Activitats
 

El setge final

La pregunta que es feia tothom era què fer. Per respondre aquesta qüestió es reuní el darrer dia de juny la Junta de Braços. En una primera votació, el braç eclesiàstic es va inhibir, mentre que el militar o aristocràtic es decantà per pocs vots per la rendició i el brac reial apostà per la resistència. Davant d’aquets resultat poc definit, el 6 de juliol, el braç militar proposà revisar la seva posició, canviant el seu vot, ara a favor de la resistència. El 9 de juliol es donà a conèixer el resultat al poble de Barcelona al crit de “privilegis o mort”. Molts nobles que eren partidaris de la rendició fugiren de Barcelona en direcció a Mataró, que es convertí en la capital dels botiflers. Entre ells hi havia el marquès de Llupià i la seva família que maldaren per donar obediència a Felip V.

Entretant, els exèrcits de les dues corones avançaven sobre Barcelona. Com queda recollit als Dietaris de la Generalitat, el 25 de juliol de 1713 es veieren per primera vegada les tropes borbòniques del duc de Populi (el general que les comandava) envoltant Barcelona: “En aquets mateix dia, molt a la matinada, lo exèrcit del enemich ha comparegut devant de esta capital, arribant fins al mas del Guinardó, y a la tarda se ha retirat a la part de Sans”. L’armada felipista també prenia posicions des del mar. Tres dies més tard, es consolidà el setge, dividint-se l’exèrcit en tres seccions: la primera estava entre l’Hospitalet i Collblanc, la segona entre Sarrià i Gràcia i la tercera cobria des del mas Guinardo i la torre dels Pardals fins a Sant Martí de Provençals. Aquest desplegament es va realitzar aplicant mesures dràstiques sobre les poblacions ocupades, per dissuadir-les de la resistència. A començaments d’agost arribaren notícies a l’interior de la ciutat de les atrocitats comeses. Segons explica Joan Clapés, l’enemic atacà la torre dels Pardals i les altres masies de l’entorn, des d’Horta fins a Badalona, “que foren saquejades d’una manera la més horrorosa”.

La defensa de Barcelona anava més enllà de les seves muralles. Al costat nord i est, s’havien instal·lat uns punts d’artilleria als antics convents dels Caputxins (situat entre el passeig de Sant Joan i el carrer Bailén, per sota de Còrcega) i dels Mínims, al lloc conegut com de la Creu de Sant Francesc (on més tard hi hagué el Fort Pius, al carrer de Marina per sota de la Gran Via). Aquests recintes religiosos havien quedat en ruïnes després dels setges anteriors. Joan Clapés al seu llibre relata alguns dels enfrontaments que hi hagué entre els dos bàndols en aquesta zona. En recollim uns quants:

- El 10 d’agost de 1713, des de les cinc del matí fins a fosquejar, l’artilleria dels Caputxins disparà contra les tropes borbòniques establertes a Gràcia, al Guinardó i a la torre dels Pardals.

- 18 d’agost, escriu Clapés, “l’artilleria de la Creu de Sant Francesc, per ordre de Villaroel, féu destroça als enemics que ocupaven la Torre dels Pardals i Guinardó, reculant (els borbònics) cap a Horta, mentre els ciutadans del poble els rebien amb un gros tiroteig, i el duc de Populi, per prevenir el dany, féu sortir un destacament de cavalleria, el qual tingué de retrocedir pel foc viu que els d’Horta i de Santa Eulària (Vilapicina) li feren a la tarda d’aquest dia, els voluntaris envestiren un casal on s’havien amagat els enemics” [Obra citada, pp.43-44].

Des dels primers dies del setge, doncs, observem una bona coordinació entre els assetjats i els voluntaris que rondaven pel pla de Barcelona i els seus entorns per hostilitzar l’enemic. En aquesta mateixa línia apunta l’expedició del diputat militar, Antoni de Berenguer i Novell. El 9 d’agost de 1713 embarcà a Barcelona en direcció a Arenys de Mar un petit exèrcit format per  uns 400 soldats a cavall i uns 300 fusellers, comandats militarment per Rafael Nebot i altres personalitats com el marquès de Tamarit, el noble Jeroni de Salvador, el jutge Jacint Maranyosa i el comerciant Sebastià Dalmau. Aquesta operació pretenia aixecar sometents i voluntaris per atacar les tropes borbòniques que es movien pel país i així alleugerir el setge que ofegava Barcelona. Per diverses raons, aquesta maniobra no va  reeixir, de manera que les forces mobilitzades, després d’un ampli recorregut per Catalunya, es replegaren entorn Alella. El 4 d’octubre es decidí que els principals comandaments embarquessin de retorn a Barcelona, deixant abandonades les tropes. Davant d’aquesta situació, diversos destacaments intentaren creuar el setge per poder arribar a Barcelona. A la matinada del 6 d’octubre, 600 fusellers, amb suport de cavalleria i a les ordres dels coronels Armengol i Rau, provaren d’entrar per la banda del mas Guinardó. Quasi 400 homes aconseguiren passar, deixant 40 morts i 25 presoners. Els que no pogueren passar es retiraren a les muntanyes, fent noves temptatives els dies següents. Els que no ho aconseguiren es dirigiren a Cardona o es desmobilitzaren.

Durant els propers mesos les escaramusses entre els dos bàndols continuaren. Joan Clapés cita diversos fets d’armes succeïts entre Gràcia, el Guinardó i Horta

- 6 de novembre de 1713: fort bombardeig des del mas Guinardó

-14 de novembre: l’artilleria situada al mas Guinardó i a Gràcia disparà sense parar contra la bateria dels Caputxins.

- 14 de desembre: els canons de Barcelona bombardegen Gràcia i el Guinardó.

- 18 de desembre: els enemics retiraren cinc canons que tenien a la torre dels Pardals, portant-los a Sants. El dia següent, des de la torre dels Pardals conduïren caps de bestiar gros en direcció a Sarrià.

-23 de desembre: una partida de fusellers sortí de la ciutat per fer un reconeixement de les línies enemigues situades a Gràcia, el Guinardó i la torre dels Pardals.

- 9 de gener de 1714: des de les sis del matí fins a les 7 del vespre hi hagué foc contínuament entre Caputxins, el Guinardó i la torre dels Pardals.

- 2 de febrer: la Ciutat atacà les trinxeres de sota la torre dels Pardals i el Guinardó.

- 27 de febrer: l’enemic portà moltes feixines al Guinardó per a reparar els seus cordons fortificats, com també engrandir els reductes i les barraques ja construïdes a la torre dels Pardals, i fent-ne de noves a les muntanyes de sobre i encontorns, per a la defensa.

- 25 de març: foc bastant viu sobre Barcelona des de la bateria del Guinardó.

- 16 d’abril: la gent i els voluntaris de Santa Eulàlia de Vilapicina i Horta, que tenien format un sometent, atacaren bruscament a unes tropes borbòniques en trànsit, causant-lo danys, la qual cosa obligà que es portés des de Sarrià dos canons de poc calibre a la bateria del Guinardó.

- del 2 a l’11 de juliol: es reforçaren les trinxeres del Guinardó i Gràcia.

Enmig de tanta violència, a vegades s’obrien petits períodes de relativa calma. Un cas ben curiós succeí el dia 11 de novembre de 1713. Era dissabte i els bombardejos havien disminuit considerablement. Un grup de fusellers catalans, amb els seus oficials, s’aproximaren confiadament a la linea del setge que s’extenia entre Gràcia i el mas Guinardó. Els francesos respongueren amb la mateixa confiança i s’establí un diàleg entre les dues parts. La “Gazeta de Barcelona” (un diari del setge publicat aquells anys) recull aquest fet amb les següents paraules: “... se agasajaron con particulares demostraciones, previniendo los Franceses à los nuestros que no hiziessen armas contra ellos, tuvieron una larga conversación, deteniendose sobre el Cordon mas de tres horas; les asseguraron que ya no se devian reputar por Enemigos, porque el Emperador y Rey nuestro Señor (que Dios guarde) tenia ajustada la paz con el Rey de Francia, assegurando que podian deponer todo cuydado, por lo que respectava al Duque de Populi, pues no estava en postura de poder hazer operaciones contra la Plaça; les oyeron con gusto y con la devida cautela se retiraron unos y otros à sus puestos.” El text fa referència a les converses que s’havien iniciat entre l’emperador Carles VI i el rei francès Lluís XIV que conclogueren el 6 de març de 1714 amb el tractat de Rastatt.

Aquest fets il·lustren com era el dia a dia de la guerra. Es veu clarament la importància del mas Guinardó pel que fa als bombardejos i de la torre dels Pardals pel que fa a la intendència. Després d’un any de setge, patint moltes penalitats, Barcelona resistia i els borbònics no avançaven. Per trencar aquest empantanegament, el 12 de juliol de 1714 arribà el mariscal duc de Berwick amb tropes de refresc. A partir d’aquest moment més de 47.000 soldats borbònics ocuparen Catalunya i 39.000 participaren directament al setge de Barcelona. Ja no es parlava d’un setge sinó d’un assalt a les muralles. El mas Guinardó fou el lloc escollit des d’on el mariscal dirigí les operacions militars contra Barcelona. La guerra de Successió entrava en la seva etapa final.

S’obriren trinxeres en ziga-zaga per arribar a les muralles; s’impermeabilitzà per mar l’arribada de subministraments; l’artilleria borbònica disparava constantment per enderrocar les defenses. Les bateries avançades de Caputxins i de la Creu de Sant Francesc ja feia un parell de mesos que havien caigut en mans de l’enemic. A finals de juliol hi hagué un primer intent d’assalt que va fracassar. Entre els dies 12 i 14 d’agost es dugueren a terme nou atacs borbònics que no tingueren èxit. Barcelona resistia més enllà del previst. El 3 de setembre, Berwick envià un emissari per obtenir la capitulació sense que fos necessari assaltar la ciutat. Després de debatre-ho, la Junta de Govern va decidir resistir. Villarroel no hi estava d’acord (com tampoc Rafael de Casanova) i presentà la dimissió, tot i que continuà en el càrrec fins que s’anomenés un substitut. No hi hagué temps, ja que a la matinada del dia 11 es produí l’ofensiva final, amb el cost d’una gran mortaldat, tant dels defensors com, sobretot, dels assaltants. A les dues de la tarda, Villarroel ordenà la capitulació.

 

Portada del decret de Nova Planta

Des d'aquest espai podeu accedir al díptic informatiu de 1714 a Horta-Guinardó Només cal que...

 ... cliqueu aquí [+]

Voleu conèixer rutes que enllacen punts de referència històrica d'Horta-Guinardó?
Per saber més cal que...

 ... cliqueu aquí [+]

Des d'aquí podeu accedir a diversos episodis d'història d'Horta-Guinardó.
Per saber-ho cal que...

 ... cliqueu aquí[+]
 
[  Comissió 1714 Horta-Guinardó    -    e-mail: 1714hg@bcn.cat  ]