Jaume I el conqueridor

800 anys de Jaume I

Va néixer el 2 de febrer de 1208, va viure 68 anys, i és el rei català amb el sobrenom més heroic. Instal•lat en el mite, Jaume I acaba de fer vuit segles i els simples mortals estan a punt per celebrar un aniversari que és també una bona excusa per fer un repàs del personatge.

Van ser 68 anys molt ben aprofitats. El currículum l'encapçala l'ampliació extraordinària dels seus territoris —amb Mallorca i València— i la seva participació personal en la confecció del Llibre dels fets, la primera gran crònica reial catalana.

Però també s'hi inclouen fets menys mediàtics, com ara l'impuls al comerç, la introducció del dret romà i una política favorable a institucions com les Corts i els municipis gràcies a la qual ciutats com Barcelona van tenir el seu primer cos de magistrats propi.

L'apartat personal no desmereix: entomar les humiliacions dels nobles, injuriar el bisbe de Saragossa i fer-li tallar la llengua al de Girona, empescar-se que la seva tercera esposa tenia la lepra per poder-se'n divorciar i casar-se amb la seva amant, embrancar-se en una croada a Terra Santa...

I no diguem ja en l'àmbit familiar: bregar amb la memòria d'un pare a qui no entenia gaire, suportar la discòrdia familiar provocada pels successius testaments i divisions dels regnes entre els seus fills, mantenir una bona colla d'amants i engendrar una nombrosa prole, tant legítima com il•legítima.

Vistos els mèrits i demèrits, pocs es resisteixen a dir-hi la seva. És per això que el rei ha rebut tantes crítiques, i també tants afalacs. Segons l'època en què els ulls se'l miressin era un campió de la cristiandat, un mal polític, un heroi cavalleresc o un adúlter incansable. Trobadors, poetes, polítics, historiadors, novel•listes i opinants d'ahir, d'avui i de sempre se li han posat a favor o en contra. Però el públic, que és qui té l'última paraula quan es tracta de celebritats, el va entronitzar, amb democràtica votació popular, com a personatge històric preferit de Catalunya en el programa El favorit de TV3.

Per tot això, els territoris de l'antiga Corona d'Aragó li han preparat un pastís amb un "Any Jaume I" de xocolata i 800 espelmes. I ja tenen a punt una variada col•lecció de regals: des de congressos fins a exposicions, passant per rutes turístiques, concerts de campanes, tedèums i mascletàs, cantates, recreacions radiofòniques i una pel•lícula amb Jude Law com un Jaume I que farà honor a "lo pus bell hom del món", que va escriure Bernat Desclot.

Al país de sant Jordi tampoc no hi podien faltar els llibres. Stefano Cingolani, Antoni Furió i Ernest Belenguer encapçalen les diverses novetats editorials que s'acosten a la figura del Conqueridor. L'aportació barcelonina és aquesta sèrie de vídeos que toquen aspectes d'aquest personatge complex i atractiu que va ser Jaume I. Es fa amb Stefano Cingolani, que ha biografiat el rei amb el Llibre dels fetscom a base, i amb la col•laboració de Victòria Mora, del Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona; Jordi Camps, del Museu Nacional d'Art de Catalunya; Sebastià Riera, de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, i el pare Tulla, de Poblet.

Bé Jaume, agafeu aire i feliç aniversari.

1r capítol. Retrat d'un rei(4:00 min.)

Bernat Desclot va escriure que Jaume I era "lo pus bell hom del món". Alt, ros, ben plantat i maco. Un físic que, segons Stefano Cingolani, biògraf del Conqueridor, era marca de família, ja que el seu pare, Pere el Catòlic, i el seu fill, Pere el Gran, també van ser molt atractius. Després d'estudiar el Llibre dels fets, el retrat que en fa Cingolani és el d'un rei guerrer, però també ...

2n capítol. Cabdill militar(4:20 min.)

Diu Jaume I al Llibre dels fets que les conquestes de Mallorca i València van ser idea dels seus nobles, que el van animar a dur-les a terme. No va anar ben bé així. Per Stefano Cingolani, això va permetre al rei presentar-se com a líder d'una empresa comuna en què les aportacions militars dels nobles eren indispensables. Per saber més sobre la campanya de Mallorca recorrem ...

3r capítol. L'home polític(4:14 min.)

Ja en temps de Jaume I, trobadors occitans com Guilhèm de Montanhagòl i Bonifaci de Castel•lana el criticaven tractant-lo de "dèbil" i el poeta musulmà originari de terres valencianes Ibn al-Abbar s'hi referia com "el tirà Yaqmu al-Barsaluni". En els nostres temps, historiadors com ara Ferran Soldevila no el van considerar un gran polític. Stefano Cingolani analitza la talla política ...

4t capítol. L'estratègia municipal(3:45 min.)

Ja des dels inicis del regnat, els nobles van donar molta guerra a Jaume I, que hi va lluitar amb armes com la força, el seu prestigi com a rei, l'ús del dret escrit, el perdó i la clemència, i una política de dotar municipalment les ciutats dels seus regnes, entre les quals hi havia Barcelona. Stefano Cingolani parla de la relació real i simbòlica entre Jaume I i la ciutat de Barcelona, la més ...

5è capítol. Mort i llegenda(4:00 min.)

Antoni Furió destaca en el seu llibre el lligam entre Jaume I i el monestir de Poblet. Ja al primer testament, del 1232, va ordenar ser-hi enterrat i poc abans de morir a València, el 27 de juliol de 1276, hi va prendre l'hàbit després d'haver abdicat en el seu fill Pere el Gran. Tot i això, el cos del rei no s'hi va traslladar fins al cap de dos anys, un cop el nou rei va dominar la revolta ...

Novetats

Editorials
  • Stefano Cingolani. Jaume I. Història i mite d'un rei, Barcelona: Edicions 62, 2007
  • Antoni Furió. El rei conqueridor. Jaume I entre la història i la llegenda, Valencia: Bromera, 2007
  • Ernest Belenguer. Jaume I i el seu regnat, Lérida: Pagès editors, 2008
  • M. Carme Roca. Les dones de Jaume I, Barcelona: L'esfera dels llibres, 2008
  • Agnès and Robert Vinas. La conquesta de Mallorca, Mallorca: Editorial Moll, 2007

Més novetats editorials

© Ajuntament de Barcelona