La Laia ens convida a la festa!

 

Insectes i bitxets festius i de foc. Del 6 a 13 de febrer

 

La Porca del barri de Sant Antoni (Barcelona)

Barcelona és la ciutat de més llarga tradició de bestiari festiu i amb el nombre més gran de figures amb forma d’animal per a les festes. Des del Bestiari Històric de la Ciutat, amb l’Àliga, el Lleó, el Bou, la Mulassa, la Víbria, la Tarasca, etc., amb més de sis segles de tradició, fins a tota mena de dracs de foc en la majoria de barris. Barcelona també viu la innovació figurativa dels darrers anys, que enriqueix l’imaginari festiu amb imaginatives figures que representen la creativitat popular i la singularitat dels barris, com ara la Porca de Sant Antoni. Construïda per Xavier Erre i Xavier Saló l’any 1995, amb motiu del desè aniversari de la colla de diables del barri de Sant Antoni, la Porca de Sant Antoni és una de les primeres bèsties de foc barcelonines que cerquen l’originalitat i la singularitat. Es va triar la figura del porc com a referent del patró del barri: Sant Antoni Abat. Per fer-la més malèfica però, es va pensar en una porca amb trets i característiques d’imatge alternativa, jove i contracultural. La Porca pesa 80 quilos, fa 250 cm d’alçada, 130 cm d’amplada i 240 cm de llargada. Té rodes i la mouen dues persones. Té vuit punts de foc i, a més, pot treure aigua per la boca.

El Gall Tomasot de Vilafranca del Penedès (Alt Penedès)

És una interpretació festiva del gall de varietat negra de la raça penedesenca. El va construir el 1988 l’escultora Dolors Sans. Paton Felices li va composar tres partitures, la “Cercavila” o “Passacarrers”, la “dansa del menjar” i la “dansa del festeig”, que ballen els seus portadors abillats amb vestuari de Rosa Casulleras i coreografia de Neus Fransi. Té com a padrins el Drac i l’Àliga vilafranquins i una cinquantena de marmessors. El nom de Tomasot, escollit per concurs popular, fa referència al dia de sant Tomàs quan, antigament, se celebrava la Fira del Gall. Fa 110 cm d’amplada, 240 cm de llargada i 235 cm d’alçada i pesa 50 quilos.

La Gallina Ballarica de Vilafranca del Penedès(Alt Penedès)

És una interpretació festiva de la gallina varietat aperdiuada de la raça penedesenca. La va construir el 2004 l’escultora Dolors Sans. Es va integrar en la coreografia, músiques i balls del gall Tomasot. És el contrapunt al majestàtic i tibat Tomasot. A la Ballarica se li atorguen els atributs de proximitat als infants, dolçor i sentiment maternal. Per la Fira del Gall, la Ballarica fa un clam als infants: “Porta’m el xumet!”, i aquests responen amb centenars de xumets a canvi d’un dolç. Fa 90 cm d’amplada, 165 cm de llargada i 170 cm d’alçada i pesa 35 quilos.

El Pollo del Prat de Llobregat (BAIX LLOBREGAT)

És una gran figura festiva de gall Pota Blava, raça autòctona del Prat de Llobregat. Construït el 1991 per Ramon Aumedes del Taller Sarandaca de Granollers i per iniciativa de la Colla de Diables del Prat. El bateig de foc es va fer en ocasió del Pratifoc, acte de foc de la festa major d’aquesta població. La colla de diables el va batejar amb el nom de Pollo ja que el trobaven més festiu que pollastre i en record de la casa de pagès del Prat anomenada Cal Pollo. Pesa 98 quilos, fa 320 cm d’alçada, 200 cm d’amplada i 350 cm de llargada i disposa de 21 punts de foc.

El Garot de l’Arboç (Baix Penedès)

És un element festiu, emmarcat dins l’àmbit del bestiari de protocol, sense foc, reproducció realista del guarà, raça d’ase català i un dels principals protagonistes de les tradicionals fires de bestiar que se celebraven des d’antic a la vila de l’Arboç. Construït per Jordi Grau del taller El Drac Petit de Terrassa, per iniciativa de l’Associació Cultural El Seguici de l’Arboç, es va estrenar a la Fira de Santa Llúcia de l’Arboç del 1999. Disposa d’una coreografia interpretada per gralles o bé per sac de gemecs i flabiol i tamborí. El porten i el fan ballar dos portadors, pesa 40 quilos i fa 208 cm d’alçada, 262 cm de llargada i 76 cm d’amplada.

El Ramat d’ovelles de Canovelles(Vallès Oriental)

És un element molt singular del bestiari festiu, ja que no és una sola bèstia sinó tot un conjunt, un ramat integrat per un cabró, dues ovelles i dos xais. Les figures, construïdes el 2004 per Dolors Sans i per iniciativa de la Colla de Diables de Canovelles, neixen com un joc amb el nom del poble, Can-ovelles, tot incrementant les peces de bestiari d’aquesta població que ja disposava, entre altres, del Can Server. Participa en les festes de Sant Jordi, de l’11 de setembre i la festa major on fa el seu propi ball: l’Amor. Carregada i ballada per dos portadors, disposa de deu punts de foc i fa 250 cm d’alçada, 150 cm d’amplada i 180 cm de llargada.

Els Bous de Canovelles (Vallès Oriental)

Aquestes figures són un exemple d’allò que es coneix com a bestiari grupal. És a dir, no és una sola peça. És un conjunt de bèsties, en aquest cas tres i de foc, amb una funció comuna i coreogràfica. Els va construir el 1998 la Colla de Diables de Canovelles amb l’objectiu de fer unes peces innovadores i divertides on es combinaven les tradicions dels correfocs i dels correbous. A la festa major de Canovelles participen en una mena de correbou de foc. Cada bou té dos punts de foc a les banyes, pesa 18 quilos i fa 180 cm de llargada, 65 cm d’amplada i 150 cm d’alçada. Amb dues rodes cada un, els condueix un sol portador.

L’Indiot de Nulles (Alt Camp)

Popularment, a la comarca de l’Alt Camp, els nullencs i les nullenques reben el renom d’indiots. L’any 2002 es va crear a Nulles l’Associació l’Indiot amb l’objectiu de promoure la cultura popular i tradicional. Un dels objectius va ser construir una figura festiva per al poble i, a l’hora d’escollir-la, es va optar per l’animal que distingia els vilatans: el gall dindi o indiot. En el procés de construcció de l’indiot, hi van participar més d’un centenar de nullencs i es va disposar de l’assessorament de Lluís Musté, de la prestigiosa entitat vallenca Unió d’Anelles de la Flama. L’Indiot es va presentar per la festa major d’estiu de Nulles el juliol del 2003.

La Vaca Xula de Vacarisses (Vallès Occidental)

Un cas arquetípic on la bèstia festiva pren cos amb motiu del nom de la població és el de la Vaca Xula. Vacarisses, que els antics documents escriuen Vacharizas, sembla que prové d’un topònim derivat de vaca o cacha, és a dir, lloc de vaques. Construïda el 1992 pel taller El Drac Petit de Terrassa, la Vaca va ser estrenada i batejada com a Xula per la festa major el juliol d’aquell any. El 1996, al Vendrell, es va celebrar el casament entre el Bou de Foc d’aquesta població penedesenca i la Vaca Xula de Vacarisses. Pesa 17 quilos i fa 165 cm d’alçada. Cal esmentar els brodats del faldellí de la figura, obra de Conxita Font Badia.

El Colom de Granollers (Vallès Oriental)

Construït l’any 1982 en homenatge a l’activista cultural Gregori Resina, durant la festa major de l’any 2003 es va estrenar la reproducció del Colom, obra de Ramon Aumedes del taller Sarandaca, ja que l’original estava molt malmès. El Colom obre la cercavila de balls i entremesos d’inici de festa major, dels Blancs i dels Blaus i de la trobada de gegants. Primer el portaven exclusivament noies Blaves, ara també en podem trobar de Blanques, però. L’any 1992 Felip Andreu va crear una música per al ball del Colom. El ball es fa a la plaça de la Porxada durant el pregó de la festa, el darrer dijous d’agos