Avui més que mai, la ciutat, gran o petita,
disposa d'incomptables possibilitats educadores, però també
poden incidir-hi forces i inèrcies deseducadores. D'una manera
o d'una altra, la ciutat presenta elements importants per
una formació integral, és un sistema complex i, alhora, un
agent educatiu permanent, plural i polièdric, capaç de contrarestar
els factors deseducatius.
La ciutat educadora té personalitat pròpia,
integrada en el país on s'ubica. Per tant, la seva identitat
és interdependent amb la del territori del qual forma part.
És també una ciutat que es relaciona amb el seu entorn, amb
d'altres nuclis urbans del seu territori i amb ciutats d'altres
països. El seu objectiu constant serà aprendre, intercanviar,
compartir i, per tant, enriquir la vida dels seus habitants.
La ciutat educadora ha d'exercitar i desenvolupar
aquesta funció de manera paral·lela a les tradicionals (econòmica,
social, política i de prestació de serveis), amb una atenció
especial a la formació, la promoció i el desenvolupament de
tots els seus habitants. Atendrà sobretot els infants i els
joves, però amb voluntat decidida d'incorporació de persones
de totes les edats a la formació al llarg de la vida.
Les raons que justifiquen aquesta funció
són d'ordre social, econòmic i polític, orientades sobretot
a un projecte d'ordre cultural i formatiu eficient i convivencial.
Aquests són els grans reptes del segle XXI: en primer lloc
"invertir" en l'educació, en cada persona, de manera que aquesta
persona sigui cada cop més capaç d'expressar, afirmar i desenvolupar
el seu propi potencial humà amb la seva singularitat, creativitat
i responsabilitat. En segon lloc, promoure condicions de plena
igualtat perquè tots puguin sentir-se respectats i ser respectuosos,
capaços de dialogar. I en tercer lloc, conjugar tots els factors
possibles perquè es pugui construir, ciutat a ciutat, una
veritable societat del coneixement sense exclusions, per la
qual cosa cal preveure, entre d'altres necessitats, un accés
fàcil de tota la població a les tecnologies de la informació
i de les comunicacions que permeten el seu desenvolupament.
Les ciutats educadores, amb les seves
institucions educatives formals i intervencions no formals
(amb intencionalitat educativa fora de l'educació reglada)
i informals (no intencionades ni planificades) col·laboraran,
de forma bilateral o multilateral per fer realitat l'intercanvi
d'experiències. Amb esperit de cooperació, donaran suport
mutu als projectes d'estudi i d'inversió, sigui en forma de
cooperació directa o col·laborant amb organismes internacionals.
La humanitat no està vivint només una
etapa de canvis, sinó un veritable canvi d'etapa. Les persones
han de formar-se per la seva adaptació crítica i la seva participació
activa en els reptes i possibilitats que s'obren amb la globalització
dels processos econòmics i socials; per la seva intervenció
des del món local en la complexitat mundial i per mantenir
la pròpia autonomia enfront una informació desbordant i controlada
des de centres de poder econòmic i polític.
D'altra banda, l'infant i el jove han
deixat de ser protagonistes passius de la vida social i, per
tant, de la ciutat. La Convenció de les Nacions Unides del
20 de novembre de 1989, que desenvolupa i considera vinculants
els principis de la Declaració Universal de 1959, els ha convertit
en ciutadans i ciutadanes de ple dret en atorgar-los drets
civils i polítics. Poden, per tant, associar-se i participar
d'acord al seu grau de maduresa.
La protecció de l'infant i del jove a
la ciutat no consisteix únicament a privilegiar la seva condició.
És important trobar el lloc que en realitat els correspon
al costat d'uns adults que posseeixin com a virtut ciutadana
la satisfacció que ha de presidir la convivència entre generacions.
Infants i adults apareixen, a primers del segle XXI, igualment
necessitats d'una educació al llarg de la vida, d'una formació
sempre renovada.
La ciutadania global es va configurant
sense que existeixi encara un espai global democràtic, sense
que molts països hagin assolit una democràcia efectiva i al
mateix temps respectuosa amb els seus genuïns patrons socials
i culturals i sense que les democràcies amb més tradició puguin
sentir-se satisfetes amb la qualitat dels seus sistemes. En
aquest context, les ciutats de tots els països han d'actuar,
des de la seva dimensió local, com a plataformes d'experimentació
i consolidació d'una ciutadania democràtica plena, promotores
d'una convivència pacífica mitjançant la formació en valors
ètics i cívics, el respecte a la pluralitat de les diverses
formes possibles de govern i l'estímul d'uns mecanismes representatius
i participatius de qualitat.
La diversitat és inherent a les ciutats
actuals i se'n preveu un major increment en el futur. Per
això, un dels reptes de la ciutat educadora és promoure l'equilibri
i l'harmonia entre identitat i diversitat, tenint present
les aportacions de les comunitats que la integren i el dret
de totes les persones que hi conviuen a sentir-se reconegudes
des de la seva pròpia identitat cultural.
Vivim en un món d'incertesa que dóna la
màxima importància a la recerca de seguretat, la qual sovint
s'expressa com a negació de l'altre i amb malfiança mútua.
La ciutat educadora n'és conscient, no busca solucions unilaterals
simples; accepta la contradicció i proposa processos de coneixement,
diàleg i participació com a camí idoni per conviure en i amb
la incertesa.
S'afirma doncs el dret a la ciutat educadora,
que s'ha d'entendre com una extensió efectiva del dret fonamental
a l'educació. S'ha de produir una veritable fusió, en l'etapa
educativa formal i en la vida adulta, dels recursos i la potència
formativa de la ciutat amb el desenvolupament ordinari del
sistema educatiu, laboral i social.
El dret a la ciutat educadora ha de ser
una garantia rellevant dels principis d'igualtat entre totes
les persones, de justícia social i d'equilibri territorial.
Tot això accentua la responsabilitat dels
governs locals en el sentit de desenvolupar totes les potencialitats
educatives que acull la ciutat, tot incorporant al seu projecte
polític els principis de la ciutat educadora.
Principis
I. EL DRET A LA CIUTAT EDUCADORA
1. Tots els
habitants d'una ciutat tindran el dret de gaudir en condicions
de llibertat i d'igualtat, dels mitjans i oportunitats de
formació, entreteniment i desenvolupament personal que la
pròpia ciutat ofereix. El dret a la ciutat educadora es proposa
com una extensió del dret fonamental de totes les persones
a l'educació. La ciutat educadora renova de manera permanent
el seu compromís amb la formació dels seus habitants al llarg
de la vida en els aspectes més diversos. I perquè això sigui
possible haurà de tenir en compte tots els grups, amb les
seves necessitats particulars.
En la planificació i govern d'una ciutat es prendran les
mesures adients per eliminar els obstacles de qualsevol mena,
incloent-hi les barreres físiques, que impedeixin l'exercici
del dret a la igualtat. En seran responsables tant l'administració
municipal com d'altres administracions que incideixen a la
ciutat, i hi estaran compromesos també els mateixos habitants,
tant a nivell personal com a través de les diverses formes
d'associació a les quals pertanyin.
2. La ciutat
promourà l'educació en la diversitat per a la comprensió, la
cooperació solidària internacional i la pau en el món. Una
educació que combati qualsevol forma de discriminació. Afavorirà
la llibertat d'expressió, la diversitat cultural i el diàleg
en condicions d'igualtat. Acollirà tant les iniciatives d'avantguarda
com les de cultura popular, sigui quin sigui el seu origen.
Contribuirà a corregir les desigualtats que aflorin en la
promoció cultural fruit de criteris exclusivament mercantils.
3. Una ciutat
educadora fomentarà el diàleg entre les generacions, no únicament
com a fórmula de convivència pacífica, sinó com a cerca de
projectes comuns i compartits entre grups de persones d'edats
diferents. Aquests projectes s'haurien d'orientar a la realització
d'iniciatives i accions cíviques, el valor de les quals sigui
precisament el seu caràcter intergeneracional i l'aprofitament
de les respectives capacitats i valors propis de les diferents
edats.
4. Les polítiques
municipals de caràcter educatiu s'entendran sempre referides
a un context més ampli inspirat en els principis de la justícia
social, el civisme democràtic, la qualitat de vida i la promoció
dels seus habitants.
5. Els ajuntaments
exerciran amb eficàcia les competències que els corresponguin
en matèria d'educació. Sigui quin sigui l'abast d'aquestes
competències, hauran de plantejar una política educativa àmplia
i de caràcter transversal i innovador i incloure totes les
modalitats d'educació formal, no formal i informal i les diverses
manifestacions culturals, fonts d'informació i vies de descobriment
de la realitat que es produeixin a la ciutat.
El paper de l'administració municipal és establir les polítiques
locals que es considerin possibles i avaluar-ne l'eficàcia
i, a més, obtenir els pronunciaments legislatius oportuns
d'altres administracions, estatals o regionals.
6. Amb la finalitat
de realitzar una actuació adient, les persones responsables
de la política municipal d'una ciutat hauran de tenir informació
precisa sobre la situació i les necessitats dels seus habitants.
En aquest sentit duran a terme estudis que mantindran actualitzats
i faran públics i establiran canals permanents oberts a individus
i col·lectius que permetin formular propostes concretes i
de política general. Tanmateix el municipi, en el procés de
presa de decisions en qualsevol dels àmbits de la seva responsabilitat,
tindrà present l'impacte educatiu i formatiu d'aquestes decisions.
II. EL COMPROMÍS DE LA CIUTAT
7. La ciutat
ha de saber trobar, preservar i presentar la seva pròpia i
complexa identitat. Això la farà única i serà la base per
a un diàleg productiu al seu si i amb altres ciutats. La valoració
dels seus costums i dels seus orígens ha de ser compatible
amb les formes de vida internacionals. D'aquesta manera podrà
oferir una imatge atractiva sense desvirtuar el seu entorn
natural i social. A més, promourà el coneixement, l'aprenentatge
i l'ús de les llengües presents a la ciutat com a element
integrador i factor de cohesió entre les persones.
8. La transformació
i el creixement d'una ciutat hauran d'estar presidits per
l'harmonia entre les noves necessitats i la perpetuació de
construccions i símbols que constitueixen referents clars
del seu passat i de la seva existència. La planificació urbana
haurà de tenir en compte el gran impacte de l'entorn urbà
en el desenvolupament de tots els individus, en la integració
de les seves aspiracions personals i socials i haurà d'actuar
contra la segregació de generacions i de persones de diferents
cultures, les quals poden aprendre molt les unes de les altres.
L'ordenació de l'espai físic urbà atendrà les necessitats
d'accessibilitat, trobada, relació, joc i esbarjo i un major
apropament a la natura. La ciutat educadora atorgarà una cura
especial a les necessitats de les persones amb dependència,
en la planificació urbanística i d'equipaments i serveis,
amb la finalitat de garantir-los un entorn amable i respectuós
amb les limitacions que puguin presentar, sense que hagin
de renunciar a la màxima autonomia possible.
9. La ciutat
educadora fomentarà la participació ciutadana des d'una perspectiva
crítica i corresponsable. Per a això, el govern local facilitarà
la informació necessària i promourà, des de la transversalitat,
orientacions i activitats de formació en valors ètics i cívics.
Estimularà també la participació ciutadana en el projecte
col·lectiu a partir de les institucions i organitzacions civils
i socials, tenint present les iniciatives privades i altres
formes de participació espontània.
10. El govern
municipal haurà de dotar la ciutat dels espais, equipaments
i serveis públics adients al desenvolupament personal, social,
moral i cultural de tots els seus habitants, amb atenció especial
a la infància i la joventut.
11. La ciutat
haurà de garantir la qualitat de vida de tots els seus habitants.
Això suposa l'equilibri amb l'entorn natural i el dret a un
medi ambient saludable, a més del dret a l'habitatge, al treball,
a l'esbarjo i al transport públic, entre d'altres. Al mateix
temps, promourà de manera activa l'educació per a la salut i
la participació de tots els seus habitants en bones pràctiques
de desenvolupament sostenible.
12. El projecte
educatiu explícit i l'implícit en l'estructura i el règim
de la ciutat, els valors que aquesta ciutat fomenti, la qualitat
de vida que ofereixi, les celebracions que organitzi, les
campanyes o projectes de qualsevol mena que prepari, han de
ser objecte de reflexió i participació, amb els instruments
que calgui per ajudar les persones a créixer personalment
i col·lectivament.
III. AL SERVEI INTEGRAL DE LES PERSONES
13. L' ajuntament
avaluarà l'impacte de les propostes culturals, de lleure,
informatives, publicitàries i de qualsevol altra mena, així
com les de les realitats que els infants i els joves reben
sense cap mediació. Arribat el cas, emprendrà sense dirigismes,
accions que donin lloc a una explicació o a una interpretació
raonables. Procurarà que s'estableixi un equilibri entre la
necessitat de protecció i l'autonomia pel descobriment. De
la mateixa manera, proporcionarà àmbits de formació i debat
que incloguin l'intercanvi entre ciutats amb la finalitat
que tots els seus habitants puguin assumir plenament les novetats
que les ciutats generen.
14. La ciutat
procurarà que les famílies rebin la formació que els permeti
ajudar els seus fills a créixer i a fer ús de la ciutat, dins
l'esperit de respecte mutu. En aquest mateix sentit desenvoluparà
propostes de formació per als educadors en general i per a
les persones (particulars o personal de serveis públics) que
a la ciutat compleixen, sovint sense ser-ne conscients, funcions
educatives. Així mateix s'encarregarà que els cossos de seguretat
i de protecció civil que depenen directament del municipi
actuïn d'acord amb aquestes propostes.
15. La ciutat
haurà d'oferir als seus habitants la perspectiva d'ocupar
un lloc a la societat; els facilitarà l'assessorament necessari
per a l'orientació personal i vocacional i possibilitarà la
seva participació en activitats socials. En el terreny específic
de la relació educació-treball és important assenyalar l'estreta
relació que haurà d'existir entre la planificació educativa
i les necessitats del mercat del treball.
En aquest sentit, les ciutats definiran estratègies de formació
que tinguin en compte la demanda social i cooperaran amb les
organitzacions sindicals i empresarials en la creació de llocs
de treball i en activitats formatives de caràcter formal i
no formal al llarg de la vida.
16. Les ciutats
han de ser conscients dels mecanismes d'exclusió i marginació
que les afecten i de les modalitats que revesteixen i desenvoluparan
les polítiques d'acció afirmativa necessàries. Atendran d'una
manera especial les persones nouvingudes, immigrants o refugiades,
que tenen dret a sentir amb llibertat la ciutat com a pròpia.
Dedicaran esforços a fomentar la cohesió social entre els
barris i els seus habitants de tota condició.
17. Les intervencions
encaminades a resoldre les desigualtats poden adquirir múltiples
formes, però hauran de partir d'una visió global de la persona,
configurada pels interessos de cada una i pel conjunt de drets
que incumbeixen a tothom. Qualsevol intervenció significativa ha
de garantir la coordinació entre les administracions implicades
i els seus serveis. Es fomentarà també la cooperació de les
administracions amb la societat civil organitzada de manera
lliure i democràtica en institucions de l'anomenat tercer
sector, organitzacions no governamentals i associacions anàlogues.
18. La ciutat
estimularà l'associacionisme com a forma de participació i
corresponsabilitat cívica, amb la finalitat de canalitzar
actuacions al servei de la comunitat i d'obtenir i difondre
informació, materials i idees per al desenvolupament social,
moral i cultural de les persones. Al mateix temps, contribuirà
a la formació per a la participació en els processos de presa
de decisions, de planificació i de gestió que comporta la
vida associativa.
19. El municipi
haurà de garantir informació suficient i comprensible i incentivar
els seus habitants a informar-se. Tot considerant el valor
que suposa seleccionar, entendre i tractar el gran cabdal
d'informació actualment disponible, la ciutat educadora facilitarà
recursos a l'abast de tothom. El municipi identificarà els
col·lectius que necessitin una atenció singularitzada i posarà
a la seva disposició punts especialitzats d'informació, orientació
i acompanyament.
A més, establirà programes formatius en tecnologies de la
informació i les comunicacions per a totes les edats i grups
socials, amb la finalitat de combatre noves formes d'exclusió.
20. La ciutat
educadora ha d'oferir a tots els seus habitants, com a objectiu
cada cop més necessari per a la comunitat, formació en valors
i pràctiques de ciutadania democràtica: el respecte, la tolerància,
la participació, la responsabilitat i l'interès per la cosa
pública, pels seus programes, els seus béns i els seus serveis.
*****
Aquesta Carta expressa el compromís de les ciutats que la
subscriuen amb tots els valors i principis que s'hi manifesten.
Es defineix com oberta a la seva pròpia reforma i s'haurà
d'ampliar amb els aspectes que la ràpida evolució social demani
en el futur.