Activitats
 

Mas Guinardó. Edifici amb història

Una masia amb senyors i pagesos

La casa i les terres del mas Guinardó eren propietat de la família Sentmenat. El 1652, acabada la guerra dels Segadors, l’heretà Manel de Sentmenat i de la Nuça, baró de Dosrius (1651-1710), noble amb una llarga carrera militar i política. La família Sentmenat tenia el domini directe de la finca, eren els senyors, però la tenien cedida en emfiteusi a uns pagesos que n’exercien la propietat útil. A la pràctica, aquests en disposaven lliurament respectant, això sí, un conjunt d’obligacions respecte als seus senyors: pagar un cens anual i altres servituts a l’hora de transmetre la finca a uns tercers. En el cas del mas Guinardó cada any s’havia de pagar un censal de 20 lliures.

Des de començaments del segle XIX, els pagesos que regentaven el mas Guinardó eren la família Cabané. La propietat es dividia en dues parts. En primer lloc, les terres més properes a la casa (uns 44.000 m2) dedicades al conreu de cereals i, en segon lloc, unes vinyes situades a l’actual parc del Guinardó, a l’entorn de la font del Cuento, on hi abundaven els garrofers (uns 24.500 m2). Aquesta família va passar moltes penalitats i a les darreries del segle XIX, la darrera titular, Francesca Cabané i Pujades, en va fer donació a Catalina Oms i al fill d’aquesta, Josep Sagués.

Instància que sol·licita permís a l’Ajuntament de Sant Martí de Provençals per urbanitzar la finca del Mas Guinardó

Instància que sol·licita permís a l’Ajuntament de Sant Martí de Provençals per urbanitzar la finca del Mas Guinardó

Signatura de Salvador Riera

Signatura de Salvador Riera.

Salvador Riera compra el Mas Guinardó per urbanitzar-lo

Durant segles aquest territori el formaven explotacions agràries. A finals del vuit-cents la vida rural tocava a la seva fi. Barcelona, el 1854, havia trencat les muralles i s’expandia sense aturador cap els pobles dels voltants, seguint la pauta del Pla Cerdà. Salvador Riera i Giralt, un ric comerciant de Sant Martí de Provençals, va comprar el mas Guinardó el 18 de juny de 1894. Al cap d’un any, va redimir els censos que gravaven l’heretat, pagant a la família Sentmenat, la quantitat de 5.500 pessetes. El 22 de juliol de 1895 Riera va presentar a l’Ajuntament martinenc el projecte i la memòria per urbanitzar la propietat. Aquests tràmits van ser escripturats davant el notari Joaquim Volart i Pou a qui Salvador Riera, agraït, li dedicà un carrer.

Tot s’havia fet amb diligència, però sorgí un contratemps. Els propietaris de finca veïna, el mas Viladomat, van recórrer l’autorització argumentant problemes d’evacuació de les aigües residuals. La solució no es va fer esperar i va ser radical: Riera va comprar a l’abril de 1896 el mas Viladomat. S’havien acabat les reclamacions i, a més a més, podia ampliar considerablement la primera urbanització. Presentà nous projectes, que unificaven les dues finques, els quals foren aprovats el 19 de febrer de 1897. Aquesta data es pot considerar com la del naixement del Guinardó actual.

Des d'aquest espai podeu accedir al díptic informatiu de 1714 a Horta-Guinardó Només cal que...

 ... cliqueu aquí [+]

Voleu conèixer rutes que enllacen punts de referència històrica d'Horta-Guinardó?
Per saber més cal que...

 ... cliqueu aquí [+]

Des d'aquí podeu accedir a diversos episodis d'història d'Horta-Guinardó.
Per saber-ho cal que...

 ... cliqueu aquí[+]
 
[  Comissió 1714 Horta-Guinardó    -    e-mail: 1714hg@bcn.cat  ]