cas es pot desentendre de la història general de la cultura o de la particular dels diversos pobles».

De la primera època de la col·lecció són remarcables les donacions realitzades per músics i la resta de societat civil de Barcelona i Catalunya, les quals van demostrar l'interès i la resposta que institucions com la nostra podien promoure: la col·lecció inicial d'un centenar d'instruments es triplicà en tan sols els tres primers anys.

Fou així com, al costat de les primeres col·leccions i de la magnífica col·lecció d'instruments antics Folch i Torres-Baget (la compra definitiva data de l'any 1947), s'hi aplegaren fons i altres peces singulars representatives de la cultura europea. D’altra banda, les expedicions a països i cultures llunyans promogudes per l'aleshores director del Museu Etnològic, August Panyella, i Eudald Serra, durant les dècades de 1950 i 1960 aportaren una representació molt considerable de les cultures africana, de l'Orient Llunyà i llatinoamericana. L'any 1969 la col·lecció principal disposava ja de 966 instruments. Un any després, el 1970, s'adquirí la que coneixem amb el nom de Col·lecció Arellano, un fons molt complet de fonògrafs i gramòfons.

El Museu de la Música al Palau del Baró de Quadras (1980-2001)

Vestíbul principal del museu a la seu de la Casa Baró de Quadras ©  AHCB-AF, J.Calafell, 1995Com a conseqüència del creixement del Conservatori, el 1980 el Museu es traslladà al Palau Quadras, un edifici modernista de l’arquitecte Puig i Cadafalch que havia estat habitatge del baró de Quadras. El Museu exposà les seves col·leccions conservant les estructures originals i tota la riquesa i autenticitat de l’exuberant decoració modernista de la planta principal. Sota la direcció de Romà Escalas i Llimona, la reinauguració oficial del Museu de la Música, l'11 de febrer del 1983, suposà la possibilitat de construir un discurs museogràfic més complet i de poder donar una major obertura del Museu a la ciutat, ja que s’inicià una programació pública d'activitats i serveis dirigits als diferents públics.

La col·lecció d’instruments s’exposà d’acord amb la naturalesa acústica i la producció sonora de les peces, el que tots coneixem com les grans famílies dels instruments musicals.

El catàleg complet de la col·lecció d'instruments es publicà l'any 1991, sota la direcció tècnica de Romà Escalas. El primer catàleg del Museu presentà els més de 1.300 instruments aplegats en una edició que fou elogiada per la seva qualitat científica. La publicació suposà un pas endavant en la normalització de la terminologia musical i dels instruments musicals, i també en l'adopció dels criteris més universals de classificació sistematitzada de les famílies instrumentals. Representà alhora el reconeixement explícit als conservadors i responsables dels més de quaranta anys d'història de la col·lecció.

El 1996, i com a acte principal de celebració del cinquantenari del Museu, s'organitzà l'exposició «Els nostres luthiers, escultors del so», dedicada a l'art de la construcció dels instruments. Des de l'especificitat del contingut tractat i a través de les nostres col·leccions, l'exposició presentava la figura del lutier i el seu art, reivindicat com a artífex del so i agent indiscutible que complementa el cicle singular de compositor-intèrpret-lutier en la creació musical. Representà, alhora, el reconeixement internacional dels lutiers hispànics pel col·lectiu internacional d'experts.

El 2001, el Museu de la Música a la Casa Baró de Quadras tancà les seves portes al públic a fi de preparar les col·leccions amb vista al nou projecte museològic i museogràfic a l’edifici de L’Auditori de Barcelona.

El Museu de la Música a L’Auditori (2007)

Els instruments comparteixen espai amb els audiovisuals. Ambit dedicat al romanticisme © Rafael Vargas, 2007A principis del 2007, el Museu de la Música inaugura una nova exposició de les seves col·leccions a L’Auditori de Barcelona.

El projecte d’un gran espai dedicat a la música a Barcelona es remunta a finals de la dècada de 1980, en el context de la reordenació i l’impuls dels equipaments culturals en el període preolímpic. Rafael Moneo va ser l’arquitecte encarregat de dissenyar un auditori per a la ciutat. El 1999 va entrar en funcionament la gran sala de concerts, seu de l’OBC; el 2005 s’hi va traslladar l’ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya), i el 2006 es van obrir la Sala Polivalent i la Sala de Cambra. El Museu de la Música és la darrera peça en aquest conjunt que pretén acostar la música, des d’una visió cultural i patrimonial, a tots els públics.

L’autor del projecte museològic del nou Museu de la Música és Romà Escalas, director del Museu, mentre que la part museogràfica ha anat a càrrec de l’estudi d’arquitectes de Dani Freixes, Lali González i Vicenç Bou, amb una contrastada experiència en arquitectura d’exposicions i d’interiors, que han treballat en col·laboració amb Andreu Arriola en els temes d’adaptació a l’edifici. Tots ells han apostat per un nou concepte de museu en què les noves tecnologies audiovisuals tenen una presència destacada i en el qual les col·leccions d’instruments i documents musicals es van explicant a través de referències sonores, visuals, objectuals i textuals. Es pretén oferir a amplis sectors de públic una experiència sensitiva i pedagògica de la música, un recorregut des dels orígens i els seus elements constitutius fins a la música d’avui. Visita el Museu


Sobre el web

Ves al menú principal

Subir

Ves al inici de la pàgina