La premsa de raïm del pati de l'escola Ignasi Iglésias
Parts de la premsa de raïm del pati de l'escola

 

a partir d'un escrit d'Albert Carreras Ballart
Sobre les premses de raïm cal remarcar la gran variabilitat de sistemes i nomenclatures que hi ha, sent la de gàbia i la de corda dues de les més habituals durant els segles XVIII i XIX. També es solien veure les grans premses de lliura o de biga que, segons s'ha documentat, en alguns casos eren utilitzades com a premses tant de raïm com d'olives. A finals del XIX i inicis de segle XX les premses de gàbia es transformaren aplicant-hi un xassís cilíndric desmuntable. Per altra banda, la femella que permetia la premsada es convertí en un sistema de palanca que a la vegada canvià el moviment de la premsa, de l'estricament circular a un moviment de vaivé amb palanques intercanviables (una de més curta pels primers moviments i una de més llarga pels moviments finals). Restaren en funcionament fins a la introducció de premses amb motors mecànics.



En la primera imatge podeu veure una de les premses del fons del Museu de la Vida Rrural de l'Espluga del Francolí, es tracta d'una premsa de gàbia del segle XVIII. Està feta gairebé en la seva totalitat de fusta (només té uns petits anclatges de ferro -pius- que sostenen la gàbia per a que no es desmuntés a mig premsar, i la cassola o pica que és de pedra). Com a característica interessant d'aquesta premsa cal esmentar que havia d'estar ancorada al paviment, amb un travesser enfonsat que evitava que durant la força de pressió la premsa s'enlairés sense fer la seva feina. Per a procedir a premsar la brisa s'havia d'obrir la gàbia, per a fer-ho es desmuntaven els travessers que la sostenen; s'omplia i es tornava a muntar. Fent palanca amb la barra es feia baixar la femella que premia el barret capa a baix. El fet de que els dos braços es trobessin en el recorregut de la barra feia que aquesta s'hagués d'anar traient cada mitja volta.

A l'escola només queda la part de la cassola o pica que és de pedra, que la trobem al pati de terra al costat dels arbres fruiters i que els més petits de l'escola la fan servir per jugar.