Ajuntament de Barcelona

Presentació

 

Tant el barri de Sant Genís dels Agudells com el de la Vall d'Hebron (i el de Montbau, Horta i la Clota) estan vinculats històricament pel monestir de San Jeroni de la Vall d'Hebron, perquè tot aquest territori n'era un de sol pel que fa a les antigues jurisdiccions parroquials, i tot formava part del municipi de Sant Joan d'Horta, quan a jurisdiccions municipals. Per això és important conèixer aquest monestir (desaparegut al segle XIX i força desconegut) que uneix en la història passada tots aquests barris barcelonins actuals que avui pertanyen al Districte Horta-Guinardó.

LA VALL D'HEBRON
El barri actual de la Vall d'Hebron té el seu origen en la construcció del polígon de vivendes Parc de la Vall d'Hebron el 1968. Aquest polígon de vivendes es va construir en terres de les antigues finques de can Travi Vell i can Travi Nou, can Marcet (salesians), can Brasó i can Rossell, que era territori de l'antic municipi d'Horta.

Aquest barri modern integra elements antics com Martí-Codolar, Can Travi Nou i Can Travi Vell i elements moderns com el Pavelló de la República o els diversos equipaments esportius i jardins i zones verdes en harmonia amb els blocs de pisos. En ocasió dels jocs olímpics de 1992 es va ampliar el polígon amb un gran sector destinat a equipaments esportius i a nous habitatges.

SANT GENÍS DELS AGUDELLS
El mot Agudells apareix per primera vegada en documents dels segle X, d'origen carolingi i sembla ser que prové del diminutiu plural d'agulla i fa referència a la qualitat d'afilat, agut o punxegut. L'origen del poblament i després barri de Barcelona, és en l'església mil·lenària de Sant Genís dels Agudells. Es diu que va ser consagrada en temps del comte Sunyer (931) pel bisbe Teodoric de Barcelona. En l'acta de donació es registre l'existència de 55 llars de foc, lligades a les cinc masies del nucli rural. El lloc sempre havia estat un espai rural amb diverses masies que vivien del conreu, gràcies a la gran quantitat d'aigua de què disposaven. A partir de la segona meitat del segle XX la zona a l'entorn de la fondalada de Sant Genís va patir una transformació urbanística per sobre de les possibilitats del terreny on es va assentar.

Itinerari i notes: Carlota Giménez