Ajuntament de Barcelona

Presentació

 

L'aspecte més característic del barri del Guinardó és la seva situació geogràfica: d'una banda, s'enfila cap a la muntanya, esguardant el cim el turó de la Rovira, i de l'altra, atalaia el mar immens a la llunyania. Aquestes circumstàncies han fet que aquest territori hagi estat colonitzat pels humans des de fa molt temps, des de l'època del bronze, fa uns tres mil anys quan s'aixecaren unes humils cabanes al darrera l'Hospital de Sant Pau. A partir d'aquesta data, la presència humana ha estat permanent.

Durant segles el Guinardó ha sigut un espai agrícola, on hi ha predominat el cultiu de la vinya i els cereals. Formava part de l'antic municipi de Sant Martí de Provençals, excepte un petit tros que era de Sant Andreu de Palomar. Unes poques masies, de les moltes que hi havia, en donen testimoni encara avui dia. Un món de pagesos, però també de senyors, nobles o burgesos, que buscaven en aquest paisatge enlairat, un lloc ideal per descansar, amb la muntanya a l'esquena i el mar al davant.

No va ser fins a les acaballes del segle XIX quan totes aquestes terres començaren a urbanitzar-se. El tret de sortida el donà Salvador Riera a l'obtenir el 17 de febrer de 1897 el permís per urbanitzar les finques mas Guinardó i mas Viladomat, de la seva propietat. En pocs anys, el barri va canviar completament la seva fisonomia.

El Guinardó, per tant, té poc més de cent anys de vida. Però durant aquest temps s'ha construït dues vegades. Una primera a base de casetes i jardins, i una segona, de blocs de pisos i asfalt. La transició entre aquest dos mons es va produir a partir dels anys cinquanta del segle XX, quan es va posar en marxa un procés ininterromput de substitució de les petites cases i torretes per edificis alts. Amb tan poc temps, el Guinardó ha tingut dues vides.

No és fàcil trobar avui dia, passejant pels seus carrers, vestigis de tots aquests passats. Però si mirem atentament, entre el ciment i l'asfalt, descobrirem petits trossos de la seva història.

Itinerari i notes: Joan Corbera