Ajuntament de Barcelona

Presentació

 

La Clota i la Teixonera són dos barris petits, el primer a la plana i el segon enfilat al turó de la Creueta del Coll, que a través del temps han anat evolucionant de formes molt diferents. La Clota és un barri rural, d'arrel antiga, cases de pagès i torretes petites entre les antigues finques de la Granja Vella (Martí – Codolar), can Tarrida i ca l'Andalet. La Teixonera va començar com una petita colònia estiuenca i cases més modestes, en terres de Joaquim Taxonera i va seguir a la postguerra i anys seixanta amb l'urbanització total d'aquell vessant del turó. La nomenclatura d'alguns carrers d'aquests barris ens donen pistes de la història que tenen.

LA CLOTA
Situada en una fondalada entre els barris del Carmel, la Vall d'Hebron i Horta, la Clota és un dels nuclis de població més antics del Districte. El seu origen és a partir de la plana de can Tarrida, un antic mas del segle XIII desaparegut per l'obertura de l'avinguda de l'Estatut.

El limit natural amb la muntanya era la riera d'Horta, i el torrent de Sant Genís, que travessava el nucli urbà per anar a parar a la riera. L'abundor d'aigua tant superficial com subterrània va propiciar que fos un territori fèrtil amb conreu de productes d'horta, on cada casa tenia el seu pou i amb moltes basses i sèquies per regar els camps. Alhora la indústria casolana de les bugaderes, el mateix que les d'Horta, es va destacar per ser una de les més rellevants des de mitjan segle XIX i fins ben entrat el XX.

El creixement urbà de la Clota ha estat molt poc intens, i s'ha mantingut en un aire semirural a causa d'una circumstància de planejament urbanístic sorgida a meitat dels anys seixanta. Moltes de les seves cases són d'origen rural (amb sobrenoms com ca la Bugadera rica, ca l'Escabellat, cal Senyoritu, cal Reig, can Raurell, can Curé, can Peronet, can Gasparó...). Algunes cases fetes després eren autoconstruïdes i encara segueixen alguns tallers i magatzems. Amb l'existència de la bòbila de can Grau (ara despareguda), i magatzems i venda de materials de construcció, era un lloc concorregut per constructors i paletes.

Els seus habitants tenen una gran consciència de barri a causa de les seves característiques singulars que l'han mantingut durant molt de temps aïllat del seu entorn i la persistència de famílies de diverses generacions. Durant molts anys han viscut amb precarietat de serveis i en molts casos en males condicions, però ara són un reducte gairebé idíl·lic únic a la ciutat.

Molts dels carrers de la Clota tenen noms vinculats a la història del territori. Destacarem algun d'aquests carrers i cases importants.

LA TEIXONERA
El barri de la Teixonera, situat entre els barris de la Vall d'Hebron, la Clota, el Carmel i el Coll (Districte de Gràcia), va formar-se en el període 1915-1930 i era conegut aleshores pel nom de Colònia Taxonera. Va ser urbanitzat per Joaquim Taxonera, el propietari d'aquelles terres. Les cases que s'hi van construir inicialment eren torretes de planta o planta i pis, amb jardí.

Entre l'arribada de la primera immigració massiva a finals dels quaranta, degut a la construcció de la residència sanitària de la Vall d'Hebron que va necessitar molta mà d'obra, i especulació urbanística a partir dels anys seixanta també per l'arribada d'una segona immigració, s'ha format un barri d'espais saturats al màxim amb solucions urbanístiques singulars i de traçat difícil a causa de la seva orografia.

El carrer d'Arenys és la principal artèria del barri, des dels seus inicis com a colònia estiuenca, ja que les primeres cases es van construir entre dos profunds barrancs erosionats per les torrenteres que baixaven amb força quan plovia i que anaven a parar a la riera de Sant Genís que passava aproximadament on avui hi ha l'avinguda de Coll i Alentorn. Aquests barrancs estaven situats on avui hi ha les Escales de Can Besora i on hi ha el carrer de Santa Gemma. Fins a començaments dels cinquanta el carrer d'Arenys estava dividit en dues parts per aquesta causa. A la zona de la cruïlla dels carrers Arenys, Plutó i Santa Gemma hi passava un aqüeducte amb una mina d'aigua i fins els anys seixanta els veïns hi anaven a buscar aigua.

El barri està vinculat per tradició i història amb els barris del Districte de Gràcia, Vallcarca i Penitents. Cap el 1976 el territori d'aquesta barriada es considerava entre el passeig de la Vall d'Hebron, el de la Mare de Déu del Coll i l'avinguda de l'Hospital Militar. D'aquí ve que algunes de les seves entitats funcionin conjuntament amb aquells barris. La major part d'aquest antic territori va pertànyer als salesians de la Granja Vella de Martí-Codolar.

Itinerari i notes: Carlota Giménez