Ajuntament de Barcelona

Presentació

 

Acabem aquests deu itineraris fent un recorregut paisatgístic i històric pels Tres Turons. La zona per on passarem està entre els actuals districtes de Gràcia (el Coll) i d'Horta-Guinardó.
Aquesta caminada ens permet tenir una vista a vol d'ocell de tots els nostres barris i de tota la ciutat que s'exten fins al mar. La nostra mirada actual contempla un panorama ben diferent d'aquell que guaitaren, fa més de 2.500 anys els ibers, els primers habitants dels turons. Però amb imaginació, podem reviure algunes de les sensacions que sentiren.

Els set turons de Barcelona
Collserola forma part de la serralada litoral. Aquest parc és una barrera que separa la plana barcelonina de la depressió veïna del Vallès. El Tibidabo (512 m) és el punt més enlairat. En el seu caient cap al mar, la serra ha deixat la presència de set turons, separats per diverses falles i dibuixats pel treball constant de les rieres i els torrents. Són uns contraforts avançats de Collserola, separats d'aquesta serra per una depressió que dóna origen a dues cubetes: al nord-est hi ha la vall d'Horta i al sud-oest la vall de Sarrià. Enmig, unint aquestes diverses estructures geogràfiques, hi ha el coll dels Penitents (170 m), punt de trobada de vells camins i que encara avui reuneix moltes vies de comunicació importants, com la Ronda de Dalt, la carretera de Sant Cugat, l'avinguda de Vallcarca i els carrers que condueixin cap al Coll i al Carmel.
El més petit de tots aquests monticles és el Turó de Modolell (108 m), pràcticament engolit per la trama de carrers. El podem percebre al capdamunt de la plaça Adrià, al carrer Vallmajor, on hi ha el monestir de Santa Maria Magdalena, que queda una mica enlairat. En direcció al nord, un cop creuat el carrer de Muntaner i seguint pel carrer Gualves, trobem el Parc o Turó de Monterols (121 m). En aquest cas, el caràcter muntanyós ja es fa més evident. El tercer turó és el del Putget o Putxet (181 m), situat entre el carrer Balmes i l'avinguda República Argentina, per damunt de la Ronda del Mig. Als seus peus s'extén la fondalada cavada per la riera de Vallcarca.
Els pròxims turons són els més alts ja que passen dels dos-cents metres. Formen el que serà conegut com el parc dels Tres Turons. D'oest a est, són: el Coll (249 m), el Carmel (267 m) i la Rovira (261 m), el conjunt muntanyós que resseguirem a la passejada que proposem. Una nova riera, la d'Horta, tanca aquesta serralada. A l'altra banda hi ha el setè turó, el de la Peira (138 m), d'una mida més reduïda respecte als anteriors.

Geologia dels Tres Turons
Estan formats principalment per roques metamòrfiques (esquists i pissarres) de l'era primària (paleozoic), sobre un subsòl granític producte d'una intrusió de magma durant l'orogènia hercínica, fa 300 milions d'anys. L'augment de pressió i temperatura causat per aquest magma calent alterà les roques del voltant –el que s'anomena metamorfisme de contacte–, formant una aureola metamòrfica que arriba a uns dos quilòmetres d'ample en molts llocs. Així es pot observar de manera discontínua afloraments granítics, seguits més amunt de la sèrie de roques metamorfosades: a l'aureola interna corneanes –en contacte amb el granit– i micacites, i a l'aureola externa filites, que passen gradualment a les pissarres menys metamorfosades de la resta de la serra.

Itinerari i notes: Joan Corbera