Els àmbits de l'exposició
Partint de la visita del cavaller manxec i el seu escuder a Barcelona, el fil conductor de la mostra segueix l´itinerari per les pàgines del llibre en què es relata l´estada dels dos personatges a la ciutat.

0. EL QUIXOT, UN LLIBRE DE LLIBRES
El gener del 1605 va aparèixer a Madrid, a l´impremta de Juan de la Cuesta la primera part de El Ingenioso Hidalgo Don Quijote de la Mancha, dedicat al duc de Béjar. El 1615, també a Madrid i imprès per Juan de la Cuesta, va sortir la segona part de El Ingenioso Hidalgo Don Quijote de la Mancha, dedicat al comte de Lemos. el 1617 a Barcelona per primera vegada surten alhora ambdues parts. Tres llibreters, Miquel Gracián, Juan Simón i Rafael Vives s´associen per tal que Bautista Sorita i Sebastià Matevad imprimeixin respectivament la primera i la segona part. D´aquesta manera els llibreters barcelonins ens donen a entendre que ambdues parts formen un tot i tan és així que des de llavors no han tornat a publicar-se per separat. Per la qual cosa Barcelona celebra el 2005, data del quatre-cents aniversari de la primera edició, sense esperar al 2015, data de commemoració de l´edició de la segona part.

1. EL QUIXOT A BARCELONA: PASSEIG PER LES PÀGINES D´UN LLIBRE
Tot entrant a les planes del Quixot, s´ofereix una passejada per la Catalunya d´aquell temps i en especial per la Barcelona de l´època, guiats pel text de Cervantes. Es fa referència a temes com els bandolers, la casa d´Antonio Moreno, la impremta, la visita a les galeres, l´encontre amb el cavaller de la Blanca Luna... La Barcelona de principis del segle XVII comptava amb prop de 40.000 habitants. La densitat de població i la productiva eren especialment elevades al voltant del carrer Argenteria, la plaça del Born, la Llotja o la Ribera. Barcelona era el centre comercial i econòmic del conjunt del territori català, una ciutat dinàmica que s'anava consolidant com a referent pels seus serveis, la seva oferta comercial de productes elaborats o les seves festes.
2. EL RETORN D´UN DEUTE
Potser en compensació per haver inclòs Barcelona a l'itinerari quixotesc i haver defensat les llengües vernacles, Cervantes i el Quixot foren, ja des del segle XVII, molt ben rebuts pels catalans, conscients dels incomparables mèrits literaris del llibre. Són nombroses les edicions i estudis bibliogràfics realitzats a Catalunya per catalans d'origen o d'adopció, així com l'interès de bibliòfils i col·leccionistes. Isidre Bonsoms, a començaments del segle XX, va reunir la col·lecció cervantina particular més important d'Espanya, actualment dipositada a la Biblioteca de Catalunya.

3. EL TERCER CENTENARI DE LA PUBLICACIÓ DE LA PRIMERA PART DE EL QUIXOT
En un espai laberíntic construït amb mòduls quadrats es presenten textos, cites o vitrines on es mostren els objectes originals. A les acaballes del segle XIX El Quixot era considerat un emblema nacional a més d'un llibre clàssic, el personatge del qual passava per ser el prototipus de la idiosincrasia castellana. Entre les seves planes es buscava la solució als problemes patris agreujats per la pèrdua de les darreres colònies. Polítics i intel·lectuals, liberals i conservadors, tots coincidien que el Quixot constituïa una aportació universal incontestable que les nacions estrangeres envejaven a Espanya. Des de Catalunya, però, es feia una una lectura diferent del llibre. Molts catalans no es sentien identificats amb el pretès tarannà de l'hidalgo ni amb la seva significació castellanista. A l'entorn del Quixot es debatia sobre l'enfrontament Catalunya-Espanya. Una polèmica que la celebració del Tercer Centenari de l'edició de la primera part del llibre va encendre encara més.
4 EL TESTIMONI D´UN RECORD
El Tercer Centenari també propicià la fabricació en terres catalanes d'un seguit d'objectes com eren cromos, llibrets de paper de fumar, baralles, capses de llumins, segells, postals, vitoles d´havans, etc., que reproduïen les figures del cavaller i l'escuder o il·lustraven escenes del Quixot. Una demostració més de la popularitat del Quixot i Sanxo que, com a personatges inmortals, viuen també fora de les planes del llibre de Cervantes i dialoguen amb aquells que mai no l'han llegit.

EPÍLEG
El Quixot projecta el nom de Barcelona arreu del món i Barcelona, agraïda, segueix contribuint a la difusió i a l'estudi de l'obra. El Quart Centenari posa el 2005 Any del Llibre i la Lectura sota l'ombra protectora de Cervantes, que va escriure el més gran llibre de llibres. Cap no resumeix millor els interessos comuns dels escriptors, els editors, els llibreters i els lectors.