Els Jocs Florals de Barcelona constitueixen un concurs literari de primera magnitud. D’orígens remots a l’edat mitjana, al segle xiv, ens arriben a nosaltres com a herència directa del segle xix, en restaurar-se l’any 1859 gràcies a la iniciativa de dos escriptors entusiastes, Antoni Bofarull i Víctor Balaguer. Al llarg d’una dilatada història, marcada per un fructuós exili per terres europees i americanes entre 1940 i 1970, els Jocs Florals de Barcelona han estat i continuen sent una eina cultural fonamental per estimular la creativitat poètica, fer una contribució valuosa a la construcció del cànon literari de la poesia catalana moderna i contemporània, i ajudar a divulgar el gust per la poesia entre el públic lector.

L’any 2006 els Jocs Florals van demostrar novament la seva capacitat de reacció i la seva ferma voluntat de renovació i d’adaptació al món d’avui, en consolidar el premi com un únic guardó sense finalistes, que passà a denominar-se Premi de Poesia Jocs Florals de Barcelona. Aquesta millora té tres efectes importants: l’aposta artística del jurat és més contundent, es concentra tot l’esforç de promoció i divulgació del premi en una sola obra i la dotació econòmica del premi és més substanciosa.

La celebració dels 150 anys dels Jocs Florals de Barcelona l’any 2009 va representar l’expressió de la voluntat de donar continuïtat i implicació en la cultura del nostre temps a aquest certamen medieval que l’Ajuntament de Barcelona va recuperar a la Renaixença.