La construcció d'un sistema electoral es fonamenta en un conjunt d'elements interrelacionats entre sí. Bàsicament, els elements més importants són el tipus de circumscripció, la fórmula electoral i la barrera mínima. En aquest apartat, es defineixen, en primer lloc, les característiques generals d'aquests elements fonamentals de tot sistema electoral. En segon lloc, el marc jurídic que estableix i regula els diversos sistemes electorals del nostre país que permeten elegir els representants polítics dels ciutadans a les institucions: Corts Espanyoles -Congrés de Diputats i Senat-, Parlament de Catalunya, Ajuntaments i Parlament Europeu. Finalment, es descriuen els sistemes electorals atenent al tipus d'eleccions: generals, autonòmiques, locals i europees.

Els elements bàsics

A continuació es descriuen breument les característiques de cadascuna de les peces bàsiques que conformen un sistema electoral: circumscripció, fórmula i barrera.

Circumscripció electoral és el conjunt d'electors sobre el qual es realitzen les diferents operacions electorals: cens, escrutini i atribució d'escons a les candidatures que es presenten. Per definir aquest col.lectiu d'electors es pren ordinàriament una base territorial. Així, al nostre país la circumscripció electoral varia segons el tipus d'elecció. Per a les eleccions europees, la circumscripció és única i correspon al conjunt de tot l'Estat espanyol. En les eleccions generals i en les autonòmiques catalanes correspon a la província, mentre que en les locals, és la de cada municipi. La delimitació de les circumscripcions de base territorial és un dels aspectes clau de tot sistema electoral per la seva possible repercussió sobre la igualtat de vot, tant pel que fa a la proporció entre electors i nombre de representants que se'ls atribueixen, com pel que fa a preferències electorals expressades i distribució d'escons entre les candidatures presentades.

Fórmula electoral és el procediment matemàtic utilitzat per traduir els resultats electorals de cada circumscripció en distribució d'escons entre les candidatures concurrents. Es tracta de l'element del sistema electoral que dóna nom als mateixos. Les fórmules electorals es divideixen en dos grans grups: les majoritàries i les proporcionals. Les primeres es caracteritzen per la seva intenció de beneficiar desproporcionadament el partit majoritari, sense consideració de les diferències relatives amb els altres concurrents. Les fórmules proporcionals pretenen establir una relació proporcionada entre el nombre de vots obtinguts per cada opció política i la quantitat d'escons que els són atribuïts. A l'Estat espanyol, els diferents sistemes electorals atenen a criteris de representació proporcional, amb excepció del Senat, els representants del qual s'eleigeixen segons el sistema de majoria simple. La fórmula electoral utilitzada en tots ells és la de la mitjana més elevada, concretament, el métode d'Hondt. Aquesta fórmula consisteix en la divisió del nombre de vots obtingut per cada partit -en el cas que existeixi barrera mínima, d'aquells que l'hagin superada- per 1, 2, 3, etc. fins el nombre total d'escons a cobrir. S'atribueixen els escons als partits que presenten els majors quocients.

Barrera mínima és un requisit que en alguns sistemes electorals proporcionalistes s'exigeix a les candidatures per a tenir dret a participar en la distribució d'escons. La barrera mínima pot expressar-se de formes diverses: en percentatges sobre cens electoral, sobre vots emesos, sobre vots vàlids o en xifres absolutes de vots. Aquesta barrera pot ser exigida a nivell de circumscripció, de regió electoral o d'estat. La barrera mínima té com objectiu impedir una excessiva fragmentació parlamentària per la possible dispersió del vot. La justificació d'aquest mecanisme electoral es basa en la pretensió d'aconseguir més facilment majories parlamentàries àmplies i consistents i, com a resultat, governs més estables. A Espanya, els sistemes electorals corresponents a les eleccions al Congrés de Diputats, Parlament de Catalunya i Ajuntaments, es regeixen per barreres mínimes que, com es veurà més endavant, es mouen entre el 3 i el 5% dels vots vàlids -vots emesos menys vots nuls-. Per a les eleccions al Parlament Europeu no s'estableix cap barrera mínima.

Legislació electoral

Durant el període 1977-1985, les eleccions generals i locals celebrades al nostre país, es van regular segons el Reial Decret-Llei 20/1977, de 18 de març, sobre Normes Electorals; la Llei 39/1978, de 17 de juliol, d'Eleccions Locals i la Llei Orgànica 6/1983, de 2 de març, que modificava determinats articles de l'anterior Llei d'Eleccions Locals. A partir de 1986, el marc jurídic de les eleccions generals i locals, és la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General. No obstant aixó, cal dir que entre ambdues normatives electorals -Decret Llei de 1977 i Llei Orgànica de 1985- el sistema electoral no varia pel que fa al seus elements bàsics -circumscripció, fórmula i barrera-. La composició de les Diputacions provincials està regulada per l'esmentada Llei de Règim Electoral General, mentre que la dels Consells Comarcals està regulada per la Llei 6/1987 de 4 d'abril sobre l'Organització Comarcal de Catalunya, aprovada pel Parlament de Catalunya. Amb motiu de l'establiment del sistema que regula les eleccions al Parlament Europeu, la Llei Orgànica 5/1985 va ser modificada per la Llei Orgànica 1/1987, de 2 d'abril. Posteriorment s'ha produït una nova modificació per la Llei Orgànica 8/1991, de 13 de març. Així doncs, les eleccions generals, locals i europees es regulen actualment per l'esmentada Llei de 1985 amb les seves modificacions. Quant a les eleccions autonòmiques catalanes, a manca d'una llei electoral específica que ha de legislar i aprovar el Parlament de Catalunya, la normativa electoral està establerta en la Disposició Transitòria Quarta de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, que fixa el nombre total de diputats del Parlament, les circumscripcions electorals i el nombre de diputats a elegir per cadascuna d'elles. Respecte la fórmula electoral, barrera mínima i d'altres aspectes relatius al procés electoral, són d'aplicació les normes vigents per a les eleccions al Congrés de Diputats.

Descripció dels sistemes electorals segons tipus d'elecció

Finalment, es realitza una breu descripció dels aspectes principals dels sistemes electorals per als diferents tipus d'elecció.

Eleccions Generals

El Congrés de Diputats està format per 350 diputats. La circumscripció electoral és la província. La distribució del nombre de diputats a elegir per cadascuna d'elles, es fa d'acord amb el següent criteri: cada província elegeix dos diputats com a mínim, i la resta es distribueixen proporcionalment segons la seva població. Ceuta i Melilla elegeixen un diputat cadascuna. En les darreres eleccions, el nombre de diputats corresponents a les quatre circumscripcions catalanes ha estat el següent: Barcelona, 31; Tarragona, 6; Girona, 5 i Lleida, 4. Els escons es reparteixen a cada circumscripció, segons la fórmula d'Hondt, entre aquells partits que han obtingut al menys el 3% dels vots vàlids a la circumscripció. Pel que fa al Senat, el sistema electoral és de caràcter majoritari i personalitzat. A cada circumscripció electoral s'elegeixen 4 senadors, excepte a Ceuta i a Melilla que els hi corresponen dos respectivament i a cadascuna de les illes de Balears i de Canàries que elegeixen entre un i tres senadors. Els senadors elegits són aquells candidats que en la seva circumscripció han obtingut el major nombre de vots. Cal assenyalar que, a més a més, cadascun dels Parlaments autonòmics designen per al Senat, un senador com a mínim, i un més per cada milió d'habitants de la població del seu territori, segons criteris de proporcionalitat i d'acord amb la seva composició partidària. Al Parlament de Catalunya li correspon designar 7 senadors.

Eleccions Autonòmiques

El Parlament de Catalunya està format per 135 diputats. D'acord amb la Disposició transitòria quarta de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, les circumscripcions electorals són les quatre províncies catalanes. A Barcelona li correspon un diputat per cada cinquanta mil habitants, amb un màxim de 85 diputats, xifra que elegeix actualment. A Girona, Lleida i Tarragona els hi correspon un mínim de sis diputats més un per cada quaranta mil habitants, elegint 17, 15 i 18 diputats, respectivament. Els escons es reparteixen, segons la fórmula d'Hondt, entre aquells partits que han obtingut al menys el 3% dels vots vàlids a la circumscripció electoral.

Eleccions Locals

Cada terme municipal constitueix una circumscripció electoral que elegeix un nombre de regidors segons el nombre d'habitants i d'acord amb la següent escala fixada per la Llei:

Residents  
Regidors
     
Fins a 250  
5
251 - 1.000  
7
1.001 - 2.000  
9
2.001 - 5.000  
11
5.001 - 10.000  
13
10.001 - 20.000  
17
20.001 - 50.000  
21
50.001 - 100.000  
25

De 100.001 en endavant, un regidor més per cada cent mil residents o fracció, afegint-se'n un de més quan el resultat sigui un nombre parell. A la ciutat de Barcelona, el nombre de regidors que actualment li correspon elegir és de 41. Els escons es reparteixen, segons la fórmula d'Hondt, entre els partits que hagin obtingut al menys el 5% dels vots vàlids a nivell de municipi.

Les Diputacions provincials i els Consells comarcals són òrgans d'elecció indirecta, atès que les seves composicions s'estableixen a partir dels resultats de les eleccions locals, que serveixen per elegir els representants polítics dels Ajuntaments. El nombre de diputats de les Diputacions provincials es determina, segons el nombre d'habitants de cada província, d'acord amb una escala fixada per la Llei. Així mateix, el nombre de diputats que corresponen a cada província es reparteixen entre els seus partits judicials, en proporció a la població de cadascun d'ells. La Diputació de Barcelona està formada per 51 diputats provincials. Un cop constituïts tots els Ajuntaments, els escons es reparteixen, per cada partit judicial, segons la fórmula d'Hondt, entre aquells partits que han obtingut algun regidor dins de cada partit judicial i segons el nombre de vots aconsseguits per cadascun d'ells. Els diputats provincials que corresponen a cada partit polític són elegits, a nivell de partit judicial, d'entre i per els regidors de cadascun d'ells, que pertanyen als municipis que comprèn cada partit judicial. El nombre de membres dels Consells comarcals es determina, segons el nombre d'habitants de cada comarca, d'acord amb una escala fixada per la Llei. El Consell Comarcal del Barcelonès està format per 39 consellers. Un cop constituïts els Ajuntaments, els escons es reparteixen, segons la fórmula d'Hondt, entre els partits que hagin assolit al menys el 3% dels vots vàlids a nivell de comarca. La distribució d'escons es realitza sobre el percentatge compost de cada partit, obtingut per la suma del seu percentatge de regidors multiplicat per la fracció 2/3 i del seu percentatge de vots multiplicat per la fracció 1/3. Els consellers comarcals que corresponen a cada partit, són designats per cadascun d'ells d'entre els seus regidors dels municipis de cada comarca.

Eleccions Europees

Espanya està representada al Parlament Europeu per 64 diputats que s'elegeixen en una única circumscripció que correspon a tot el territori de l'Estat. El repartiment d'escons es realitza, segons la fórmula d'Hondt, entre tots els partits concurrents, atès que no està fixada cap barrera mínima. Cal assenyalar que, per a la presentació de llistes electorals es permet als partits presentar llistes específiques per Comunitats Autònomes, integrades per candidats que ocupen llocs en la llista general del partit o coalició. És el cas que a Catalunya, en les eleccions celebrades, han utilitzat el PSC i IC, integrats en les llistes generals del PSOE i d'IU, respectivament.