Accés al web de l'Ajuntament
Accés al web de Cultura
 
PARTICIPANTS

 

 

 

LOLITA BOSCH            JORDI CARRIÓN            ÁLVARO COLOMER               AMANDA CUESTA              MERY CUESTA
    MARÍA ELOY-GARCÍA          AGUSTÍN FERNANDEZ MALLO         JUAN FRANCISCO FERRÉ          DORA GARCÍA
VIOLETA GÓMEZ        DAVID GONZÁLEZ          SILVIA GRIJALBA          PERE GUIXÀ        ROBERT JUAN-CANTAVELLA
  MARIA LLOPIS          LUIS MAGRINYÀ          MIGUEL ANGEL MARTÍN      MANOLO MARTINEZ      ELENA MEDEL         JAVIER MONTES             JAVIER MORENO             GRACE MORALES             JULIÁN RIOS                  MARTÍ SALES
 MARÍA SALVADOR        ALBERTO SANTAMARÍA             EVA VAZ            MANUEL VILAS            GABRIELA WIENER


 

LOLITA BOSCH (Barcelona, 1970) és autora d’una àmplia obra narrativa publicada alhora en català i en castellà: Això que veus és un rostre / Esto que ves es un rostro (CGD Edicions, 2005 / Sexto Piso, 2008), Elisa Kiseljak (La Campana, 2005), Tres historias europeas (Caballo de Troya, 2006), La persona que fuimos / La persona que vam ser (Mondadori, 2006 / Empúries, 2006), Insòlit somni, insòlita veritat / Insólita ilusión, insólita certeza (Empúries, 2007 / Mondadori, 2007) i La familia de mi padre (Mondadori, 2008 / Empúries, 2008). Editora de l’antologia Hecho en México (Mondadori, 2007), dirigeix el festival literari homònim. Ha obtingut els premis Òmnium Cultural d’Experimentació Literària (2004) i Nuevo Talento FNAC (2006).
Tornar a dalt

JORDI CARRIÓN (Tarragona, 1976) és autor de la novel·la Ene (Laia Libros, 2001) i dels llibres de narrativa de viatges La brújula (Berenice, 2006), GR-83 (autoedició, 2007) i Australia (Berenice, 2008). Ha editat l’antologia de relats Amor gobal y otras infamias (Laia Libros, 2002) i la monografia crítica El lugar de Piglia: Crítica sin ficción (Candaya, 2008). Col·laborador habitual dels suplements culturals d’ABC i La Vanguardia, és membre del consell de redacció de Quimera.
Tornar a dalt

ÁLVARO COLOMER (Barcelona, 1973) és autor de les novel·les La calle de los suicidios (Círculo de Lectores, 2002) i Mimodrama de una ciudad muerta (Siruela, 2004). Com a periodista ha publicat el llibre de relats basats en fets reals Se alquila una mujer: Historias de putas (MR, 2003). El 2007 li va ser atorgat l’International Award for Excellence in Journalism pel reportatge “Historia de una evacuación: Chernóbil”, després inclòs en el seu volum de cròniques Guardianes de la memoria (MR, 2008). Col·labora en La Vanguardia, Qué Leer i Yo Dona.
Tornar a dalt

AMANDA CUESTA (Barcelona, 1974) és crítica d’art i comissària independent. Entre els seus projectes curatorials destaquen Yoko Ono Impressions (La Virreina, 2002), SL: Situació Lleida (La Panera, 2005), Tigres de paper (Sala d’Art Jove, 2007) i BCN Producció (La Capella, 2008 i 2009). Va ser coordinadora de Processos Oberts en les seves dues primeres edicions. El seu llibre Capital! (CASM, 2006) recull les actes de les jornades del mateix títol, organitzades pel Centre d’Art Santa Mònica. Ha col·laborat en publicacions com Transversal, ArteContexto, Exit, Nexus o El País. Actualment prepara per al CCCB la mostra Quinquis y macarras de los 80, en col·laboració amb Mery Cuesta.
Tornar a dalt

MERY CUESTA (Bilbao, 1975) és autora de l’assaig El terrorisme domèstic d’Antoni Padrós al cinema independent de l’Espanya dels anys setanta (Fundació Espais: Premi Espais a la Crítica d’Art, 2003). Ha comissariat les exposicions Incontenibles (IGAC, 2004), Castizos y castas (Can Felipa, 2006), Videoclisión (CGAC, 2007), Te mando un colega (ADN Galeria, 2007), Artefactos y decibelios (Can Felipa, 2007) i La descàrrega discogràfica (Sala d’Art Jove, 2008). El seu treball creatiu inclou la novel·la gràfica 44 tags para describir el mundo (Ajuntament de Girona, 2008) i el còmic Caída y auge de Antxón Amorrortu (Iguapop, 2008). Toca la bateria en el power trío punk Crapulesque.
Tornar a dalt

MARÍA ELOY-GARCÍA (Màlaga, 1972) és autora dels poemaris Diseños experimentales (Monosabio, 1997), Metafísica del trapo (Torremozas, 2001: Premio Carmen Conde) i Cuánto dura cuanto (El Gaviero, 2007). La seva obra ha estat inclosa en antologies com ara Feroces, Femenino Singular o La voz y la escritura. Ha col·laborat en les revistes Litoral, El maquinista de la generación, Nayagua i Fósforo.
Tornar a dalt

AGUSTÍN FERNÁNDEZ MALLO  (A Coruña, 1967) és autor dels poemaris Yo siempre regreso a los pezones y al punto 7 del Tractatus (Edición Personal, 2001), Creta Lateral Travelling (La Guantera, 2004: Premi Cafè Món), Joan Fontaine Odisea (La Poesía, Señor Hidalgo, 2005) i Carne de píxel (DVD, 2008: Premio Ciudad de Burgos). La seva trilogia Proyecto Nocilla inclou les novel·les Nocilla Dream (Candaya, 2006), Nocilla Experience (Alfaguara, 2008) i Nocilla Lab, de pròxima publicació a Alfaguara. Ha col·laborat en revistes com La Bolsa de Pipas, La fábrica o Quimera i en diaris com El País, La Vanguardia o El Mundo.
Tornar a dalt

JUAN FRANCISCO FERRÉ (Màlaga, 1962) és autor dels llibres de relats Ajuste de cuentos (1987), Homenaje a Blancanieves (Monosabio, 2001) i Metamorfosis® (Berenice, 2006), així com de les novel·les La vuelta al mundo (Jamais, 2002), I Love You Sade (E.d.A., 2003) i La fiesta del asno (DVD, 2004). Ha editat les antologies El Quijote: Instrucciones de uso (E.d.A., 2004) i, en col·laboració amb Julio Ortega, Mutantes: Narrativa española de última generación (Berenice, 2007). És coordinador del congrés literari Mutaciones (Màlaga). Ha col·laborat en revistes culturals com ArteletrA, Bazar, Letras Libres, The Barcelona Review o Letra Internacional.
Tornar a dalt

DORA GARCÍA (Valladolid, 1965) és autora d’una àmplia obra artística en diversos formats. Ha exposat a Manifesta 1998, a la Biennal de Istanbul, a l’SMBA d’Amsterdam, al MACBA i al FRAC Lorraine en Metz. Entre les seves exposicions més recents cal esmentar H-Box Project (Centre Pompidou, Musac, Tate Modern), Try Again (La Casa Encendida), Perform History (Institute for Contemporary Art, Overgaden) i Contes Choisis (CASM). La seva filmografia inclou títols com The Breathing Lesson (2001), Film (Hotel Wolfers) (2007) i Just Because Everything is Different It Does Not Mean That Anything Has Changed (2008). Entre la seva bibliografia convé esmentar Todas las historias. Mujer (Espai d’Art Contemporani de Castelló, 2006).
Tornar a dalt

VIOLETA GÓMEZ és artista pluridisciplinària. Com a escriptora ha obtingut en dues ocasions el Premio Joven & Brillante de Novela: l’any 1997 per Camila (Otradisneylandia, 2003) i el 1998 per Evangelio. La seva obra més recent és el llibre de contes El amanecer en Bagdad (Otradisneylandia, 2008). La seva discografia inclou els títols El cul de les fades (2005), Candylove (2005) i En un mundo de flores (2007). Ha fet també projectes en el terreny de la fotografia (Alicia en el País del Amor), la videoinstal·lació (Aparicions marianes a Collserola) i el videoart (El racó sinistre). La seva cançó “Sólo quiero soñar” va ser candidata al Festival de Eurovisión 2008.
Tornar a dalt

DAVID GONZÁLEZ (San Andrés de los Tacones, 1964) és autor dels poemaris El demonio te coma las orejas (Crecida, 1997), Sparrings (Línea de Fuego, 2000), Sembrando hogueras (Bartleby, 2001), La carretera roja (Celya, 2002), El hombre de las suelas de viento (Germania, 2003), Anda, hombre, levántate de ti (Bartleby, 2004) i Algo que declarar (Bartleby, 2007). En l’àmbit de la narrativa ha publicat els diaris Hasta los paranoicos tienen enemigos (La Tapadera, 2004) i el volum de relats i poemes Ley de vida (DVD, 1998). Ha editat les antologies La verdadera historia de los hombres (Eclipsados, 2005, en col·laboració amb Nacho Escuín), Tripulantes: Nuevas aventuras de Vinalia Trippers (Eclipsados, 2007, en col·laboració amb Vicente Muñoz), La venganza del inca: Poemas con cocaína (Cangrejo Pistolero, 2007).
Tornar a dalt

SILVIA GRIJALBA és autora de les novel·les Alivio rápido (Plaza&Janés, 2003) i Atrapada en el limbo (Plaza&Janés, 2006). Els seus llibres sobre cultura musical inclouen les biografies de Depeche Mode (La Máscara, 1995) i Dire Straits (La Máscara, 1997), així com l’assaig Dios salve a la Movida (Espejo de tinta, 2006), escrit amb la col·laboració de Jesús Miguel Marcos. Ha editat la compilació Palabra de rock: Antología de letristas españoles (Fundación José Manuel Lara, 2008). És codirectora del festival de Spoken Word Palabra y Música. El seu treball com a lletrista inclou col·laboracions amb Ricardo Teixidó, Justo Bagüeste, Susana Cáncer i el grup Javier Colís i Las Malas Lenguas.
Tornar a dalt

PERE GUIXÀ (Barcelona, 1973) és autor dels llibres de relats L’examen de l’autodidacte (1999), Àlies Barcelona (2001), L’embolic del món (2002), Topolino (2004) i No pots no sentir-ho (2006), tots publicats per l’editorial Quaderns Crema. La seva obra ha estat inclosa en compilacions com A tall d’antologia, Combats singulars o Un diez: Antología del nuevo cuento catalán. Col·labora en els suplements culturals dels diaris Avui i La Vanguardia.
Tornar a dalt

ROBERT JUAN-CANTAVELLA (Almassora, 1976) és autor del llibre de relats Proust Fiction (Poliedro, 2005) i de les novel·les Otro (Laia Libros, 2001) i El Dorado (Mondadori, 2008). Traductor i crític literari, va ser cap de redacció de la revista Lateral i col·labora en el suplement Tendències d’El Mundo. Practica l’articulisme gonzo sota el pseudònim Trebor Escargot. 
Tornar a dalt

MARIA LLOPIS (València, 1975) és cofundadora del grup d’investigació postpornogràfica Girlswholikeporno.com, actiu entre 2002 i 2007. Ha impartit tallers sobre pornografia i feminisme a Hangar, el PornFilmFestivalBerlin, Arteleku o el City of Women Festival a Ljubljana, entre altres. Ha ofert conferències i projeccions de vídeo sobre postporno al Centre d’Art d’Estocolm KKH, a Pinched (Sex, Love and Counter Cultures Festival) a Amsterdam, el PostPornPolitics Symposium a Berlín o al CASM a Barcelona. Actualment treballa en la representació i distribució de DIY porn (porno-fes-ne-tu-mateixa) i en la recerca de representacions alternatives del subjecte pornogràfic.
Tornar a dalt

LUIS MAGRINYÀ (Palma de Mallorca, 1960) ha estat traductor, lexicògraf i editor. És autor dels llibres de relats Los aéreos (Debate, 1993) i Belinda y el monstruo (Debate, 1995), així com de les novel·les Los dos Luises (Anagrama, 2000: Premio Herralde de Novela) i Intrusos y huéspedes (Anagrama, 2005).
Tornar a dalt

MIGUEL ÁNGEL MARTÍN (Lleó, 1960) és dibuixant i guionista de còmics. En l’editorial La Factoría ha publicat els àlbums Psychopatia Sexualis (1992), Snuff 2000 (1998), The Space Between (1999), Anal Core (1999), Big Whack! (2001), Días felices (2001), HardOn (2003) i Neuro Habitat (2005), així com les sèries Keibol Black i Kyrie Nuevo Europeo. En La Cúpula han vist la llum RubberFlesh (1993-1996) i Brian the Brain (2005), així com les sèries CyberFreak, Surfing on the Third Wave, Bitch i Jelly Beans, publicades per la revista El Víbora. La seva obra inclou també el volum d’il·lustracions Crónica negra (Midons, 1997), la sèrie Barny (Gryker & Asociados, 2001), l’àlbum Sicotronic Records (Subterfuge, 2002), la novel·la gràfica Playlove (Rey Lear, 2008) i la historieta Atolladero, Texas (Glénat, 1995), escrita i després adaptada al cine per Óscar Aibar. Entre els seus guardons cal destacar el Premi a l’Autor Revelació del Saló del Còmic de Barcelona (1992), el Yellow Kid al millor autor estranger (Roma, 1999) i l’Attilio Micheluzzi de la Comicon de Nàpols (2003).
Tornar a dalt

MANOLO MARTÍNEZ (Ceuta, 1973) és cantant i lletrista. El 1995 forma, amb Genís Segarra, el grup Astrud, la discografia del qual inclou els títols Astrud EP (Acuarela, 1997), Mi fracaso personal (Chewaka-Virgin, 1999), Gran Fuerza (Chewaka-Virgin, 2001), Un mystique determinado (Austrohúngaro, 2004), Performance (Sinnamon, 2004), Algo Cambió: Caras B y rarezas, 1996-2005 (Sinnamon, 2006) i Tú no existes (Sinnamon, 2007). Ha editat el fanzine literari Esmeraldo, ha col·laborat amb artistes com Carles Congost i ha escrit articles en mitjans com Rockdelux i Vanidad.
Tornar a dalt

ELENA MEDEL (Còrdova, 1985) és autora dels poemaris Mi primer bikini (DVD, 2002: Premio Andalucía Joven), Vacaciones (El Gaviero, 2004) i Tara (DVD, 2006), com també del quadern Un soplo en el corazón (4 de Agosto, 2007). Els seus relats han aparegut a Calle 20, Eñe i Público i en l’antologia Cuentos eróticos de San Valentín. És una de les coordinadores del grup cultural La Bella Varsovia.
Tornar a dalt

JAVIER MONTES (Madrid, 1976) és autor de la novel·la Los penúltimos (Pre-Textos, 2008: Premio Internacional del Novela Corta José María de Pereda). Coautor, amb Andrés Barba, de l’assaig La ceremonia del porno (Anagrama, 2007: Premio Anagrama de Ensayo). Traductor i crític d’art, col·labora a Revista de Libros (per a la qual coordina la secció d’Art i Estètica), ABC Cultural i Arquitectura Viva, entre altres publicacions.
Tornar a dalt

JAVIER MORENO (Múrcia, 1972) és autor de les novel·les Buscando batería (Bartleby, 1999), La hermogeníada (Aladeriva, 2006) i Click (Candaya, 2008), com també dels poemaris Cortes publicitarios (Devenir, 2006: Premio Nacional de Poesía Fundación Cultural Miguel Hernández) i Acabado en diamante (2008: Premio Internacional de Poesía Joven La Garúa). Ha escrit l’obra teatral La balsa de la medusa. Col·labora en les revistes Deriva i Quimera.
Tornar a dalt

GRACE MORALES escriu a la revista Mondo Brutto i al suplement Cultura/s de La Vanguardia. Es pot trobar una selecció dels seus articles a l’Antología de Mondo Brutto (La Tempestad, 2004).
Tornar a dalt

JULIÁN RÍOS (Vigo, 1941) és autor dels llibres de narrativa Larva. Babel de una noche de San Juan (1983), Poundemonium (1985), La vida sexual de las palabras (1989), Amores que atan (1995), Álbum de Babel (1995), Monstruario (1999), Nuevos sombreros para Alicia (2001) i Casa Ulises (2003). La seva obra assagística inclou dos llibres en col·laboració amb Octavio Paz: Solo a dos voces (1973) i Teatro de signos (1974). Ha publicat diversos llibres en col·laboració amb artistes com R.B. Kitaj, Antonio Saura o Eduardo Arroyo. Amb el seu volum de contes Cortejo de sombras (2008), l’editorial Galaxia Gutenberg/Círculo de Lectores ha iniciat l’edició de la seva obra completa; l’entrega següent és el llibre d’assaigs Quijote e hijos (2008).
Tornar a dalt

MARTÍ SALES (Barcelona, 1979) és autor del poemari Huckleberry Finn (Moll, 2005: Premi Vila de Loseta) i de la novel·la Dies feliços a la presó (Empúries, 2007), i ha codirigit, juntament amb Josep Pedrals, Gerard Altaió i Eduard Escoffet, l’obra teatral Wamba va! És cantant del grup de punk ye-yé Els Surfing Sirles.
Tornar a dalt

MARÍA SALVADOR (Granada, 1986) és autora del poemari El origen de la simetría (Icaria, 2007). Els seus poemes han aparegut en revistes espanyoles com Salamandria o La Cinta de Moebius i en publicacions mexicanes com ara Parteaguas o Luvina. Va ser codirectora de la revista electrònica Oniria.
Tornar a dalt

ALBERTO SANTAMARÍA (Torrelavega, 1976) és autor dels poemaris El orden del mundo (Renacimiento, 2003: Premio Surcos), El hombre que salió de la tarta (DVD, 2004: Premio de Poesía Joven Radio 3) i Notas de verano sobre ficciones del invierno (Visor, 2005: Premio Vicente Núñez). La seva obra assagística inclou els estudis El idilio americano: Ensayos sobre estética de lo sublime (Universidad de Salamanca, 2005) i El poema envenenado: Tentativas sobre estética y poética (Pre-Textos, 2008: Premio Internacional de Crítica Literaria Amado Alonso). Ha publicat també l’edició crítica de José Ciria y Escalante De mi sortija penden todos los merenderos (Universidad de Cantabria, 2003). Dirigeix la revista Nadadora.
Tornar a dalt

EVA VAZ (Huelva, 1972) és autora dels poemaris Elegía a una sombra (1995), Ahora que los monos se comen a las palomas (2001), La otra mujer (2003), Cuaderno de Isla (2003), Leña (2004), La ternura de los lobos (2004) i Metástasis (2006). Dirigeix l’empresa de gestió cultural Ex Libris.
Tornar a dalt

MANUEL VILAS (Barbastre, 1962) és autor del llibre de relats Zeta (DVD, 2002: Premio Saputo de las Letras Aragonesas) i de les novel·les Magia (DVD, 2004) i España (DVD, 2008), així com del volum de miscel·lània La región intermedia (Prames, 1999). La seva obra poètica inclou els llibres El cielo (DVD, 2002), Resurrección (Visor, 2005: Premio Gil de Biedma) i Calor (Visor, 2008: Premio Fray Luis de León), així com l’antologia El nadador: Poesía, 1988-2002 (Ateneo Obrero de Gijón, 2003). És col·laborador de l’Heraldo de Aragón.
Tornar a dalt

GABRIELA WIENER (Lima, 1975) és autora de la sèrie de cròniques Sexografías, publicada el 2008 per l’editorial Melusina i prolongada en una secció homònima del diari El País. Ha estat redactora d’El Comercio (Perú) i Lateral i ha col·laborat a Etiqueta Negra, La Vanguardia, Letras Libres i Primera Línea, entre altres publicacions. El 2005 va coordinar per a Lateral les Jornadas Sin Ficción sobre periodisme narratiu.
Tornar a dalt