Introducció

El Museu Barbier-Mueller d'Art Precolombí de Barcelona presenta, del 17 d'octubre de 2002 a finals d'octubre de 2003, la reproducció d'una monumental escultura olmeca: el cap colossal número 8.

Aquesta iniciativa del col·leccionista Jean Paul Barbier-Mueller de dotar el museu amb una obra d'aquestes característiques respon, d'una banda, a la seva especial admiració per aquesta cultura i, de l'altra, al desig de mostrar al públic la monumentalitat de determinades produccions prehispàniques, impossible d'observar a les exposicions que es poden presentar a l'interior del museu.

La seva grandària esdevé encara més impactant quan se sap que l'ús de la roda era totalment desconegut entre els pobles precolombins, i que les pedres que constitueixen aquests caps colossals (que poden arribar a pesar fins a 50 tones) sovint van ser transportades des de llocs ben allunyats dels emplaçaments on s'han trobat.

D'altra banda, la talla en pedra de caps humans monumentals, sense cos que els sustenti, no és un fenomen que s'hagi donat gaire sovint en la història de l'art mundial. L'exemple més remarcable que podríem esmentar són les famoses escultures de l'illa de Pasqua (a la Polinèsia), encara que el seu origen és menys remot que les de la cultura olmeca, ja que les primeres daten dels segles XV i XVI i les segones del primer mil·lenni abans de Crist; a més, els caps olmeques es diferencien dels de la Polinèsia perquè tots són diferents, amb trets personalitzats, i perquè no tenen espiga que els sostingui.

Avui en dia tots els caps colossals són a Mèxic. Els conservadors dels museus mexicans són absolutament reticents a permetre que es transportin per raó dels perills que la seva grandària i pes comporten pel que fa a mobilitat i conservació. Per aquest motiu el col·leccionista Barbier-Mueller ha optat per encarregar la reproducció d'un dels caps més bonics i més ben conservats a un escultor de Mèxic amb tots els permisos de l'Instituto Nacional de Antropología e Historia. L'artista l'ha realitzat a partir d'un motlle de l'escultura autèntica, que està exposada al Museu de Xalapa (Veracruz), escultures de les quals no existeix cap còpia similar a cap museu d'Espanya.

La instal·lació d'aquesta escultura estarà acompanyada d'una sala il·lustrativa a l'entorn dels caps trobats fins avui. I finalment s'aprofitarà aquest esdeveniment per incorporar a les sales algunes obres mai no exhibides a Barcelona, i per fer uns quants canvis en la col·lecció permanent, entre els quals destaca la selecció, a la sala 1, d'un conjunt de petites obres de jade, veritables joies de la cultura olmeca, com també la reincorporació d'una sala enterament dedicada a obres amazòniques.

 

La cultura Olmeca

En el període preclàssic (entre el 1500 a.C. i el 200 d.C.) es van estructurar les diferents cultures que van formar Mesoamèrica. A la zona del golf de Mèxic, es va desenvolupar la famosa cultura olmeca, considerada com la més antiga de les civilitzacions mesoamericanes, i per això es denomina sovint "cultura mare".

L'àrea dels olmeques està limitada al nord-est per la Sierra de Tuxtla i al sud-oest per la Sierra Madre del Sur, i a la part central hi ha les ciutats que en van ser les capitals: San Lorenzo Tenochtitlán, La Venta, Laguna de los Cerros i Tres Zapotes. Aquesta cultura va ser creada per homes dels quals ignorem el nom d'origen, com també la llengua, i en diem olmeques perquè els asteques, molts segles després, anomenaven aquesta regió en la seva llengua -el nàhuatl- olman, que significa 'el país del cautxú'.

Trobem en l'art olmeca des de figuretes, destrals i grans de jade, fins a escultures de dimensions colossals en basalt, tot això treballat amb una acurada tècnica i amb un refinat sentit artístic. Totes aquestes produccions denoten un desenvolupament tecnològic important que indica que es tractava d'un grup poderós, amb una religió complexa i una estructura social jerarquitzada que permetia una activitat especialitzada dels seus membres.

 

Els caps colossals

Les escultures colossals -o caps de pedra- van ser esculpides en basalt o andesita amb un acabat perfecte, durant el període preclàssic, entre els anys 1200 i 900 a.C. a San Lorenzo i 1000 i 400 a.C. a La Venta. Fins ara se n'han trobat disset de completes, amb una alçada que oscil·la entre 1,47 i 3,40 metres i un pes d'entre 6 i 50 tones.

D'aquests disset caps, San Lorenzo n'aplega deu, set dels quals són al Museo Nacional de Antropología de Xalapa i dos al Museo Nacional de Antropología de la Ciutat de Mèxic, i el cap núm. 10 és al seu lloc d'origen.

A Veracruz, dos pertanyen a Tres Zapotes, i la més gran de totes, de gairebé 3 metres, s'exhibeix a Santiago Tuxtla i no prové dels grans centres olmeques, sinó de l'actual ranxo La Cobata.

A La Venta van ser trobats quatre caps més, que actualment són exposats al museu de La Venta, on van ser duts per evitar que es deterioressin.

Encara que a mitjan segle XIX ja es coneixia l'existència d'un d'aquests caps, no és fins la primera meitat del XX que es van començar a estudiar amb deteniment. De fet, la majoria d'aquests caps han estat descoberts durant el segle XX gràcies a investigadors com ara M. Stierling, Michael Coe i d'altres.

 

Història de la descoberta del cap olmeca
núm. 8

A la fi de la dècada dels seixanta, l'investigador i avui reconegut expert Dr. Michael Coe va estar treballant a la zona de la costa del Golf investigant i excavant la zona a la recerca de diferents jaciments. Va comptar amb l'ajut d'un nou mètode científic molt útil per a l'arqueologia posat a punt per l'inventor Sheldon Breiner: el magnetòmetre de cesi, que permet detectar, a grans profunditats, les alteracions provocades pel ferro contingut a les pedres volcàniques de basalt i andesita. Després de mesos de meticuloses travessies per la jungla amb un magnetòmetre portàtil que permet detectar un gran objecte a uns 6 metres de profunditat, a l'altiplà de San Lorenzo, que és tot d'argila i on el magnetisme és nul, aquest aparell va permetre localitzar nombrosos monuments olmeques, incloent-hi el Cap núm. 8 -també anomenat Monument 61-, que va ser trobat enterrat en un pou artificial a uns 4 metres de profunditat.

Aquest cap data d'entre el 1200 i el 900 a.C. A la fi d'aquest període el centre San Lorenzo es va deixar d'utilitzar, però la cultura olmeca es va continuar desenvolupant en altres llocs com ara La Venta (1000-400 a.C.). Avui en dia encara són un misteri les causes de la desaparició dels olmeques a San Lorenzo, fet que van comportar el soterrament de nombrosos monuments, o fins i tot la destrucció.

 

El cap olmeca núm. 8

El cap olmeca que hem reproduït per exhibir al Museu Barbier-Mueller d'Art Precolombí és el número 8, o també conegut com a Monument 61 de San Lorenzo Tenochtitlán. S'exhibeix actualment al Museo Nacional de Antropología de Xalapa, i està considerat com una de les peces més representatives del grup de disset caps olmeques trobats complets fins ara.

Fitxa tècnica
Nom: Cap núm. 8 o
Monument 61
Localització originària: San Lorenzo Tenochtitlán
Localització actual: Museo Nacional de
Antropología de Xalapa
(México)
Alçària: 2,2 m
Amplària: 1,60 m.
Fondària: 1,65 m.
Pes: 21 tones
Material: Andesita

 

Reproducció del cap olmeca

Ha estat duta a terme per l'escultor mestre Ignacio Pérez Solano, que ja ha reproduït altres peces per a centres tan prestigiosos com ara The Smithsonian Institute o el Chicago Fine Arts Museum.

Fitxa tècnica
Alçària: 2,2 m
Amplària: 1,60 m.
Fondària: 1,65 m.
Pes: 2 toneladas
Material: Sorra d'andesita amb polímers sobre
estructura de metall

 

Col·laboracions i agraïments

Col·laboracions exposició Un cap olmeca:
Sr. Sheldon Breiner
Sr. Jean - Louis Sosna,
Arxius Musée Barbier-Mueller (Genève),
COM Ràdio
BIS

Agraïments:
Sra. Patricia Cao - Romero,
El Colegio Nacional (México)
INAH (Instituto Nacional de Antropología e Historia de México)