ELS MERCATS CULTURALS NOVA FONT D’OCUPACIÓ

El debat entorn del món de la cultura ha anat evolucionant d’un discurs centrat en les polítiques culturals a un altre que posa l’èmfasi en les industries culturals, a mesura que s’ha desenvolupat un mercat en el qual potents iniciatives privades tenen un pes important en la provisió de béns i serveis culturals.

Les polítiques públiques continuen essent determinants en l’estructuració dels mercats culturals i en la provisió de certs tipus de productes i serveis, però en la mesura que ha agafat força un mercat autònom de la intervenció pública, el seu paper també haurà d’adaptar-se a la nova situació. En aquest context caldrà precisar més clarament quins són els objectius de les polítiques públiques.

Els mercats culturals tracten amb béns que tenen unes característiques especials, per la seva relació amb la identitat de les societats i pel conjunt de valors i representacions que transmeten tots els béns i serveis culturals, que els diferencien dels altres mercats econòmics.

Una altra característica dels mercats culturals és el seu elevat grau d’internacionalització i de globalització a escala mundial. Els béns culturals van destinats a satisfer necessitats que moltes d’elles són comunes a tota la humanitat i en altres casos fan referència a valors que són compartits per extenses comunitats culturals. Aquesta dimensió global és totalment compatible i complementària amb la seva dimensió oposada, l’arrelament local. Una manifestació cultural d’una petita comunitat pot tenir una dimensió universal perque és capaç d’arribar a sensibilitats de valor global.

Aquest ample ventall de les escales territorials dels mercats culturals també requereixen instruments d’intervenció adequada des de la dimensió més local a la més universal.

D’altra banda, el camp de la cultura és un dels que està demostrant una gran permeabilitat i capacitat d’adaptació a les noves tecnologies de la informació.

El caràcter emergent dels mercats culturals queda palès en la seva classificació com un dels disset sectors considerats com a nous filons d’ocupació per part de la Comissió europea. Progressivament es reconeix el valor econòmic que a més del "societal" aporten les activitats culturals.

De fet, les característiques abans esmentades, coincideixen exactament amb les que defineixen els nous sectors intensius en la creació de llocs de treball. En general son sectors que cobreixen noves necessitats socials, que no acaben d’estructurar-se com a mercats en el seu sentit clàssic, ja que una part de la demana no és solvent, i l’oferta incorpora altres objectius que els estrictament econòmics.

En aquests casos, la regulació dels mercats és l’instrument bàsic per afavorir el seu desenvolupament. Certes condicions, econòmiques, organitzatives i socials, afavoreixen l’expressió de la demanda cultural de la població, suficientment solvent com per atreure la producció d’una oferta que la satisfaci. Promoure aquestes condicions pot ser una de les tasques prioritàries de les administracions públiques a la recerca de l’equilibri entre la satisfacció de les necessitats culturals de la població i els processos d’evolució de les identitats culturals que estan a la base de la cohesió de les societats.

L’actuació simultània sobre la demanda i l’oferta ha demostrat la seva eficàcia com estratègia de promoció dels nous mercats emergents. Facilitar l’expressió de les necessitats culturals i que aquestes es transformin en demandes solvents, i per l’altra banda, promoure la generació d’ofertes capaces de satisfer les exigències de qualitat i transparència que la població demanda, són actuacions a desenvolupar en aquest camp.

L’enfocament de l’àmbit cultural com un mercat o "quasi mercat" espanta a uns, temorosos d’una mercantilització de l’activitat cultural o enlluerna a altres, oblidant el caràcter "societal" de les activitats culturals. El desenvolupament del tercer sector o de l’economia social com una nova forma d’organitzar la provisió de béns i serveis que tenen un valor social fonamental utilitzant formes d’organització dels mercats de mercaderies és una de les aportacions més interessants dels darrers anys, que permeten abordar des d’una nova perspectiva el dilema entre cultura i mercat.

Si a finals de la dècada dels seixanta es presentava com a síntesi de la dicotomia entre mercat i planificació, l’economia mixta entre mercat i sector públic, avui, aquesta síntesi entre societat i mercat és pot trobar en una economia mixta de mercat i tercer sector.

Des d’aquesta perspectiva, caldria que les administracions públiques tinguessin una visió global del valor "societal" i del valor econòmic de l’àmbit cultural, assegurant les condicions de regulació que fessin possible la satisfacció de les necessitats culturals de la població.

Oriol Homs

Director General de la Fundació Cirem

Barcelona, abril de 2002