Ajuntament de Barcelona

Presentació

 

Una de les zones verdes més antigues de Barcelona continua sent una gran desconeguda pels seus ciutadans. El Parc del Guinardó, integrat dins del projecte del Parc dels Tres Turons, es convertirà aviat en un espai de verd estratègic de la ciutat.

L'origen d'aquest parc es troba a finals del segle XIX, al 1894, quan Salvador Riera va comprar els camps del mas Guinardó. A part de la zona urbanitzable, la propietat incloïa dues peces de terra situades a la obaga de la font del Cuento, lloc on naixia el torrent de la Guineu. La primera peça, de 23.900 m2, formava part de l'antic municipi de Sant Andreu de Palomar; la segona, d'un tamany similar, corresponia a Sant Martí de Provençals. Per les dues peces Riera va pagar 25.000 pessetes. Quatre anys més tard, adquirí dues parcel·les de la urbanització de can Sors, del tamany de 592 m2 pel valor de 1.385 pessetes. El 1900 va fer el mateix amb un tros de terra pertanyent a l'antiga Torre dels Pardals, de 394 m2, per la quantitat de 1.250 pessetes. Aquestes dues compres donaven accessos a la part principal des dels nous carrers oberts al Guinardó: Grècia i Horta (avui Garriga i Roca).

Per la seva part, l'ajuntament de Barcelona l'any 1906 va pressupostar la quantitat de 500.000 pessetes per a l'adquisició de terrenys destinats a parcs. Salvador Riera s'apuntà al concurs i oferí els terrenys esmentats que foren adquirits pel Consistori a començaments de 1910 i se'n pagaren la quantitat de 239.858 pessetes. Riera només n'havia pagat quan els va comprar 27.645 pessetes.

L'home que va promoure la urbanització del barri va fer un bon negoci, és cert, però també va permetre que el Guinardó disposés en el futur d'un magnífic espai forestal, traient del mercat immobiliari aquesta àmplia zona i evitant que les cases arribessin a cobrir del tot la muntanya.

El 1922 es va fer un nou concurs de compra de terrenys per ampliar el Parc del Guinardó i, juntament amb altres adquisicions posteriors, l'extensió d'aquesta zona verda va arribar a les quasi 16 hectàrees actuals.

Itinerari i notes: Joan Corbera