Ajuntament de Barcelona

9. Monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron

Després que uns eremites tinguessin el permís per instal·lar un altar portàtil o oratori, en un lloc que van anomenar la Vall d'Hebron per similitud amb la vall palestina, el 1392 la reina Violant de Bar, esposa del comte rei Joan I va considerar el lloc adequat fer fundar-hi un monestir sota l'ordre dels jerònims. El 18 d'octubre de 1393 té lloc la fundació del monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron de Coll de Cerola (com el van anomenar a l'època).
El monestir va començar la seva funció el 1398 i la reina Violant va obtenir del papa Benet XIII d'Avinyó, l'annexió de la parròquia de Sant Genís dels Agudells al cenobi. A mitjan segle XV la reina Maria de Castella, esposa del comte rei Alfons el Magnànim va veure que el monestir tenia mancances i va donar impuls a les noves obres. En els anys del segle XVII i començaments del XVIII, pel fet de la situació estratègica i dominant del monestir, va propiciar l'ocupació per diversos comandaments militars que s'hi van establir durant els assetjaments a la ciutat.
El 1808 les tropes franceses el van incendiar i va quedar destruït en part, biblioteca inclosa, on s'hi conservava un manuscrit de Ramon Llull. El 1820 el govern suprimiria els monestirs dels ordres religiosos. Totes les propietats i els béns dels convents suprimits, serien desamortitzats en favor de l'estat. El març de 1822 es va subhastar el conjunt del monestir, objectes, materials i terres. Més tard es va declarar a Barcelona una epidèmia de febre groga i s'hi van instal·lar els malalts empestats. El 1834 amb l'epidèmia de còlera a Barcelona es va tornar a fer servir el monestir. L'aïllament no va evitar el contagi ja que va morir força gent inclòs l'hortolà del monestir i el vicari de Sant Genís dels Agudells. El juliol de 1835 uns milicians es van presentar al monestir i van saquejar el que van poder i després el van incendiar. Definitivament va quedar abandonat. El 1877 es va traçar la carretera de Gràcia a Manresa (l'anomenada carretera de la Rabassada) i es va fer passar pel mig de les dependències abandonades del monestir.
Abans de construir-se la carretera, un dels camins que pujaven a Sant Genís era el que venia des d'Horta per terres de la Granja Vella fins a l'església i des d'allà remuntava el torrent de Sant Genís pel vessant de ponent fins a 300 metres d'altitud. Al mateix nivell a l'altre vessant s'alçaven les edificacions del monestir. Aquest camí és actualment el carrer Cànoves.
Les possessions del monestir abastaven una extensa rodalia boscosa assentada damunt l'estrep oriental de la serra de Collserola. A banda d'enclavaments dispersos de diferents boscos, tenien vinyes i aigua abundant, horta, oliveres i garrofers. Al segle XVIII els frares van adquirir en propietat terrenys agrícoles entre el torrent de Sant Genís i el torrent de Pomaret, tot al llarg del tossal que des del monestir anava fins a la Clota. Formaven part d'unes antigues heretats, que serien a partir de la compra dels monjos, la Granja Vella i la Granja Nova, de Sant Jeroni.
Després de la destrucció havien quedat alguns vestigis reconeixibles, però amb la construcció d'una benzinera (a la segona meitat del segle XX) al lloc mateix on es va alçar l'edifici medieval va fer-los desaparèixer i actualment només queden algunes restes dels antics murs.

 LLOC : Ctra. de Sant Cugat, davant la gasolinera
 HORARI : Contactar amb el 934 281 669
MAPA GOOGLE