Informes territorials   

Antecedents

La necessitat de conèixer la ciutat i les característiques de les parts del seu territori ja va portar a finals del segle XIX a que l’Administració municipal establís una divisió de districtes i obtingués dades d’aquests districtes. Si ens remetem als anuaris estadístics de Barcelona de principis del segle XX, ja trobem multitud de dades per districtes i barris (División en diez Distritos Municipales con carácter interino, aprobada por el Consistorio de 24 de abril de 1897 , con motivo de la agregación a Barcelona de los pueblos del llano).

L’any 1984 s’aprovà la nova divisió territorial (Consell Plenari de 18-1-1984) de la ciutat de Barcelona, després de les dècades dels 60 i 70 de grans transformacions socials i urbanístiques. Aquesta aprovació culminà un procés d’elaboració realitzada per una comissió ciutadana en la qual van participar diferents entitats i institucions oficials, a més de professionals experts. Des d’aquest moment la ciutat de Barcelona es troba dividida en 10 Districtes Municipals.

L’actual divisió territorial de la Ciutat es basa en la divisió de 10 districtes municipals de l’any 1984. L’aprovació de la nova divisió de 73 Barris va ser el 22 de desembre de 2006 en el Plenari del Consell Municipal, en el punt 21 de l’ordre del dia. L’aprovació de la delimitació i la denominació dels barris es va fer a l’empara de l’article 21 de la Carta Municipal de Barcelona i compromet a la reorganització/modificació dels reglaments d’organització i funcionament dels districtes, així com als tràmits d’actualització del seccionat de la Ciutat.

L’actual divisió territorial consisteix en:

  • 10 Districtes municipals
  • 73 Barris
  • 233 Àrees Estadístiques Bàsiques (AEB)
  • 1.068 Seccions Censals, fins a 31-12-2013 1.061 Seccions Censals

Districtes

Els Districtes municipals són la unitat territorial més gran dintre del municipi de Barcelona. Tenen denominació oficial numèrica i nominal.

Barris

El Projecte La Barcelona dels Barris es va iniciar l’any 2004 amb l’objectiu d’establir una delimitació de la Ciutat en barris significatius des del punt de vista urbanístic i social, com a marc territorial per al desenvolupament d’actuacions urbanes i la dotació de certs nivells d’equipaments i serveis municipals (serveis de proximitat).

Criteris o condicions per a la delimitació dels 73 Barris

  • Delimitació interna als districtes, sense alteració dels seus límits.
  • Identitat històrica i/o consolidada en la percepció ciutadana.
  • Important grau d’homogeneïtat interna i de diferenciació dels altres des dels punts de vista urbanístic i social.
  • No fragmentació de barris molt cohesionats i homogenis, excepte quan les seves dimensions ho facin necessari (p.ex. Dreta de l’Eixample amb 90.000 habitants).
  • Població compresa entre 5.000 i 50.000 habitants (amb alguna excepció), per tal d’evitar diferències excessives entre ells, i alhora garantir-ne la viabilitat com a espais de convivència i de prestació de certs serveis, dotacions urbanes i equipaments.
  • Extensió territorial similar.
  • Previsió de nous creixements ja planejats.

Per tal d’identificar, delimitar i formalitzar els barris de la Ciutat, l’Ajuntament de Barcelona va convocar una ponència de 22 persones, entre les quals hi havia experts (sociòlegs, advocats, periodistes, geògrafs, urbanistes, professors universitaris, economistes i arquitectes, entre d’altres), a més dels representants de grups polítics, equips directius dels districtes i tècnics municipals.

També es va obrir un temps de participació ciutadana, perquè tothom pogués opinar, perquè els agents ciutadans més representatius, especialment les associacions de veïns, manifestessin el seu parer i demandes al respecte.

Al mateix temps que els 73 Barris, es van crear dues àrees d’interès especial: Montjuïc i Zona Franca. Per les seves característiques de tenir molt poca població i una gran superfície, reben un tractament especial: per a les dades estadístiques estan incloses dintre del barri al qual pertanyen – Montjuïc dintre del Poble Sec i la Zona Franca dintre de la Marina del Prat Vermell; però territorialment es poden desglossar i considerar independentment.

Per a la denominació dels barris es van seguir els criteris recomanats per l’Institut d’Estudis Catalans. La denominació, a l’igual que la dels districtes, és numèrica i nominal.

A partir de l’any 2007 van començar a haver-hi dades estadístiques a nivell dels 73 Barris.

Àrees Estadístiques Bàsiques (AEB)

És el nivell territorial entremig dels Barris i les seccions censals. En la seva elaboració es va seguir la directriu de tot el sistema territorial: cada nivell territorial ha d’estar contingut a l’immediatament superior.

En la definició d’aquestes zones va treballar la Comissió d’experts que va fer una proposta, que s’ha mantingut amb algunes modificacions.

Criteris que s’ha seguit per l’elaboració de les AEB:

  • Haurien de ser en total entre 200 i 250 zones.
  • Finalitat purament estadística. No corresponen a barris. Molt útils per fer estudis, amb la mateixa funció que l’anterior zonificació de 248 ZRP.
  • No trencar illes.
  • Un mínim d’electors de 500, seguint també la Llei electoral.
  • Zones uniformes dins dels districtes (població, urbanístics i sociològics)

La denominació és numèrica, seguida de la 1 a la 233.

Les seccions censals / El canvi del seccionat

Les Seccions Censals estan regulades pels criteris de manteniment marcats a la Llei Orgànica 5/1985 sobre Règim Electoral General (article 23.2, sobre la distribució dels electors d’un municipi per seccions censals). Aquest seccionat és variable en el temps depenent dels canvis de població. Des de l’any 1991 les Seccions Censals havien sofert diverses modificacions, com a resultat de les revisions del Cens electoral.

A efectes d’1 de gener de 2014 s’ha modificat el seccionat censal de la ciutat de Barcelona per tal d’adaptar-lo als criteris de manteniment del seccionat marcats a la Llei.

L’aprovació de la delimitació dels 73 Barris implicava “l’actualització del seccionat censal i padronal de la Ciutat”. A tal fi es va crear la Comissió de Zonificacions Estadístiques, les funcions d’aquesta eren:

  • Implementar en les bases de dades municipals les delimitacions dels 73 Barris i de les zones estadístiques derivades.
  • Definir el nou seccionat de la ciutat adaptat als Barris i les zones estadístiques esmentades.
  • Acordar amb l’INE el nou seccionat i obtenir-ne l’aprovació.
  • Implementar el nou seccionat i la nova divisió territorial en general a les bases de dades municipals.

La Comissió estava formada per diferents representants i tècnics municipals de l’Institut Municipal d’Informàtica (Població, Cartografia), d’Urbanisme, del Cadastre de l’Institut Municipal d’Hisenda i del Gabinet Tècnic de Programació i del Departament d’Estadística.

Una altra de les raons per a la modificació del seccionat va ser la necessària revisió de moltes de les seccions per complir el criteri que marca la llei quant al nombre d’electors, i a més a més, racionalitzar el procés d’organització de les eleccions. La modificació del seccionat es va fer a l’empara de l’article 24.1 de la Llei electoral que tracta sobre els organismes que tenen competència en la determinació de les seccions censals.

Al BOE de 11-4-1997 es publica la Resolución de 9-4-1997 de la Presidenta del INE y del Director General de Cooperación Territorial por la que se dictan instrucciones técnicas a los ayuntamientos sobre gestión y revisión del padrón; en ella, s’especifiquen els criteris generals de les seccions censals i de les revisions del seccionat dintre de cada terme municipal.

Els criteris per delimitar les seccions censals han estat: Definir seccions el més homogènies possible, de formes regulars i amb un nombre d’electors aproximat de 1.000.

Finalment es va aprofitar per efectuar ajustos i corregir errors en els límits d’algun districte, que s’han vist modificats per obres d’infraestructures recents o que incloïen errors de delimitació puntuals.

L’Alcaldia va adoptar fer la proposta de resolució de proposar a la Delegació Provincial de l’Oficina del Cens Electoral de Barcelona el nou seccionat i va ordenar el compliment amb data de 31 de desembre de 2008; que va ser ratificat al Consell Plenari d’abril de 2009 i ja va començar a aplicar-se l’any 2009 tant en les estadístiques com en el tema electoral.

La denominació de les seccions censals és numèrica: núm. Districte núm. Secció censal; començant en cada districte la numeració de les seccions des del número 1.

El seccionat estava vigent des del gener de 2009 i tenia 1.061 seccions censals. L’1 de gener de 2014 el seccionat ha passat a tenir 1.068 seccions censals
 

Barcelona, març de 2014